Els dies i les dones

David Figueres

TOHTI TUNIAZ, ESCRIPTOR UIGUR DESAPAREGUT

0

Segueixo amb consternació els aldarulls que aquests dies s’estan donant a Xingjiang tot agraint el tractament que Vilaweb n’està fent.

Fins el dia d’avui, més de 156 morts engreixen el nombre de víctimes que el govern de la República Popular Xina porta a les seves espatlles. És probable que n’hi hagi més.

Des del PEN Català el cas de la minoria uigur no ens és desconegut. El cas del poeta i historiador uigur Tohti Tuniaz va ser apadrinat pel PEN Català d’ençà que fou condemnat el 10 de març de 1999 a 11 anys de presó acusat de copiar documents històrics d’una oficina de registres públics així com d’haver escrit un llibre (que no s’ha demostrat que existeixi) La història interior de la ruta de la seda, que segons les autoritats xineses, enaltia la separació ètnica. El 2002 se li va atoragr el premi del PEN Americà Barbara Goldsmith.

El cas de Tuniaz és especialment preocupant, doncs segons les autoritats xineses, fou alliberat el passat dia 10 de febrer de la presó número 3 d’Urumqi, amb tot, des de llavors, ningú no ha tornat a veure a l’historiador. Tal i com s’apuntava des del PEN Americà, “l’alliberament” podia haver-se produït com a gest de bona voluntat de cara a la visita a la Xina de la Secretaria d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton durant aquelles dates.

Des del PEN Internacional es va posar en marxa una de les seves habituals accions. Us animo a participar-hi per demanar a les autoritats xineses explicacions sobre on es troba Tohti Tuniaz.

SEREM

0

Fa calor. Una xardoror extensa que s’unta en les llesques del nostre insomni. Hi ha la possibilitat que l’estiu sigui potser una gran exageració. Sobretot si ja has fet bona part de les vacances. Sobretot si no hi trobes consol en la nit plena dels dubtes i les incerteses de sempre a cop de remoure’t entre els llençols.

S’hi podria caure en la temptació de prendre decisions en aquestes circumstàncies. Engegar coses que no funcionen defenestrant-les directament al calalaix dels desencisos. Prendre canvis de rumb massa radicals que potser et farien tirar enrere, més que no pas tirar endavant.

La gamma de possibilitats s’obre al teu davant mentre et fregues els ulls i sents els camions de la brossa i la vida, que sembla feta només per viure-la quan el sol s’esbalça entre els cims o els edificis llunyans, es fa desagradable i feixuga.

Però com la climatologia de fora, l’existir també s’atemperarà. Per força. Res que és massa amunt, res que és massa avall, pot estar així per massa temps.

Serem com les tardes benignes de deixar-les fer vespres de conversa llarga i cervesa. Serem com la lleugeresa de la roba, de les abarques, de les barbes descuidades; l’imperi de la patxorra…

Serem el record tebi d’alguna cosa que no va arribar mai a enlloc o qui ho sap si estava destinat només a arribar fins aquí d’avançada.