Apòstata desficiosa

Si més no, a la web no apareix res de res. Desconec si a l’informatiu han arribat a dir alguna cosa o directament han fet allò que fan quan un tema no els hi va bé: l’ignoren per complet.

O potser han optat per la segona estratègia en aquests casos: sense explicar ben bé el que passa, sí que apareixen els consellers corresponents a dir la seua.

Hui ja no donava crèdit quan he vist que la reacció de l’executiu valencià (segons he vist a TV3) ha estat dir que la visita dels diputats europeus per revisar la llei urbanística serà una gran desgràcia perquè comportarà pèrdua de turistes i de venda d’habitatges a estrangers.

De veritat, no ho he entés mai, però ara encara menys: com els pot votar algú? (Algú que no siga constructor, és clar).

Mai he sigut una gran entusiasta de les falles. Dels huit anys que he viscut a València ciutat, només m’he quedat allà per Sant Josep dues o tres vegades. I vaig tardar molt en anar a una mascletà perquè em fan por els trons.

Però he de reconèixer que és una experiència única. Hui he buscat algun vídeo a la xarxa per ‘veure’ la primera del mes de març. I l’he trobat, ací. Però no és el mateix, ni de bon tros. El que impressiona de les mascletaes, per als que no n’heu viscut mai cap, és com tremola el terra, com sembla que els vidres de tots els edificis de la plaça vagen a esmiscolar-se en qualsevol moment, i com ressonen i vibren tots i cadascun dels òrgans del teu cos, inclós el paladar (és recomanable obrir la boca mentre dura la mascletà).

A veure si puc escapar-me abans del dia de Sant Josep i viure’n alguna enguany. Als que no ho heu fet mai, sincerament, ho recomane. (Es fan cada dia, fins al 19 de març, a les dues del migdia).