Aquest estiu en el viatge fet a Andalusia vaig escoltar i/o llegir un acudit o anècdota sobre la guerra entre el Sevilla i el Betis. Aquesta guerra, arran de la mort sobtada de l’estimat Antonio Puerta -del Sevilla CF-, ha quedat reduïda a res. Sortosament. Però us el vull traslladar perquè, imagine, moltes i molts
Gamberros ROSA MONTERO EL PAÍS – Última – 18-09-2007 ¿De verdad tenemos que dar tanta importancia a unos pocos centenares de gamberros que queman una foto de los Reyes? Caramba, esos pobres tipos deben de sentirse en el más pleno éxtasis de la gamberrez. Veamos, se junta una tropilla de alborotadores inciviles, prenden fuego a
Avui ja hem tingut el primer dia de classe del curs 2007-08. Des d’ara es vei com un budell sense acabament. Però a poc a poc, o de vegades no tan a poc a poc, aniran passant els dies, les hores, les classes i arribarem al 23 de juny, últim dia lectiu. Avui i ara
Ahir llegint les cartes al director -algú/na pensarà que no faig altra cosa, i no és cert!!!!), em vaig trobar amb una d’un tal José Asensio Ramírez, de Sabadell (Vallés Occidental), Lenguas. Com que sabeu que Sabadell és una ciutat molt volguda per mi -vaig donar classes durant dos cursos i l’IES "Ferran Casablancas" es va
La primera és del bloc de Ximo Corts, director i professor de l’IES Moixent i president d’Amics de la Costera. Ací el teniu. I la segona és de la pàgina La veu de Xàtiva. Una publicació (sembla) que vol ser continuació la capçalera fundada els anys vuitanta. Ací la teniu.
Us vaig dir que dijous no vaig poder aconseguir la premsa escrita. A mi encara m’agrada llegir-la en paper. I ja sabia jo que aqueix dia alguna cosa bona em perdia. I si no, jutgeu per vosaltres mateixos. Al diari LEVANTE-EMV anava un bon article de l’historiador David Garrido, Provincianismo y derrotismo. Aquest article el
Sabeu que no mire Canal 9. Però quan hi ha algun fenomem plujós, tempestuós no ho puc evitar. I anit així ho vaig fer. Poseu Telenotícies9 (2a edició) i ja sabeu, quasi vint minuts parlant del temps: pluges, tronades, granís, etc. Que si el corredor mediterrani (es referien a RENFE… no sigueu malpensats) estava col.lapsat,
Avui, per fi, hem començat el curs. Sóc tutor d’una classe de 4t (concretament el grup A) d’uns 19 alumnes. Així sí es pot treballar i treure’n profit. No els he tingut mai (una alumna que repeteix, sí) a classe. Per tant no us puc dir molt més. Semblen bones personetes, amb ganes d’acabar l’ESO, tenir
L’Associació de Veïns del Centre Històric de la ciutat de Gandia ve celebrant unes festes anomenades del Barri. D’aquestes festes editen un "meravellós" -pel contingut i per les fotografies- llibre de Festes. Enguany no m’arribat encara. Però sí que us puc fer saber que dissabte sobre les 23h30 actuarà Pep Gimeno "BOTIFARRA". Ho faig saber des
Per a gent del poble: El vent del sudJoan Tudela Migjorn és el nom d’un vent del sud. InfoMigjorn és el nom d’una revista de la xarxa sobre l’actualitat de la nostra llengua, que, fent honor al seu nom, informa i ve del nostre sud, és a dir, del País Valencià. Dos valencians: Eugeni S.
Avui ha tingut lloc el primer claustre del curs 2006-07. Ha estat llarg: unes tres hores de rellotge. Ens han donat l’horari. Ens han donat el curs de què som tutors, les instruccions per al començament de curs, etc. I quan he eixit m’he trobat els quioscos tancats. No he pogut comprar la premsa. Això
Avui us deixe una fotografia de la meua estada recent a Andalusia. Un carrer de Baza (Granada)
Encara no heu(m) arribat als 300 anys, L’any 2014 és un any per a tenir en compte. Així que haurem de despertat moltes i molts adormits i que sàpien fer el salt d’on estem a on ens convé estar. Ací us deixe un paràgraf de l’article de Joan F. Mira, Qüestió de conceptes (EL TEMPS,
Els que em seguiu habitualment sabeu que no tinc adsl i, com deia mossén Gàlim, té molt de mèrit poder penjar algun que altre text ací. Açò darrer ho deia per la "constant queixa" de Natzari, de L’Olleria, sobre, segons ell, la meua "afició" a penjar textos d’altres persones. Ho hem parlat més d’una vegada,
Ahir tingué lloc el casament de Cristina i Salvador. Cristina és filla d’un cosí germà, Josep Miquel, fill del germà major de mon pare. Mon pare tingué 6 germans i el que els meus avis adoptaren (com en alguna ocasió ja us he explicat). El casament sempre és motiu d’alegria. Dues persones formen una família, duran fills