Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Enhorabona

2

La ministra d’educació, la del decret que destrossa l’escola italiana i que ha aconseguit posar d’acord en la protesta a tothom declara: “El meu punt de referència és el que està fent Obama a Amèrica“.
El ministre de cultura diu: “Instintivament veig moltes analogies entre Obama i Berlusconi” (jo, personalment no en veig cap ni una, a banda del color de la pell -algú hauria d’aconsellar a Berlusconi que canvie el to del maquillatge, dic el de la cara, no el de la calba).
El ministre de defensa declara: “Obama i Berlusconi tenen molts punts en comú“.

No sé que em jugaria que abans que acabe el dia Berlusconi declararà que està contentíssim, que ell i Obama fa anys que són molt amics i que “ha guanyat el seu candidat, ergo, ell”.

Genial, com sempre, la portada del manifesto, amb una foto de la Casa Blanca i el títol “Indovina chi viene a cena“, que és el títol en italià de la pel·lícula amb Spencer Tracy i K. Hepburn que tenen una filla que es vol casar amb un negre…

No he mirat encara molts diaris, però em quede amb les llàgrimes de Jesse Jackson i amb la joia dels afroamericans. Enhorabona! 

sort

1

Aquests dies em ve al cap sovint la senyora Rosa Parks, la senyora que un dia de 1955 es va negar a cedir el seient de l’autobús a un blanc, i les persones com ella, que un dia van decidir que no cedien més, que ja n’hi havia prou.
Espere que tantes persones que han lluitat pels drets civils dels negres als Estats Units puguen gaudir demà d’una jornada esplèndida de joia i rescabalament. Ho espere de debò.

Publicat dins de gent | Deixa un comentari

quaranta anys

5

I’m asking you to believe. Not just in my ability to bring about real change in Washington… I’m asking you to believe in yours
Barak Obama

Quasi justets, quaranta anys entre un dels actes de protesta més reeixits, si  més no estèticament, dels negres  nordamericans  i  un quasi president de color (negre!).
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari