La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Diccionari d’una ociosa

Estrene categories d’enllaços! Després de pensar-hi, rebuscar i remirar per la xarxa, he arribat a la mateixa conclusió que Goffman: que no es pot etiquetar, que no tot en la vida és o blanc o negre. Però Goffman no era blocaire, i jo sí. De manera que m’he passat les conclusions del meu estudi empíric no-experimental pel forro, i he elaborat noves etiquetes. Per a facilitar-me la vida, ho he fet en forma de diccionari.
Ara que ja ho tinc tot net, embolicat i amb un llacet per adornar -i m’apuge les ulleres de sol que porte, que se’m cauen pont-del-nas avall- em sent amb l’obligació virtual de donar algunes explicacions.

Peu de foto: a dalt, Neo, amb ulleres de sol -enlluernat per la netedat- mirant-se el meu “nou” bloc. I no sé si li acaba d’agradar; és un tio un poc raro.

Finalment, després d’intents infructuosos, no he pogut escapar de la dicotomia territori/altres. El meu professor de Noves Tecnologies a la facultat estava fascinat amb la globalització, i amb el fet que poguérem ser amics d’un australià i conversar-hi diàriament, compartir arxius, música, fotos… però se li passava per alt una cosa: per a què volem parlar amb els australians? Tenen la gràcia que l’aigua del seu bidet gira al revés. Però -sense voler desmeréixer-los-, en general hi tinc poc interès. La gent que s’omple la boca amb la globalització s’oblida d’una cosa: de la tendència natural humana a relacionar-nos amb els del nostre entorn físic, fins i tot a través d’un entorn virtual -que per definició desafia la coordenada espai-.

Tenint tot això en compte, el meu diccionari d’enllaços es reparteix entre gustos, territoris i temàtiques. Els territoris bàsics són: Safor, Albaida i Ribera. I després, en un territori més borrós i desdibuixat, he englobat la resta de valencians en l’apartat de València. Pel que fa a gustos, tinc adiccions, encantaments i passejos.

El perquè ubique un enllaç en un territori o en un gust és una sensació personal, una decisió que depèn de coses subtils i subjectives, d’una visió que quasi qualificaria d’íntima i personal. I com les coses íntimes i personals varien de tant en tant -mensualment, com a mínim- és possible que l’ubicació dels enllaços vaja canviant segons els vents, les hormones i la història del meu pensament. En molts casos podria donar tantes raons per a posar algú en un lloc com en un altre. En altres casos -com en l’apartat Casa-, les consideracions són quasi inamovibles. Tot això, enllaç a enllaç, he intentat explicar-ho en un esborrany anterior, però m’ha quedat terriblement llarg, i més que un post, semblava una llista d’excuses.

En tot cas, m’agrada haver tornat a classificar-ho tot dins la seua caixeta, com una matriuixka. És possible que les coses vagen canviant amb el temps, i no dubte que algun dia tornaré a agafar l’aspirador i tornaré a canviar les caixetes. Però, fins llavors, espere acostumar-me ben prompte a aquest nou ordre virtual.