El crític literari i estudiós de la
nostra literatura Emigdi Subirats ha publicat al seu bloc Lletres ebrenques una interessant i generosa anàl·lisi sobre la
meva darrera novel·la El somni de Tàrraco.
Us deixo aquí les primeres línies...
El novel·lista Xulio Ricardo Trigo (Betanzos,
1959) va tenir el plaer d'endinsar-se en un
període amb molts canvis econòmics i polítics de la Tàrraco romana,
per retratar-nos tot un seguit de controvertides trifulques pel poder que
havien de crear notable controvèrsia social. El producte final
ha estat una novel·la històrica trepidant, El somni de Tàrraco,
que aconsegueix enganxar els i les lectors/es des d'un bon principi mitjançant
una trama molt ben trenada gràcies a l'excel·lent capacitat narrativa de
l'autor, que ens sap oferir un final veritablement inesperat i colpidor.
La història té com a punt històric central l'estada de
l'emperador Octavi August a la capital de la
província Tarraconensis entre els anys 27 i 25 abans de la
nostra era, des de la qual s'encarregava de dirigir els
aspectes polítics i administratius de la totalitat de terres
de l'imperi. Tàrraco anava esdevenint a passes accelerades la segona
capital d'aquell imperi immens, la qual cosa, al mateix
temps, l'havia de portar a viure forçosament un període
agitat quant a la lluita pel control polític, les importants vies
de comerç i les transcendentals transformacions agrícoles...
Tàrraco,
la ciutat l’origen de la qual es troba l’any 218 en una petita guarnició
romana, va jugar al llarg d’unes centúries un paper important en el complex
procés d’incorporació de la península ibèrica a la romanitat. Tant és així que
aviat aconseguix l’estatut de colònia romana i després la concessió de la
capitalitat de la província de la Tarraconense. L’any 26 abans de Crist i
durant un any el primer emperador romà, Octavi August, acompanyat de la seua
esposa, Livia, s’instal·la a la ciutat per tal de seguir les operacions
militars que el seu exèrcit du a terme contra càntabres i àsturs. A partir
d’aleshores s’inicia una llarga etapa en la qual es dota la ciutat d’un alt
nivell urbanístic i monumental, passant a ser considerada en tot l’imperi com
un lloc on la vida és plaent i còmoda. En aquella ciutat que molts consideraven
una petita Roma situa Xulio
Ricardo Trigoels fets que es relaten en la seua novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62, Barcelona,
2009).
El somni de Tàrraco està dividida en dos plans
temporals. L’un situat l’any 26 abans de Crist que s’inicia quan un seguit
d’interessos públics (l’extensió dels conreus d’oliveres per abastir Roma
d’oli) i privats (l’afany de poder i una passió incestuosa i malaltissa) de
diverses personalitats de l’imperi i de la província confluïxen en una conxorxa
que donarà el seu primer pas amb l’assassinat del governador de la ciutat i
amic de l’emperador. I l’altre l’any 44 després de Crist, quan un vell iber
romanitzat fill d’una fetillera, Perhtus, ens narra en primera persona part de
la seua biografia: la seua infantesa a les muntanyes d’Ausa, la seua vida a
Tàrraco.
A
més de la conxorxa política, hi ha una història d’amor entre Sula, el fill d’un
navegant d’origen iber, i una ciutadana romana, Ariadna, la filla del
governador, la seua relació és complicada i difícil per les diferències
socials. Una d’aquelles casualitats del destí (Sula és sorprés amb el cadàver
del moribund governador), farà que aquest amor acabe convertint-se en un
impossible. També hi ha una trama detectivesca on el mestre Apol·lodor
intentarà, sense aconseguir-ho del tot, desemmascarar els diversos individus
que participen en la conxorxa i esbrinar qui ha estat l’assassí.
Al
llarg de les pàgines el lector ensopega a més de l’amor i el crim amb la
traïció, la traïció d’un fill, Luca, al seu pare, el governador; la traïció de
dos senadors a l’emperador; la traïció de Virgili duumvir d’Illerda al seu
soci, Luca... Però la més gran traïció no la descobrirà fins que no arribe a
les darreres pàgines...
Obro una nova
calaixera en aquest bloc on aniré col·locant les ressenyes sobre “El somni de
Tàrraco” que vagin sortint als mitjans. D’entrada, començarem amb aquesta de
Belinda Bonan a La Finestra Digital.
LES INTRIGUES
DE LA TÀRRACO D’OCTAVI AUGUST
El somni de Tàrraco, de Xulio R. Trigo
Amb una senzillesa aclaparadora, Xulio R. Trigo
aconsegueix transportar-nos a una època llunyana, però alhora determinant en la
formació de la nostra cultura. Per mitjà d’una trama coral, plena de crims i
traïcions, l’autor ens mostra les interioritats de la incipient societat romana
de la Tarragona de finals del s.I a.C.
L’emperador Octavi August s’instal·la a Tàrraco per
motius de salut. La seva presència a la ciutat aviat trastoca la pau dels
ciutadans. Una conspiració per aconseguir riqueses i poder provocarà la mort
del governador Manni i la injusta condemna d’en Sul·la. I la clau de tot plegat
restarà en les mans del vell metge Perthus, qui al final dels seus dies en
revelarà tota la veritat.
Al llarg de les més de tres-centes pàgines que formen el
llibre, X.R. Trigo va teixint una veritable teranyina de crims, mentides i
passions, que desembocarà en la revelació d’un gran secret. D’aquesta manera,
l’autor converteix la intriga en el motor de la trama i, alhora, aconsegueix
retratar de forma molt detallada l’època en la qual s’ubica la història.
En definitiva, El somni de Tàrraco és una novel·la
que atrapa des del primer instant. La seva lectura és àgil i ràpida, gràcies a
l’ús de capítols curts i a una trama ben estructurada. I els personatges són
propers i comprensibles, malgrat ser d’una època llunyana. És doncs un llibre
molt recomanable, sobretot per als amants de la novel·la històrica d’intriga.
Belinda Bonan
La finestra digital, 30-11-2009
A la
fotografia: Presentació a la Casa del Llibre de Barcelona, amb Vicenç Llorca.
