LA VIDA ÉS A UNA ALTRA BANDA
Se m’ha acudit fer una llista de paraules estranyes, d’aquelles intraduïbles o amb significat dubtós, ambigu. Tot ha començat amb la paraula txeca LITOST, que Milan Kundera explica al seu Llibre del riure i de l’oblit. També havia pensat en SAUDADE, MORRINHA, REGRET i RECANÇA, però he de reconèixer que m’he encallat a LITOST…
I segons el mateix Kundera i altres comentaristes ad hoc, la paraula LITOST vindria a significar un estat d’ànim turmentós provocat per la visió de la pròpia misèria; una mena d’insatisfacció amb el present, una recança (ep, aquí sense voler m’ha sortit l’ambigu mot català RECANÇA!) amb el passat -sobretot amb la infantesa- un sentiment de pena, de fracàs i d’autocompassió…en fi, que per sort el LITOST sembla més aviat propi de la joventut, que sempre és més insegura (però tampoc s’ha de descartar en societats i fins i tot en nacions sense Estat, recordem que Txèquia ha passat per molts tràngols històrics). Aquesta insatisfacció que descriu el mot LITOST, s’acosta a la SAUDADE portuguesa, que diuen que no és tristesa ni enyor, sinó desig de ser allà on un no és: a casa, al passat, al futur, fora de casa…una mena de síndrome del cul del jaumet, però més de l’ànima que del cos. La MORRINHA té un sentit bastant més clar, perquè els gallecs, poble mariner i emigrant, l’ha anat definint i li ha anat concretant el sentit, clarament d’enyor de la terra dels pares. Sobre el REGRET dels francesos, el meu diccionari el traudeix com a Recança, Pesar, Penediment, Plany…De manera que a la inversa, Pesar, Penediment i Plany, també ens poden servir per definir la nostra RECANÇA. Un altre dia m’agradaria aprofundir una mica més en aquestes paraules i amb el seu significat, amb tot, diria que la insatisfacció amb la pròpia vida i amb el present, l’enyor i la inquietud de no estar bé enlloc és universal: tothom ha pensat alguna vegada o altra que la vertadera vida ÉS A UNA ALTRA BANDA.