Apòstata desficiosa

Fa més d’un mes vaig pactar amb una revista amb seu a Madrid la publicació d’unes entrevistes que faré a Varsòvia. Em var dir que sí, que el tema els hi semblava interessant i que ho concretàrem abans d’anar-me’n.

Fa quinze dies que intente parlar amb el redactor en cap de la publicació, i fins a hui no ha tingut la decència de posar-se al telèfon per dir-me que no, que ara no ho vol. I quan li he demanat si no m’ho podria haver dit abans, amb temps de buscar un altre mitjà on poder-ho publicar, ni m’ha contestat, ni m’ha demanat disculpes ni res. S’ha limitat a dir: ‘Ay, mira, ¿qué quieres que te diga?’.

M’indigna. Ja no per publicar les entrevistes o no, sinó perquè hi ha gent que va pel món pensant-se que són els reis del mambo i fotent-li la vida al personal, i es queden tan amples.

Previsora com sóc, i tot i que encara falten cinc dies per anar-me’n a Varsòvia (on m’han convidat a un festival de cinema), he començat a fer la maleta. Si més no, mentalment.

Però com pots pensar en què necessitaràs quan la diferència és gairebé de 20 graus? Segons la previsió meteorològica, la temperatura estarà al voltant dels zero graus, plourà tots els dies i és probable que neve.

Sent tan fredolica com sóc, només de pensar-ho ja tremole. I mira que a Nova York hi vaig sobreviure dos hiverns. Però si no arriba a ser perquè ho tinc aparaulat de fa temps, i perquè em vindrà bé canviar d’aires uns dies, m’ho estaria repensant.

Per cert, algú té alguna recomanació o suggerència de què no m’he de perdre a la capital polaca?

Hui he tingut la meua primera castanyada. Tot i que fa anys que visc al nord, per una raó o una altra mai no havia celebrat aquesta festa, que al sud no fem.
Quan he arribat i, tal i com m’havien demanat, portava una ampolla de mistela, les amfitriones s’han esverat en veure que era… valenciana!

Però ha estat tastar-la, i totes les catalanes presents han sucumbit (les valencianes ja sabíem dels poders d’aquesta beguda). Vaja, que al final de la nit de l’ampolla només ha quedat el vidre.

Ara només em falta acabar de convéncer-les per fer una visita cap allà baix i ensenyar-los que no tot és la ciutat de les arts i les ciències ni la imatge que se’n deriva dels espectacles que munten el Camps i la Rita.

A veure si em fan cas d’una vegada i preparem l’excursioneta per algun cap de setmana…