Posta de sol per mar
Quan era petit, i vivint a un poble de la costa, m’havien explicat que el Sol sortia per mar i es ponia per la muntanya. Veure’l pondre’s ho havia vist molt sovint, això de sortir volia dir matinar que no era precisament una de les meves aficions. A la pregunta si el Sol mai no es ponia per mar, recordo que algú em va dir: «A Mallorca, sí». I més o menys això va ser el que vaig creure fins adult, que als Països Catalans, el Sol només es ponia sobre el mar des de les Illes.
Fins que la meva dona, una tarda d’hivern abans de casar-nos, em va dur a la platja de Castelldefels i em va mostrar el Sol ponent sobre el mar. Mai no ho havia pensat, ni molt menys calculat que això fora possible des del Principat. Incidentalment vaig ser dels últims que vaig fer el curs anomenat preuniversitari, on es veia trigonometria esfèrica i s’aplicava als moviments del Sol —suposant la Terra en òrbita circular, que és relativament bona aproximació—.
En definitiva, a la zona de costa entre la desembocadura del Llobregat i davant Castelldefels, més o menys entre mitjans de novembre i la primera setmana de febrer, el Sol es pon sobre el mar. En altres punts de la costa com el cap de Salou o prop de Benidorm, la visual sobre el mar és massa curta i sempre es pon sobre muntanyes que es veuen, o poden veure, més enllà.
El Sol ponent-se per damunt del mar des de la platja de Castelldefels
La foto és feta el dos de febrer del 2014, ja al final del període de visibilitat. El Sol està sobreexposat, per tal que el mar no sigui negre, i es difumina entre alguns núvols baixos a l’horitzó. Just a la dreta del Sol, a l’horitzó, s’hi veu una petita muntanya que sobresurt del mar, crec que és el Montsià. Una mica més a la dreta muntanyes de la zona de Vandellòs. També els veuen unes enormes sitges de ciment del port de Garraf, molt més properes.