Josep Pastells

Que les reflexions d’algú, líriques o no, m’ajudessin a transformar-me i pluralitzar-me. Que algú m’aportés la llum suficient per descobrir noves cares i aspectes a tot el que m’envolta, que  aquest algú (existeix?) em mostrés nous matisos rere el costat fosc de l’emoció i el pensament, rere les paraules i el meu propi ésser, en constant oposició entre el desconegut i l’impenetrable.

Un exemple de mediocritat aplicable a quasi tots: abandonem la feina  i ens dirigim a casa o a qualsevol altre lloc.

I si el temps s’aturés de cop i volta? És probable que fins i tot el final, estupefacte, es quedés d’una peça