Sant Quirze i Santa Julita Divendres podíem llegir que quasi 80.000 alumnes no poden estudiar en valencià en l’ESO. I ja no diguem res al Batxillerat. La mateixa informació aportava les dades del PV. Ací les teniu: El estado del valenciano en Secundaria – Provincia de Castellón: De 34.596 alumnos que en Primaria estudian
En primer lloc, us escric sobre el llibre de Josep M. Espinàs, A peu per Múrcia. Valle de Ricote (La Campana). He llegit tots i cadascun dels llibres de viatges de l’Espinàs. I aquest, com tots els anteriors, m’ha resultat un goig. Si llegir llibres de viatges és viatjar sense moure’s de la cadira de
Un home edificà la seua casa. I la va embellir amb un jardí intern. Al centre plantà un roure. I el roure cresqué lentament. Dia a dia creixia i enfortia la seua tija, per tal de convertir-la en tronc, capaç de resistir els vents i les tormentes. Al costat de la paret de sa casa
Explicàvem la substitució pronominal (els pronoms febles) en un grup de 4t d’ESO fa uns cursos. Tractàvem en aqueix moment de la substitució de l’atribut. I un alumne em fa la pregunta següent (imagine que arran de l’exemple que els devia explicar en aqueix moment): “Atribut és aquell complement que va amb un verb acabat
Sant Onofre i Joan de Sahagún no sabem ben bé què pensar ni què fer. Que el PV és un País fet pols… pels qui totes i tots sabem no és cap novetat. Llegiu l’article de Joan F. Mira d’EL TEMPS, núm. 1.303, El partit, el país i ho tindreu clar (si encara ho dubteu, i
Situat a la vall del mateix nom, anomenat també vall Farta. La superfície del terreny és plana. El riu Xúquer corre en direcció est i serveix de límit pel nord. El riu Sellent travessa el terme de sud a nord, i el limita pel nord-oest i oest en alguns moments. La superfície conreada ocupa pràcticament
minimàlia / la frase del dia / dimecres, 10 de juny del 2009 Si jo et done un pfenning, tu en tindràs un de més i jo un de menys. Però si et done una idea, tu tindràs una nova idea, i jo seguiré tenint-la. Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)
Maruja Torres, La verdad, sin dientes, Rocío García, La muerte digna de una vida digna, Jesús Ruiz Mantilla, Álvaro Pombo i Javier Marías, Por què nadie es de fiar. La PD de LEVANTE-EMV de divendres també duia alguna coseta interessant (VALENCIÀ A L’ESCOLA. 75 ANYS DE REIVINDICACIONS). Ací teniu l’enllaç. I ja finalment, al
Sant Efrem i Prim Ara no tinc ganes d’escriure res al voltant del tema diari i únic (i no és el sexe… de moment)… per tant ací teniu uns quants enllaços per tal que llegiu (si és que encara us queden ganes de fer alguna cosa “profitosa” després de diumenge. Bon dia. ¿Todo está en
He estat pensant durant una bona estona avui quin podria ser el meu apunt. Després de barallar altres possibilitats m’he inclinat per aquest que us deixe. Perquè és el que millor resumeix, al meu entendre, el que tenim per aquestes terres de Jaume I. Ai, pobre rei fundador del Regne de València, per tal d’arribar
Encara que és un apunt fet ràpidament i per treure a fora el que pense en aquests moments, sí que vull dir que o fem un pensament SERIÓS al PV o estem cada dia més a prop de la desfeta… o com, crec, deia Joan Fuster anem de cap a la solució-dissolució FINAL… I si
Sense amor, la justícia et fa dur, la intel.ligència et fa cruel, l’amabilitat, hipòcrita, la fe, fanàtic, el deure, malhumorat, la cultura et fa coent, l’ordre, complicat, l’agudesa, agressiu, l’honor, arrogant, l’amistat, interessat, posseir et fa avariciós, la responsabilitat et fa implacable, i neuròtic, el treball et fa esclau, i l’ambició et fa injust… la
Sóc home de paraula (com a bon valencià) o, almenys, ho intente ser. I vaig prometre que faria públic el meu vot, cosa que la Constitución em permet “callar” però que, a mi, rar com sóc (cosa que diria l’amic Sergi Carrasca), m’agrada dir. Per què no? Si, després de tres llargs anys per ací,
Original receta de la paella valenciana de un programa alemán de los años 60 ¡No os lo podéis perder! La traducción es de LAURA RAMÍREZ POLO (http://laurapo.blogs.uv.es)
Mare de Déu mitjancera, feu que tots els catalans, tant polítics com votants, tinguem molta més trempera. I que a les properes eleccions el Pesoe i el Pepé perdin tots els seus escons o quasi tots, pel nostre bé. A Madrid, els aeroports. I els papers, a Salamanca. I si aquí no ens fotem forts