Denominada Rambla de Sant Carles durant la dictadura, va ser fins fa pocs anys la carretera “nacional” 340. És la gran artèria que separa la part Alta de la resta de la ciutat. La vorera sud concentra diversos edificis oficials o públics: l’Arxiu Històric (a l’antic Institut), l’Hospital de Santa Tecla (a la foto, sempre
Prop d’Espot hi ha el petit poble de Son, amb la seva destacada església. Pagant un euro tens dret a contemplar-ne el retaule gòtic i pujar al campanar, no apte per acròfobs. De fet no caldria pagar res: en aquest poble hi ha pela llarga, ja que una coneguda caixa d’estalvis hi ha muntat un
Mentre em preparen l’habitació a l’hotel d’Espot, m’entretinc a conèixer el poble: l’església, el pont romànic… molt hotels i algunes botigues. En una d’elles han col·locat un rètol per fer saber que “aquí no tenim premsa”, farts de que tothom entrés a demanar-ne. El què sí tenen a l’aparador és una horrorosa col·lecció de pongos a la
Després de massa anys de no fer-ho, participo a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Faig temps i dono una volta per la fira d’entitats instal·lada als peus de l’Arc de Triomf, on hi voleia una impactant bandera estelada. S’hi succeeixen multitud d’associacions, grups i empreses amb els més variats objectius i causes
Comença una nova Diada Nacional. Com a preludi, el missatge institucional del president, recomenant una apretada de cinturó. Després, pa i circ: TV3, per commemorar els seus 25 anys, ha iniciat un dels seus exercicis onanistes a què ens té acostumats, en aquest cas justificat. Sobre els 100 anys de l’estelada, ni mu als telenotícies. Veurem què
La ruta entre Molinos, a la Vall Fosca, i Espot, on vull romandre tres dies més, inclou dues ciutats que mereixen una parada: la Pobla de Segur i Sort. La Pobla de Segur és un important nucli de comunicacions: hi arriba el ferrocarril (tres trens diaris fins a Lleida), recentment traspassat a Ferrocarrils de la Generalitat.
El turista ho vol tot vergeper poder-ho embrutari un cop brut va a altres contradesi a aquell lloc no hi vol tornar. Això diu el Romanço de la Vall Fosca, escrit per Jaume Arnella. El turista ho vol tot verge, immaculat, primitiu, típic, “autèntic”, però alhora exigeix tots els avenços que li proporciona el progrés: allotjaments
El gran revulsiu econòmic d’un indret tan endarrerit com la Vall Fosca va ser, sens dubte, l’aprofitament dels generosos recursos hídrics per produir energia elèctrica, des de començaments del segle XX. La primera empenta la va donar Emili Riu, polític i empresari. Dedico el dia a conèixer millor aquesta faceta. Pujo fins a l’estany Gento, un
He inscrit el bloc en una cosa que es diu “Bloguzz”. El títol extrany és per validar-ho tot. No m’aclareixo massa, la veritat.
Crònica d’una setmana de vacances per diverses valls del Pirineu occidental (de Lleida, en terminologia provinciana), tot fugint de la calor i de la humitat. El primer destí és la Vall Fosca, aquella mena de caixal que forma el Pallars Jussà per la part de dalt, partida pel curs del riu Flamicell i que correspon al municipi de la
Després d’una setmana absent de la blogosfera i de viatge per terres pirinenques, del qual faré l’oportuna crònica personal, llegeixo la notícia de la concessió del premi El Balcó a la Llibreria de la Rambla, de Tarragona. Malgrat que jo havia fet una proposta per a una entitat diferent, me n’alegro. Aquest premi, que concedeix