Més història comunicativa
He recordat adés que en una de les entrades d’aquest bloc vaig referir-me a una de les convocatòries que féiem des del Maset de l’Olla per a les festes. He pensat que potser trobaria alguna altra carta d’aquelles per posar-la ací. He buscat per un dels calaixos de la taula, i abans de trobar-ne cap, he topat amb una altra cosa interessant, i a més relacionada amb aquella missiva anterior: l’acta de proclamació de l’insensat major. La llegireu ací, si punxeu en ‘vull llegir la resta de l’article’.
Hola, molt bona nit!
En nom de l’organització del Maset i també en nom de l’organització del Congrés d’Insensats vos he de donar les gràcies per l’assistència i pel nivell que esteu donant al congrés.
Hui és el dia gran de les festes del Maset, i és també el dia més important del Congrés Internacional d’Insensats i Insensates. Aquesta és la primera convocatòria d’aquest àmbit del ser humà, i a nosaltres mateixos els organitzadors ens ha sorprés la repercusió que està tenint.
Més endavant es publicaran les actes del congrés, però ja podem avançar-vos un parell de les conclusions a què hem arribat: una és que hi ha molt d’insensat pel món que ignora ser-ho, però per sort tenim persones que desinteressadament ens assenyalen amb el dit i ens trauen de la ignorància.
L’altra conclusió és que no qualsevol pot ser un ‘insensato’: són necessàries unes aptituds que no es troben tan fàcilment. És per això que hem de declarar que no es pot utilitzar la paraula ‘insensat’ en va.
Com sabeu, hui hem de proclamar l’insensat o insensata major. La presidència del Congrés ha debatut durament les diferents candidatures presentades. Després de moltes deliberacions i molt de café licor s’han pres els acords següents:
PRIMER. No fer cas de la majoria de candidatures, perquè era complicar-se massa la vida.
SEGON: Fer menció especial dels candidats ‘Levante-EMV’ i ‘M-80’ pel seguiment informatiu tan insensat que han fet.
TERCER: Proclamar solemnement com a insensat major d’aquets primer Congrés al componedor Francesc Cerdà (Paco el Cotxero), que ha sigut tan insensat com per a dedicar un pas-doble al Col·lectiu l’Olla.
En homenatge a Paco, i com a agraïment públic i notori del col·lectiu, vos oferim a continuació el pas-doble ‘Als meus amics del Col·lectiu l’Olla’, interpretat per la banda de música de l’Olleria.
I llavors va sonar el pas-doble pels altaveus, i Paco va inaugurar el ball…