Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

And the airport goes to…

0

Després de tantes elucubracions, ja se sap a qui li han adjudicat la nova terminal sud de l’aeroport del Prat: One World (Iberia + British), Star Alliance (Spanair + Lufthansa) i Vueling.

Confirma les meues apostes. Podria haver estat pitjor. Ara caldrà veure quina capacitat de maniobra té Star Alliance per implantar nous vols, perquè d’Iberia més ens val no esperar res de bo, per no portar-nos desenganys innecessaris.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ara toca a Ventdelplà?

9

Jo no sé si són imaginacions meues, però des de la setmana passada tinc la intuïció que això de compartir pis entre la Mònica i la Nicole acabarà en alguna cosa més…

No seria d’estranyar. Des de fa uns anys no hi ha sèrie que no incloga una relació entre dos homes o dues dones. Com que els de Ventdelplà ja han fet els deures en la part masculina en temporades anteriors, potser ara toca la femenina…

Serà curiós veure si finalment és així. I com ho plantejaran. De moment, dues desencantades dels homes. No comença massa bé.

(Algú més veu que la cosa va cap a ací o sóc l’única?)

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Històries de barra de bar

0

Tranquils, que tot i la situació no m’he abocat a alcoholitzar-me de manera desesperada. Però aquest cap de setmana, a València, sí que he passat moltes hores a la barra d’un bar. Al de la meua amiga Laura, al barri del Carme.

I és ben curiós la d’històries que coneixes fent barra. La que més m’ha impactat és la del Bass, un jove senegalés que va arribar a València fa una setmana. Ha viscut uns anys a Cap Verd, treballant a una botiga d’artesania on la majoria de clients eren italians, i aquesta és l’única llengua comuna en què es podiem comunicar. Així que vaig mirar de recordar les quatre coses que sé d’aquest idioma, i vaig comprovar que el tinc molt rovellat, però que quan vols comunicar-te, l’esforç és el que compta.

Des de Cap Verd el Bass va aconseguir un visat per viatjar a Portugal en avió. Tot un luxe. Des d’allà va provar sort a les Canàries, on tenia coneguts, però no en va tindre, de sort. Així que va volar de nou cap a Europa i ha arribat a València. Viu amb quatre amics i, per ara, intenta vendre collarets i girafes de fusta entre els turistes.

Espera poder fer com els seus amics i treballar en la construcció. Probablement sense contracte, sense la seguretat adequada i explotat. Però té ganes d’una vida millor que la que li ofereix l’Àfrica.

Li desitge tota la sort, i li estic agraïda per la seua capacitat de contagiar l’esperit per tirar endavant, per dura que siga la situació en què et trobes.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari