La literatura hauria de ser un horitzó obert on poder endinsar-se per trobar-hi camins. Com a lector, m’estimo cada cop més aquest tipus de llibre en què el trajecte que és tota lectura ens va donant l’oportunitat d’enfrontar-nos a l’amplitud d’universos que la vida ens presenta. De vegades, però, te n’adones que la immensitat té dos fronts, un d’interior que atén a les infinites pulsions de l’ésser humà i un d’exterior que, al capdavall, acaba incidint sobre el primer.
Tot i aquesta dèria per recorrer horitzons, sempre m’han fascinat les novel·les o les pel·lícules que fan d’un univers molt petit l’escenari de les seves trames. Darrerament m’ha passat amb una novel·la que combina a la perfecció el que en un altre lloc he qualificat com territoris del terror i de la poesia, ben conscient de les contradiccions que atresora aquesta idea...
X. R. Trigo
(Podeu llegir més al bloc de La Llibreria de la Rambla...)
També podeu llegir els primers capítols...
______________________________________
David Vann, Sukkwan Island, Barcelona, Empúries, 2010, 169 p.
