estereofònicx

Això és el subtitel

* Sisa

Publicat el 21 de juny de 2007 per frap

Sant Joan no m’entusiasma gaire, ara bé, aquesta cançó em recorda la nit de Sant Joan quan era petit, llavors era una nit màgica.

"La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia."


Nit de Sant Joan


La nit de Sant Joan és nit d’alegria.

Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis)
Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
?Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s’odiïn.?
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
?Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris.?
A les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

?Sóc immortal.?

Si mireu les flames… (4 vegades)

Publicat dins de cançons | Deixa un comentari

Més Polla Records

Publicat el 19 de juny de 2007 per frap

Una cançó d’amor de La Polla:


"Tengo celos de la muerte


Que nos separará


Tengo miedo de perderte


Y no temo a nada más


Por eso yo


Necesito estar aquí

­
Yo, entenderte sin hablar




¡Y que se vayan a la mierda todos!
"


Ciervos, Corzos y Gacelas

Publicat dins de cançons | Deixa un comentari

* Eskorbuto

Publicat el 18 de juny de 2007 per frap


"El pasado ha pasado y por el nada hay que hacer


el presente es un fracaso y el futuro no se ve"

"Perdida la esperanza, perdida la ilusión

los problemas continúan, sin hallarse solución"

"El terror causando hábito, miedo a morir

Ya estás muerto, ya estais muertos"


Cerebros destruidos


Os engañan

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

* Anthrax / Trust

Publicat el 15 de juny de 2007 per frap

Coneixia aquesta cançó pels Anthrax, una cançó que em va fer saltar com un boig i gairebé destrossar la meva habitació quan era més jovenet 😉 No sabia que és una versió d’un grup francès anomenat Trust i la veritat és que escoltant-la trobo més bona l’original.

Antisocial

Trust

Anthrax

* Joan Baez

Publicat el 14 de juny de 2007 per frap

Una altra cançó d’amor:


Diamonds and Rust


Well I’ll be damned

Here comes your ghost again
But that’s not unusual
It’s just that the moon is full
And you happened to call
And here I sit
Hand on the telephone
Hearing a voice I’d known
A couple of light years ago
Heading straight for a fall

As I remember your eyes
Were bluer than robin’s eggs
My poetry was lousy you said
Where are you calling from?
A booth in the midwest
Ten years ago
I bought you some cufflinks
You brought me something
We both know what memories can bring
They bring diamonds and rust

Well you burst on the scene
Already a legend
The unwashed phenomenon
The original vagabond
You strayed into my arms
And there you stayed
Temporarily lost at sea
The Madonna was yours for free
Yes the girl on the half-shell
Would keep you unharmed

Now I see you standing
With brown leaves falling around
And snow in your hair
Now you’re smiling out the window
Of that crummy hotel
Over Washington Square
Our breath comes out white clouds
Mingles and hangs in the air
Speaking strictly for me
We both could have died then and there

Now you’re telling me
You’re not nostalgic
Then give me another word for it
You who are so good with words
And at keeping things vague
Because I need some of that vagueness now
It’s all come back too clearly
Yes I loved you dearly
And if you’re offering me diamonds and rust
I’ve already paid

La versió de Judas Priest:

Publicat dins de directes | Deixa un comentari