EL NEGOCI DE LA POLITICA
Aquesta setmana hem vist la retirada momentània de la política del portaveu fins ara del PP, en Eduardo Zaplana.
Una carrera ascendent, des d’alcalde de Benidorm, President de la Generalitat Valenciana durant 7 anys, i un ascens dintre del Partit, què el va portar en l’època Aznar a un ministeri, i mes recentment des de l’oposició a portaveu del grup en el Congreso.
Durant aquest període, i en especial el de la seva època de presidència valenciana ha estat vinculat a la gran especulació immobiliària en aquest territori, amb un episodi especial en el projecte del Parc temàtic Terra Mítica que va acabar en una suspensió de pagaments, i una desaparició d’una bona part de la pretesa inversió realitzada, a mans desconegudes.
Se’ns dubte el seu patrimoni ha anat augmentant en proporció a la seva influencia política, i als càrrecs que ha exercit sense cap tipus d’escrúpol, on els punts foscos financers mai l’han esquitxat prou com per ser condemnat, encara que coneixent l’estat de dret de l’estat espanyol no es d’estranyar.
Ara, i reblant el clau se’n va provisionalment com delegat a Europa de Telefònica amb un sou proper al milió d’euros anuals, i on aprofundirà amistats amb dirigents de tarannà tant democràtic com Silvio Berlusconi, un bon amic d’en Zaplana.
Personatges com aquests, ens podem preguntar que han fet per merèixer aquests sous, i aquests càrrecs fets a mida per trobar el seu punt en l’àmbit laboral.
No es el primer polític que ha estat recolocat a alts càrrecs de l’empresa privada lligada a l’estat, i això fa tuf de corrupció i tràfec d’influències.
Tanmateix l’estat de dret te altres problemes mes greus, com empresonar gent per motius politics, com l’alcaldessa d’Arrasate, gent per ultratge als símbols nacionals com en Franki, i perseguir els que cremen fotos del Rei imposat pel franquisme com a successor. Es del tot comprensible, no pot arribar a tot arreu.