Seguint amb l’inventari de parròquies que fa Arturo Llin Chàfer al full ALELUYA de l’Arquebisbat de València, avui li toca el torn a l’església d’Alfauir, poble de la comarca de La Sabor i pròxim al meu. Ací teniu la traducció i extracte del que diu Llin Chàfer. Municipi situat entre les serres d’Ador i Falconera,
Com ahir li deia a mossén Gàlim, he viscut una situació surrealista durant uns 10 anys arran d’unes terres que no eren meues i que la Diputació de València per tal de recaptar l’IBI rústica afirmava que sí ho eren. Vaja per davant que en aquest terrny no hi ha programat (que jo sàpia a
Cal llegir-lo totalment. És molt il.lustratiu del que passa a l’Església… Educación para la ciudadanía franquista HILARI RAGUER EL PAÍS – Opinión – 10-01-2008 Ediciones Península reeditó en 2003, para general deleite, el Catecismo patriótico de Menéndez-Reigada, y ahora está a punto de dar a la luz pública otra perla del mismo género, España es
Edicions Bromera en la seua felicitació d’aquestes passades festes de Nadal, Cap d’Any i Reis ens felicitava amb unes frases relacionades amb el llibre. Com que m’han agradat i trobe que és interessant divulgar-les, ací us les deixe: "Els llibres et donen consells que els teus amics no s’atreveixen a donar-te" Numa Pompili "Allò que
Avui estem a dos mesos justos del dia de les "votaes". Com que els bisbes (en general, i demane disculpes perquè encara n’hi ha que tenen una miqueta de trellat, pocs, això sí) s’han llençat a l’arena política (des de fa ja temps), assisteixen a manifestacions, s’atreveixen a dir que la família cristiana està en
Juan Luis Cebrián, El honor de dios és d’obligada lectura. Per tal de facilitar-vos-la (i per si no hi heu pensat) ací el teniu: LA CUARTA PÁGINA El honor de dios JUAN LUIS CEBRIÁN EL PAÍS – Opinión – 09-01-2008 Sabemos que el cardenal Rouco Varela no es partidario del divorcio y así nos lo
Igual a algú/na li crida l’atenció el títol del post. Us ho explique: des que les ments del PSOE "redactaren" la LOGSE i ens arribaren els primers alumnes d’ESO als IES, el professorat de batxillerat ens hem vist "obligats" a fer guàrdies de pati. Sí, com que l’alumne no pot eixir al carrer -és ESO-,
Us vull deixar un article que ve a incidir en el que comentava fa uns apunts sobre el desconeixement que tenen els joves del món cultural de fa uns anys (i ja no dic de fa uns segles). Però aquest que tracta l’article de Carlos Berzosa és més preocupant (al meu entendre). En fi… llegiu-lo
Ahir vaig tenir consulta amb el traumatòleg que m’ha d’operar. Demà m’haig de fer una analítica de sang. Divendres, si tot va com espere, li duré els resultats a la consulta. I si no hi ha cap cosa que ho impedesca, dissabte 19 de gener seré intervingut quirúrgicament pel Dr Tomàs Mut a l’Hospital 9
Crec que no us ho vaig comentar el moment que va passar. Al grup de 2n d’ESO (a qui ens toca impartir classe el professorat, que vam fer unes oposicions de Professor Agregat de Batxillerat ja fa uns quants, perquè aquestes hores no són cobertes totalment pels metres que han "vingut" als instituts a impartir
Com sabeu, Finlàndia és el país que més ben parat ha eixit de l’informe PISA. De casualitat em caigué a les mans el XLSEMANAL núm. 1.052 i en parla. Així explica (breument ho faig jo) una jornada escolar: 07h45 ESPERANT L’AUTOBÚS 09h15 CLASSES DE 45 MINUTS 12h00 DINAR CALENT 16h05 CARRERS SEGURS 18h30 SOPEN PROMPTE
Salvador és el títol de la pel.lícula que vaig veure ahir a casa. Ja sabeu que veure bon cine, si no vius en una ciutat gran (i ací no entren ni Gandia, ni Ontinyent, ni Xàtiva), no t’és fàcil. Aleshores o has de fer uns 80 km o has d’esperar (i/o aconseguir-la en un DVD)
En el repàs diari a la premsa he trobat dos textos (interessants). El primer és una carta al director sobre l’ensenyament avui dia. És breu i diu clarament el que ha passat, passa i pot passar a l’ensenyament del nostre país. I el segon és d’Albert Branchadell, La lengua como arma arrojadiza. Contra la pedagocracia
Us vull fer saber dues coses: la primera, hi ha un google dels PPCC. Si ja el coneixíeu, passeu-me el meu "atreviment". I la segona és l’article que J.V. Aleixandre escrivia ahir al Levante-EMV en la secció d’esports. De veritat, llegiu-lo perquè, en poques paraules i amb molta ironia, diu veritats com a punys. Ací
És el llibre que acabe de llegir. I m’ha agradat… moltíssim. No havia llegit cap llibre d’aquest escriptor fins ara. Sols articles d’opinió. I crec que, a partir d’aquesta troballa, passarà a formar part dels "meus" escriptors. La faixa que acompanyava el llibre diu: "Después de cinco años Hoy, Júpiter de Luis Landero. La novela