Gent nova i gent diferent
Una noia em deia l’altre dia: "al meu poble, a Sant Pere de Ribes, només veus que parelles joves amb cotxets i persones que passegen gossos!" Una altra persona em deia: " Canet de Mar ha crescut molt, només veus que parelles joves amb cotxet i ja no hi ha lloc a la guarderia…però també està ple de gent de la que passeja gossos". Jo, que darrerament condueixo cotxet, ja he detectat la incompatibilitat que tenen aquests dos fets, relacionats tots dos -no sempre- amb el creixement demogràfic del segon, tercer i quart cinturó de Barcelona: els cotxets tenen quatre rodes, quatre possibilitats de trepitjar merda de gos!
Ep, que consti que no tinc res en contra de la gent que porta cotxet (ja he dit que jo en sóc un), ni tampoc contra la gent que passeja gossos (a vegades jo també ho faig), ni molt menys contra la gent que abandona Barcelona per anar a viure al Garraf o al Maresme, faltaria més! Jo només constato que alguns pobles estan canviant de fesomia i, sobretot, d’aire. I així trobem petites localitats on fins fa poc tothom es coneixia, envoltades de cop de rengles i més rengles de cases adossades, amb parelles joves amb cotxet, que ningú sap de quina casa són, i gent gran (o no tan gran) passejant gossos al vespre i que no diuen "bona nit" a la gent que troben al seu pas. És un canvi. Hi ha gent a qui això no agrada. No sé, no sé què passaria a alguns llocs si es presentés a l’ajuntament un partit "antipixapins". Dic això perquè les persones som així de resistents als canvis i tendim a la intolerància, a tenir por a allò desconegut, a protegir la nostra tribu. És un pensament, una reflexió que estic fent en veu alta, per veure si trobo, o algú em dóna, una explicació, encara que sigui parcial, algun argument, alguna cosa que em consoli per allò que va passar diumenge a les urnes de Vic.