NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

La Lluna en un Cove Número 16 abril 2010

I també:

L’altra cara de la lluna:
Mary Wollstonecraft Shelley
Emili Gil i Ana Isabel Zaragozí

La terra que el temps oblidà, cap. 7
E. R. Burrouhs

I més relats…
(Consulteu l’índex de la primera plana)

La Lluna en un Cove 16
Especial ELLES
Rústega amb solapes
Tapes plastificades a tot color
Il.lustracions interiors
110 pàgines
Diverses autores
PVP: 8 euros

Més informació

El nou número:

La Lluna en un Cove 16
Especial ELLES

Una nova selecció de magnífics relats de ficció en català. La narrativa més actual: un magazín fet a partir de les aportacions literàries de noves promeses. En aquest número Especial ELLES: relats escrits per dones i sobre dones. Amor, passió, amistat, desengany, odi, crítica social… Fantasia, misteri, humor, erotisme… I tot enfocat des del punt de vista femení. T’ho perdràs?

Contingut:

Anònimes
Dolors Juàrez
El forat
Clara Ribatallada
La cuina
Maria Parera
Seria capaç de fer-li mal
Natàlia Senmartí
55
Clotilde Martínez
Llimacs
Carme Julià
Paradisos secrets
Teresa Farrés
Em mossego les ungles
Merxe Llop
Ei, dissabte faig 30 anys!
Núria Busquet
El colobrot
Laura Fonoll
Gal.la
Imma Jordano
La gran
Carmen Matutes

Si us agrada La Lluna en un Cove
Subscriviu-vos-hi !
Rebreu tots els mesos cada número directament al vostre domicili, i obtindreu importants descomptes i promocions especials per a la compra de llibres. A més, entrareu a formar part del nostre club de lectura, podreu participar en concursos, i coneixereu de primera mà el que es mou dins del món de la narrativa actual en la nostra llengua: tendències, nous autors, i molt més!
Accés al formulari de subscripció

La Lluna en un Cove - Revista de relats de ficció en català

* La Lluna en un Cove, relats de ficció.
* Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
* Un magazín literari amb una miscel·lània d’històries sorprenents.
* Originals, de temàtica i gèneres diversos.
* Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor…
* Un projecte literari obert a la participació de tothom.

 


 

Tenim en marxa un altre concurs des del Blog

http://relatslallunaenuncove.blogspot.com/

Diumenge 4 d’abril de 2010
32è Concurs de La Lluna en un Cove (4 d’abril)
Hola de nou! Us proposem un altre concurs – taula de participació. En aquesta ocasió, haureu de fer un comentari sobre el relat publicat en el número 13 de La Lluna en un Cove (el número de gener) que més us hagi agradat. Us recordem els títols:

– Cactus, de Tomàs Bosch
– Cita per a sopar, de Pere Màrtir Anton
– Dolça amargor, de Rocío Abelenda
– L’espera, de Jose Payà
– Àlbums de família i altres colps amagats, de Josep Sanchis
– Matí d’hivern, A. S. Puixkin
– El mal el fan ells: els altres, de Limon & Juli Vert

Si encara no teniu aquest número, podeu demanar-lo des de la nostra web: www.lallunaenuncove.cat

Les normes de participació són les de sempre. I com sempre també, farem un sorteig entre tots els participants. En aquesta ocasió, el premi serà un val de compra de 10 euros per a La Llibreria dels Llunàmbuls. Aquesta taula de participació es tancarà el dia 30 d’abril de 2010, moment en el qual es procedirà a fer el sorteig de la manera habitual. Esperem desitjosos els vostres comentaris. Vinga, animeu-vos a participar!

 


Sol·licitud d’exemplars de La Lluna en un Cove
Novetat: Número 16, Especial Elles, abril de 2010

La Lluna en un Cove 16
Rústega amb solapes
Tapes plastificades a tot color
Il.lustracions interiors
110 pàgines
Diverses autores
PVP: 8 euros

Compra-lo en: La Llibreria dels Llunàmbuls

 


 

La Lluna en un Cove, Revista de relats de ficció – Apartat de Correus 1100 – CP 46870 Ontinyent, País Valencià

Pel Cabanyal, tothom a la plaça del Temple aquesta vesprada a les 19 hores

CONTRA ELS ENDERROCAMENTS AL CABANYAL I LA BRUTALITAT POLICIAL

Tipus:
Data:
divendres, 9 / abril / 2010
Hora:
19:00 – 21:00
Lloc:
Delegació de Govern, Plaça del Temple, 1

Descripció

CONCENTRACIÓ

Davant la brutalitat absolutament injustificada de las actuacions policials al Cabanyal i davant l’atac al patrimoni cultural per l’Ajuntament de València, anem a concentrar-nos.
 


Les paraules són importants, les accions són molt més importants. Podríem fer ara un acalorat discurs sobre la brutalitat policial, la Local, que pot tindre una lògica -irracional, això sí-, i la Nacional, que no entenem perquè respon violentament contra una concentració pacífica per fer que la llei s’acomplisca, però la nostra indignació podria ser contraproduent. Només ens queda convocar-vos a la concentració d’aquesta vesprada davant la Delegació del Govern, a la plaça del Temple per a deixar ben clar que aquesta no és la democràcia que volem. Us esperem!

De l’1 al 5 d’abril: Perpinyà, Ceret, Cotlliure i Sant Esteve del Monestir.

           Feia
uns quants anys que no eixíem de casa per Pasqua, i enguany hem aprofitat la
coincidència del naixement del nostre renebot, el 23 de març, per a pujar cap a
la Catalunya Nord, on resideix amb els seus pares, els nostres nebots. Han
estat uns dies de descans, de conversar amb la família (també van pujar la
nostra germana i el cunyat, un amic i la neboda que estudia a Lleida), de
menjar plats tradicionals, com la paella amb carxofes i faves,  més innovadors (almenys per a nosal3), com
paella amb col i abadejo, i el darrer dia una fideuà amb fideus fins, ja que no
n’agafàrem dels originals.

        Ens
vam passejar per Perpinyà, on vam poder constatar que allà també hi ha “caperutxos”,
encara que només fan una processó el divendres, de 15 a 18 hores anomenada “Procession
de la Sanch” i a la qual no vam assistir. (copiem del tríptic:) A l’església de
Sant Joan Baptista hi havia un esdeveniment imprescindible, l’esplèndida Mare
de Déu dels Set Dolors del segle XVIIIé en una posada en escena grandiosa.
Vestida de negre, simbolitza el dolor de la mare de Crist durant la seva
passió. Des de fa uns anys, la catedral ha recuperat aquesta antiga tradició
catalana de vestir estàtues com si fossin persones reals. A més, el divendres
sant la catedral exposa un sagrari especial del segle XVIIé, cobert amb vellut
vermell, disposat al centre de l’altar decorat amb flors i envoltat amb ciris
de devoció. De vesprada vam anar a veure si hi havia alguna exposició a la
galeria “ácentmètresducentredumonde”, regentada per un alcudienc,  Vicent. Ni hi havia cap exposició, però ens va
ensenyar gustosament la galeria (2.000 metres quadrats de sales!) i ens va dir
que a la propera avisàrem amb temps… Ens va regalar algun catàleg d’exposicions
passades i el tríptic de la propera: Balbino Giner, valencià exiliat a França i
de qui trobàrem la tomba al cementiri de Cotlliure, molt a prop de la de
Machado. Vicent ens va dir que ens havia de deixar perquè volia anar a un
concert del “Festival de musique sacrée” a l’església dels Dominics, nosal3 ho
vam intentar, però no vam poder arribar a hora i ho haguérem de deixar córrer.

        El
dissabte de matí ens desplaçàrem a Ceret, a passejar i comprar pel seu mercat.
Així com a Perpinyà el català causa simpatia però no l’entén molta gent, a
Ceret el podies parlar amb total naturalitat amb qualsevol persona del poble,
que si no el parlava, l’entenia i feia l’esforç per fer-se entendre en un
català afrancesat molt interessant. El mercat afegeix a les parades que
normalment tenim pels mercats del nostre país, altres d’artesania, de menjars
ecològics casolans i… músics, bastants, cosa que ens va agradar molt, sobretot
una banda menuda de swing i jazz manouche que feia les delícies del públic.
Compràrem vi, formatge i samarretes. Per
la vesprada ens tornàrem a desplaçar a Perpinyà, on vam poder gaudir de diversos
espectacles referits a una setmana de desenvolupament sostenible (“3ème Fête du
Tri”) a la plaça de la República, mentre fèiem un cafè en una terrassa. Aquests
i altres actes de les poblacions dels Pirineus Orientals i de Girona els podeu
trobar anunciats a una publicació menudeta (del tamany de la cartelera Túria)
que es diu Le Petit Agenda, i que també està a la xarxa i per tant us l’enllacem
ací.

        Diumenge
anàrem a Cotlliure, on vam poder emocionar-nos davant la tomba d’Antonio
Machado, i no perquè siga un monument ostentós, ans al contrari, una llosa
coberta amb molts versos, banderes republicanes, de viatges d’alumnes d’IES que
deixen el seu record. Vam passejar pel poble i per la murada al mar. No
arribàrem fins al far perquè feia bastant vent, i s’ha de passar per un
corredor en alt, bastant ample, però que ens causà respecte i no vam anar-hi.
Per la vesprada eixirem a passejar per Sant Esteve del Monestir, que és on ens
estàvem a casa dels nebots, i no vam trobar a ningú pel carrer. Vam comentar
que allò era molt tranquil, potser massa i tot. En tot el temps que vam estar
per allà no vam veure cap policia, cosa que ens agradà i ens va fer pensar que
no feien cap falta, perquè no hi havia problemes pels carrers.

        El
dilluns, després de desdejunar, vam eixir els dos cotxes que ens havíem
aplegat, el de la germana cap a Lleida, a deixar a la neboda, i nosal3 cap
avall. En passar per Tarragona vam decidir parar a fer un tomb i mostrar la ciutat
a qui no la coneixia (us recorde que vam estar pel desembre de l’any 2008 per
allà una temporadeta), dinàrem i seguirem el camí cap a l’Alcúdia.

        No
sabem si hem fet una crònica o un rotllo pesat del tipus d’aquells que et volen
ensenyar les fotos del viatge… ja m’ho direu, si voleu. Bon dia! 

Per cert, en tornar ens vam trobar amb les noves agressions als veïns i veïnes i al barri del Cabanyal, però això ho deixarem per al proper apunt…