Ciència nombres i lletres

Activitats per descobrir la intel·ligència. Divulgació científica i cultural.

Aprendre de memòria

Publicat el 23 de novembre de 2018 per Jordi Domènech i Arnau

En general, no recomanaria mai a un estudiant aprendre’s la lliçó de memòria. Per una banda, en general això només serveix per passar una prova i a mig termini en resta poc. Segon, en aprendre de memòria, sense més, en general no es distingeix entre els conceptes troncals dels accessoris, distinció que acostuma a venir més del aspecte «emprar les dades» que no pas del concepte «incorporar les dades». Tercer, en la majoria dels temes, aprendre de memòria requereix molt més esforç que comprendre i integrar, per molt que molts estudiants, probablement per manca de costum els sembli el contrari.

No obstant això, algunes vegades cal aprendre algunes coses de memòria, des del meu punt de vista elements arbitraris —vull dir que no es poden deduir— i imprescindibles per formar l’estructura dels coneixements de la matèria. Per exemple, les declinacions llatines, llengua que gairebé ningú aprèn actualment per mètodes més naturals basats en conversa o similars. En general, en aquests temes es pot dosificar i no fer-ne un costum general. Per posar un cas que m’ha afectat molt més que el llatí, Algunes fórmules de trigonometria cal sabeer-les sense haver de pensar, però realment de memòria només en cales unes poques, diria que, a banda de les definicions, recordant el teorema del sinus, el del cosinus, les fórmules dels angles doble, meitat i suma d’angles, totes les altres són «trivialment» deduïbles; cinc formules per tota la trigonometria que es veu actualment al batxillerat de ciències, perquè a l’humanístic, seria com si als científics no ens calgués saber qui era Aristòtil o Plató.

«Trivialment» és la clau, qualsevol aprenentatge memorístic no serveix per a res si no s’és capaç de fer-lo servir per bastir l’estructura de la matèria. Continuant amb la trigonometria, si hom no sap l’àlgebra prèvia, manipular expressions, bàsicament, aprendre de memòria les fórmules, ni tan sols les bàsiques, no serveix per a res. Bé, en alguns casos serveix per aprovar, però això és un frau i no precisament per part de l’alumne.

De totes maners un alumne es pot trobar amb la imminència d’una prova o s’avaluarà si sap o no sap una llista de noms de memòria, passa força més del que seria necessari. Aleshores existeixen les regles mnemotècniques, una de les més conegudes és la del recorregut: cal imaginar un recorregut quotidià: l’habitació, el passadís, el bany, la cuina el menjador, el rebedor, el replà, l’ascensor, en vestíbul, la vorera… fins arribar a l’aula, per exemple. I a cada indret imaginar la paraula que volem aprendre, especialment de manera exagerada, com una pintada en colors llampants. Per recordar-les tornar a fer el recorregut invers i fer venir la paraula que havíem escrit a cada lloc. El problema és que per tornar a fer servir aquest sistema, cal esborrar les paraules que hi havíem posat el cop anterior.

Hi ha alumnes que fan «txuletes». Gran sistema, a mi m’anava molt bé, en feia una, dissenyada ben petita però clara, i l’endemà, a l’examen, era indistint si la duia perquè recordava com l’havia feta…

De totes maneres, la millor regla mnemotècnica que vaig imaginar, requeria prèviament haver fet un altre esforç de memòria i saber-se el codi morse. En arribar pel matí a l’escola dibuixava una o unes poques línies horitzontals a la part alta de la pissarra, i amb un dit n’esborrava parts per tal de deixar en morse, a base de punts i ratlles, la llista de paraules que havia de recordar. Normalment ningú no ho esborrava i quedava allà a la vista de tothom per poder-les transcriure al paper de la prova. L’altra opció era fer-ho amb llapis sobre la «fòrmica» del pupitre.

A la vida real, més que recordar una lliçó de memòria, el que cal és saber on trobar-la ràpidament: és molt important saber preguntar adequadament a Sant Google Gloriós o a qualsevol altre sistema que ens ajudi en la memòria. El que realment té mèrit, és saber emprar les dades. Ara mateix no recordo la massa atòmica del molibdè, però la sé cercar i emprar quan la necessito.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.