Actualització a l’apunt d’ahir:
Vaig trobar un forn on venien llevat del de barreta, em vaig arromangar i voilà, un parell de mones que ja he tastat per esmorzar i que m’acabaré per berenar hui o demà. De pinta no acaben de fer el pes -entre d’altres coses, perquè aquest forn va a la seua, van unflar molt ràpid i no es van socarrar de miracle-, però de sabor estan boníssimes.
Per ara no he tingut temps ni ganes de posar-me a pastar com vaig fer l’any passat (mireu la recepta de la mona de pasqua a la manera de ma uela), i per això em sembla que enguany em quede sense mona.
I quan dic mona, vull dir de les meues, de les de coca i ou (ací em pica, ací em cou…), no les de xocolata amb figuretes dels Simpsons o la Hello Kitty.
Confiava que potser Mercadona en portaria, però no. (Sí que han portat llonganisseta de pasqua, però quan jo vaig anar dimarts ja havia volat tota!).
NOTA 1: Tal i com he anat escrivint se m’han multiplicat les ganes de menjar-ne. Mira que encara m’arromangaré a fer-ne…
NOTA 2: De xicoteta a mi em regalava la mona la meua padrina, que era ma uela Lola. Feia anys que ja no me la comprava, però enguany és el primer que ja no està, i és inevitable no recordar-se’n…
Fa no res eren una llavoreta insignificant, i mira-les, ara ja tenen un grapat de fulles, cada dia més verdes.
L’hort, a la primavera, és un goig.
Ahir em vaig passar quatre hores posant-lo a punt, plantant, trasplantant, aclarint i desbrossant. Una feinada, però la faig tan a gust…
(Això de la foto són espinacs, per si no n’heu vist mai de tan xicotets. També creixen a bon ritme els enciams, els alls -segona tongada ja-, les cebes, els raves, la rúcola i els cogombrets. I la jardinera ‘valenciana’, amb safanòria morada i anficòs!).