Aquest moviment aparegut recentment, i capitanejat per en Joan Laporta, Alfons Lopez Tena i Uriel Beltran, segueix insistint amb el sistema de llistes obertes com a principal entrebanc per arribar acords amb l’associació Reagrupament, ja consolidada i amb molta feina feta. Realment el programa es una fotocopia de l’original com diu el mateix Carretero, i sembla que l’entrebanc per la llista unitària es el sistema, que no es tant clar com ens volen vendre.
En una entrevista concedida en el dia d’avui, diuen que no poden esperar la resposta de Carretero, i que han de seguir endavant, i no volen que la direcció trií els candidats i desprès els ratifiquin, ells ho volen fer exactament a l’inrevés. Volen ser importants en el Parlament, i creuen que poden fer molta feina en solitari. Volen respondre a la manca de reacció dels partits, i si depèn d’ells no hi haurà tercer tripartit, estan disposat a pactar amb qui sigui que vulgui declarar la independència. Diuen que son un moviment ciutadà que escull les seves llistes de forma directa. Ens confessen que els seus plantejaments corresponen exactament amb d’altres forces, i per això els demanen incorporar-se al projecte. Creuen que tenen poc temps, però suficient, i que la campanya la finançaran els adherits i donacions particulars.
Caldria fer unes constatacions, aquest sistema tant purificat que ens volen regalar, te la seva trampa, ja que com també han confessat i estan estudiant, els caps de llista seran escollits prèviament, i presentaran un bloc de 7 a 5 persones que formen un pack que es presenta per votar als associats, d’aquesta manera pràcticament asseguren que els que la direcció voldrà estaran als primers llocs i amb possibilitats, i que evidentment tothom votarà, i desprès els associats votaran lliurement la resta, que lògicament ja poques possibilitats poden tenir. Ells en diuen democràcia de dalt a baix. No vull criticar el sistema, que pot ser tant bo o dolent com qualsevol altra, ara be no s’hi val voler donar gat per llebre. Asseguren les seves places i les de la gent que volen al capdamunt, i desprès donen llibertat. Francament prefereixo el sistema de Reagrupament, on cada comarcal va poder proposar candidats, i en un procés de discussió constructiva, finalment i amb les correccions de paritat i territori necessàries, unir-se amb el total de 135 diputats i votar-se en assemblea. Llistes totalment obertes amb un projecte tant ambiciós com crear un estat propi, i sense ànim de gestió, crec es una errada que podria dinamitar el projecte fàcilment des de dins.
Pel que fa a l’oferta a Reagrupament amb el suport als caps de llista a Girona i Lleida, es una contradicció amb el sistema que van predicant, i a més aquesta pretesa incorporació al projecte, quan acabes d’arribar, i ja hi ha una oferta original amb el mateix programa, per pur sentit comú hauria de ser a la inversa.
Crec que si els objectius son els mateixos, i l’aposta reagrupada ja ha dit per activa i per passiva que les seves llistes son totalment modificables, no hi hauria d’haver cap problema per incorporar les persones que donessin encara més possibilitats al projecte. Si vertaderament els personalismes no son problema, s’haurà de veure en els propers dies si aquesta famosa llista unitària es fa realitat, amb generositat i sense cap afany de protagonisme, que no sigui la idea de fer una coalició amb el major suport possible. Les rancúnies son males conselleres, i finalment posen cadascú allà on li corresponen, ho dic clarament per la gent que ha marxat d’una opció a l’altra per intentar treure el cap en aquestes llistes, un cop no aconseguit en l’opció anterior. Ens estem jugant el futur del país i el benestar de les properes generacions, i no se’n pot anar tot a rodar per les mesquines ambicions personals de ningú. No crec que sigui tant difícil d’entendre.
.
.
El president de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident tercer del govern espanyol, el també socialista Manuel Chaves, s’han reunit avui per tractar el tema de l’Estatut, i sobretot com recuperar part del perdut amb la sentència del TC, tal com va esmentar Zapatero fa pocs dies. Es una opció que no comparteixen tots els socis de govern, però el president es l’últim clau ardent on aferrar-se en aquest procés vergonyós, que ja no te cap tipus de sortida.
Abans de la trobada, el govern català ja ha dit que no n’esperava res de la reunió. Aquesta opció del president de recuperar part dels articles perduts amb acords amb el govern espanyol, sembla un altra broma de mal gust, ja que amb les diferents trobades amb Zapatero aquest ja li ha dit que no es responsable de la sentència, i que hi havia treball per endavant, cosa que no lliga amb una reunió d’avui sense ni tant sols ordre del dia, i que donava tota la impressió d’una nova presa de pel de tots dos de cara a la galeria abans de les properes eleccions. De fet el resultat ha estat acordar una comissió bilateral Estat-Generalitat pel setembre, per poder avançar en els traspassos de competències pendents. Chaves ha insistit que no hi ha res irrecuperable, i Montilla ha constatat el seu malestar, i la confiança que aquesta reunió hagi sentat les bases per superar aquest problema.
Realment esperpèntic les accions d’aquest president català , encara no ha entès com va dir Zapatero que l’Estat autonòmic havia arribat al final, o la seva cap de llista a Madrid, la ministra Chacon que se sent molt satisfeta amb la sentència. Aquestes son opinions clares i sinceres, ara be jugar a fer reunions per recuperar en un futur molt llunyà unes petites engrunes de tot el perdut, i que mai tornarà es d’un cinisme espantós. Si abans de començar el teu govern ja et diu que no n’espera res de la reunió, i de fet no hi ha ordre del dia, la pregunta seria el perquè s’han reunit, apart de desitjar-se bones vacances. De fet els resultats son típics de les reunions sense solta ni volta, acordar tornar-se a reunir per parlar del tema, jo diria que per això no cal una reunió prèvia. Apart volen fer una comissió bilateral Estat-Generalitat, quan saben perfectament que això mai ha existit, i es una fantasia de l’autonomisme català que no porta enlloc, una reunió on una de les parts te el poder de decisió i l’altra no, evidentment pot ser de tot, menys bilateral. No saben com justificar la defensa d’aquest camí mort que es l’autonomisme, i amb parodies com aquesta evidentment no ho aconsegueixen. Parlen d’accelerar traspassos pendents, quant saben molt be que des de l’aprovació de l’estatut al 2006, pràcticament no hi ha hagut cap traspàs a Catalunya digne de menció. Chaves en diu que no hi ha res irrecuperable, s’equivoca la relació s’ha acabat, i poca cosa queda per parlar que no sigui de tu a tu, per la seva banda Montilla diu que te confiança d’haver sentat les bases per superar el problema, quan no s’ha acordat res de res, la pregunta seria en que es basa per fer aquestes falses afirmacions totalment mancades de credibilitat.
Realment fer ressuscitar un mort, jo que no soc creient, ho veig impossible, i l’Estatut ja ha estat enterrat, a pesar dels esforços socialistes o convergents per seguir la vetlla pels segles dels segles.
Els mes feliços aquests dies veient la gran quantitat de propostes que queden en un no res sobre la confecció d’aquesta Coalició per la independència, apart de l’Estat espanyol, son els partits que ara habiten al Parlament, que poden seguir jugant a fer veure que decideixen alguna cosa, uns a perpetuar el tripartit existent, i altres un canvi no saben molt be de que, i amb l’eix dreta i esquerra com a cavall de batalla, un eix que ja no te cap tipus d’importància, però que s’hi aferren com a pops, per mantenir l’estructura actual i que res no canviï.
Avui mateix he rebut un email amb una proposta per decidir les llistes, que francament em sembla interessant, i amb els ajustos necessaris podria ser els desllorigador de les coses:
Assumpte: Acabat de rebre: El moviment cap a l’ Estat Català ara ja no té aturador.
Procés i metodologia de l’elecció dels candidats i candidates de la Candidatura per a la Independència de Catalunya
Havent acceptat un full de ruta consensuat per les forces independentistes, se seguirà el següent procés.
1r) El dia 4-9-2010 Solidaritat Catalana farà l’assemblea de socis per escollir els/les seus/seves candidats/candidates. Altres entitats que no hagin escollit els seus candidats també ho faran el mateix dia.
2n) El dia 5-9-2010 es confegirà una llista per a cada circumscripció electoral amb tots els candidats i les candidates preseleccionats per cada formació política que hagi subscrit el full de ruta cap a la independència: Solidaritat Catalana, Reagrupament Independentista, ERC, etc….
3r) Des del mateix dia 5-9-2010 aquestes llistes es difondran entre els associats i militants de cada organització.
4t) El dia 11-9-2010 Eleccions primàries de la candidatura per a la independència de Catalunya.
*On?
Als centenars de Col·legis Electorals Unificats que s’hagin pogut crear en locals de les associacions i partits col·ligats.
*Qui forma la mesa?
un secretari per cada associació o partit, que serà el dipositari dels llistats dels associats o militants de la seva pròpia organització, per tal de validar el vot de l’elector que s’atansa a l’urna.
*Qui pot votar?
Tots els militants i associats de les organitzacions que forma part de la Candidatura per la Independència de Catalunya. S’han d’identificar davant del secretari de la mesa de la seva entitat aportant la seva credencial i el DNI. Els electors aportaran una quantitat de diners per poder fer front a les despeses de la campanya ( 30 o 40 €?)
*Què votaran?
Cada elector acreditat pot votar des de cap candidat fins al nombre que correspongui al resultat de dividir el nombre total de membres de la llista per 2 ( Per exemple: si a la circumscripció de Barcelona s’han d’escollir 70 diputats i a la llista hi ha d’haver 70 noms, cada elector en podrà triar 35).
*Quant durarà la jornada electoral?
Des de les 9 del matí fins a les 18 hores ( 6 de la tarda).
*Com es durà a terme l’escrutini?
Cada mesa pot establir subgrups de recompte que estaran formats per tants interventors com el nombre de secretaris tingui la mesa.
*Com s’evitaran duplicitats de vot?
Emprant la tecnologia de votació que fa servir la Coordinadora de les consultes per tal que una persona no pugui votar en dues poblacions.
*Qui formarà la Comissió Electoral Central?
Persones de reconegut prestigi, crec que se’ls hauria de demanar als senyors: Barrera, Brogit, Blanc, Bassols, etc… i els ajudants que creguin convenient de tenir.
*Quina funció té la Comissió Electoral Central?
Resoldre els problemes que es produeixin al llarg de la jornada electoral, rebre les actes de totes les meses: l’original o una còpia per fax.
Verificar la suma total del resultat de totes les meses i, finalment, proclamar els resultats.
5)El dia 12-9-2010 a la vila d’Arenys de Munt a l’hora que els organitzadors de l’aplec creguin convenient, el Secretari de la Comissió Electoral Central farà públic el resultat de l’escrutini. Seguidament es proclamaran les llistes electorals per a les eleccions al Parlament de Catalunya que estaran ordenades segons els valor numèric de l’escrutini i alternant homes i dones, de tal manera que si la persona amb més vots és un home, la següent de la llista serà una dona, la que haurà rebut més vots.
6) A partir del dia 13-9-2010 a totes les viles i ciutats de Catalunya es crearan les comissions de Campanya Electoral de la Candidatura Unitària per a la Independència de Catalunya.
Nota: en tenim els dits pelats de fer-ho. La nostra gimnàstica electoral és mereixedora de podi olímpic. Només cal perdre la por: llença’t ( recordant la cançó dels Lax&Busto amb la veu dels avis del Casal Roc).
Xavier Peguera. Associat a Reagrupament i a Solidaritat Catalana
Jo particularment, no arribaria tant d’enrenou, ja que crec que amb un 90% coincidiríem amb els noms de les llistes, però tampoc m’oposaria a un sistema semblant per fer possible el que ara per ara, i degut a la misèria humana sembla molt difícil.