Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Al final n’he fet…

3
Publicat el 4 d'abril de 2010

Actualització a l’apunt d’ahir:

Vaig trobar un forn on venien llevat del de barreta, em vaig arromangar i voilà, un parell de mones que ja he tastat per esmorzar i que m’acabaré per berenar hui o demà. De pinta no acaben de fer el pes -entre d’altres coses, perquè aquest forn va a la seua, van unflar molt ràpid i no es van socarrar de miracle-, però de sabor estan boníssimes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Enguany em quede sense mona

2
Publicat el 3 d'abril de 2010

Per ara no he tingut temps ni ganes de posar-me a pastar com vaig fer l’any passat (mireu la recepta de la mona de pasqua a la manera de ma uela), i per això em sembla que enguany em quede sense mona.

I quan dic mona, vull dir de les meues, de les de coca i ou (ací em pica, ací em cou…), no les de xocolata amb figuretes dels Simpsons o la Hello Kitty.

Confiava que potser Mercadona en portaria, però no. (Sí que han portat llonganisseta de pasqua, però quan jo vaig anar dimarts ja havia volat tota!).

NOTA 1: Tal i com he anat escrivint se m’han multiplicat les ganes de menjar-ne. Mira que encara m’arromangaré a fer-ne…

NOTA 2: De xicoteta a mi em regalava la mona la meua padrina, que era ma uela Lola. Feia anys que ja no me la comprava, però enguany és el primer que ja no està, i és inevitable no recordar-se’n…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ai, com de ràpid creixen les criatures

2
Publicat el 2 d'abril de 2010

Fa no res eren una llavoreta insignificant, i mira-les, ara ja tenen un grapat de fulles, cada dia més verdes.

L’hort, a la primavera, és un goig.

Ahir em vaig passar quatre hores posant-lo a punt, plantant, trasplantant, aclarint i desbrossant. Una feinada, però la faig tan a gust…

(Això de la foto són espinacs, per si no n’heu vist mai de tan xicotets. També creixen a bon ritme els enciams, els alls -segona tongada ja-, les cebes, els raves, la rúcola i els cogombrets. I la jardinera ‘valenciana’, amb safanòria morada i anficòs!).