Jaume
Pérez Montaner
(L'Alfàs del Pi, 1938) és poeta i assagista. Es va llicenciar en Filosofia i
Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats
dels EUA. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de
València. D'entre els seus llibres de poesia destaquen els reculls Màscares
(1992), Fronteres (1994) i L'oblit (1996). Com a assagista és un
dels màxims especialistes en l'obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el qual ha
publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s'han de ressenyar els
seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors
com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e.
cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat
amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com
estrangeres: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la qual
va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan Studies i Encontres),
El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos
Americanos o The Paris Review, entre d'altres.
Des del 1999 fins a la primavera del 2007 va ser president de l'Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana.
Josep Igual i Febrer (Benicarló, 1966) és periodista, cantant i escriptor, i viu a Sant Carles de la Ràpita.
Va estudiar Filologia Catalana en la Universitat de València. I va impulsar
les revistes literàries Raval de lletres i Passadís.
En l'actualitat (2008) publica articles en revistes generalistes i locals,
és redactor de la revista Passadís
del Baix Maestrat i te impressos diversos llibres de poesia i de
narrativa. Ha compost cançons, que canta ell mateix acompanyat del músic Juanjo
Villarroya; també col·labora amb Ràdio 5. Ha guanyat els premis Rois de
Corella, Ribelles, Sebastià Juan Arbó, Vall d'Uixó, Ametlla de Mar, Ciutat de
Vinarós i el III Premi Cristòfol Despuig de narrativa 2008, de Tortosa, (pel
dietari Quaderns deltaics; que s'ha de publicar a Cossetània Edicions).
Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és una de les veus més importants de la
poesia catalana actual. Darrerament està vivint un veritable estat de gràcia
poètic, aconseguint versos perdurables, subtils i musicals on s'exposen temes
com la mort o el pas del temps. Ha guanyat premis com el Carles Riba, el Vila
de Martorell, el Vicent Andrés Estellés, el Ciutat de Palma i, recentment, el
Miquel de Palol. En poesia ha publicant els següents llibres: La meva casa;
Fantasia per a ús de la gent sàvia; Flauta del sol; Cançons de la nit benigna;
El foc a la teulada; Lluna d'estiu; Àmfora grega; La nit és el record; El camí
de Ponent; L'alegria velada; Entre el record i el somni; La plana verda; Fuga
del Mil·leni i Narcís i l'altre. D'altra banda, Jordi Pàmias també ha
conreat la prosa (Quadern de tres estius) i el teatre (Camí de mort).
Els quatre poemes que es presenten, mostren una gran musicalitat i lirisme, amb
estremiments i presagis que recorren, implacablement, l'espinada. Podeu
consultar material sobre la seva obra a http://www.uoc.es/lletra/cat/noms/jordipamias.html.
Fa dies que la tendresa ha tornat a les nostres mans
i que la vida es mou amb la intangible cadencia
d’un núvol lleuger de primavera.
Sóc feliç cada cop que m’adono
que encara seguim creient
en immaterials promeses d’aire.
Mentre tot anuncia irreversiblement
que el món és a punt de caure
al precipici d’una condemna sense retorn,
tu i jo ens mirem al fons dels ulls
i esclatem a l’uníson en un somriure còmplice
-revolució silenciosa de l’instant etern.
(Poema inèdit)
David Escamilla
________________________________________________
David Escamilla (Barcelona, 1969), periodista i escriptor, és llicenciat en Ciències
Polítiques i Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona). Ha publicat una
trentena de llibres (poesia, biografies, guies culturals, assajos i narrativa).
Col·labora habitualment tant en la ràdio (RAC1, COM Ràdio, RNE-Radio 1 i
Catalunya Ràdio) com en la televisió (TVE, Televisió de Catalunya, 25 TV, Urbe
TV i Canal Català Televisió). Ha estat cap de redacció de diverses publicacions
i cap de premsa d'editorials. Ha escrit documentals per a la televisió i ha dirigit
un film. Si voleu saber més coses podeu anar a la seva web: www.davidescamilla.com.
(poema nº 1 de la segona part del llibre: Follies)
Isabel Robles, Llibre
dels adéus, Perifèric Edicions, 2009
_______________________________________________
Isabel Robles
(Alhambra, Ciudad Real, 1948) és professora d’anglés. Ha publicat articles des
d’una perspectiva de gènere sobre Virgínia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó
i altres, així com traduccions de Myrna Lamb (Què heu fet per mi darrerament?), Anne Sexton (Poemes), e. e. cummings (44
poemes) i Edgar Allan Poe (Ciència
ficció). Amb L’espiral (1994) va
guanyar el premi de poesia La Forest d’Arana de 1993.
(poema inèdit escrit a Montpeller
el gener de 2005)
Fotografia: (c) Coia Valls.
_____________________________________
Ricard Mirabete Yscla (Barcelona, 1971) Poeta i filòleg. Professor
d'Educació Secundària i traductor i corrector lingüístic. Obres publicades: Última ronda,Premi Amadeu Oller, (Barcelona, Edicions
de La Magrana, 1999) i La gran baixada
(Vic, Editorial Emboscall, 2004).
Col·labora en diaris i
revistes catalanes: Avui, Reduccions, Paper de vidre, entre d’altres. Manté a
la zarza el blog literari Última
ronda.
Va guanyar el Premi de
Poesia de Granollers del 2008, un llibre que serà publicat en breu.
A mitjan tarda van pujar els núvols des de la riba. Avançaven entre les agulles
dels pins en forma de boira i seguien per sobre del ràfec de teules de l'hotel,
ja a penes hi havia hostes, cap al nord fosc. Destil·laven, els núvols, tints
de pissarra, calç i ferro, amb vetes i gradacions; però també havia alguna, com
aliena a la caravana, d'un estrany blau, d'un blau gairebé oblidat. Les
empenyia un aire molt intens, gairebé un vent, amb tota la humitat que havien
amagat les ones fins aleshores. Es duien al seu pas la fragància de la pineda i
deixaven, al costat de la meva finestra, la solitària olor de la boira. La mar,
darrere de les branques pàl·lides i carregades de pinyates, seguia filant el
seu fragor d'octubre, l'aigua neta, translúcida sobre fons quiets de sorra,
sense algues, sense pedres d'arrossegament. El so d'aquest mar -vaig pensar- és
fragor; el de Los Asules, baluern. Vaig baixar a la terrassa per asseure’m en una
taula blanca i escriure aquestes notes en la meva petita llibreta de hule blau.
Quan vaig aixecar els ulls, ja era de nit. Nit blava, nit de cop. Nit sense
crepuscle vençut. S'escoltava la mar, en la cala de sota, tapada per la pineda
antiga, amb la seva cançó triganera. Una llum, de barca, va aparèixer més tard entre
el brancatge. Els pescadors -vaig pensar- treballen i són aliens a aquestes
observacions sobre estats d'ànim; els pescadors surten a pescar, a créixer i a
morir. Potser és bona per a ells la mar d'aquesta nit, pescadors que formen un sol
ésser amb el fanal oscil·lant de l'embarcació enmig de la boira i la nit, per
fi conciliades aquestes dues formes de la transparència, vetllada per agusar millor
el seu misteri. Potser, també, per a nosaltres seria millor mantenir-nos sencers
i al marge dels canvis atmosfèrics. La nostra nit, la nostra collita -vaig
pensar- pot arribar en qualsevol moment.
Un fulgor hauria de ser-nos suficient. L’he presenciat -gairebé l’he acariciat
amb el desig- quan m'aproximava a la barana de la terrassa als peus de la mar.
Reverberava el fulgor sobre la corona de pins, al pujol de davant, tot just per
on ahir a la tarda va sortir la lluna plena.
José Carlos Cataño
(Versió al català: X. R. Trigo)
____________________________
José
Carlos Catañova néixer a La Laguna (Islas Canarias) l’agost de 1954.
Resideix a Barcelona des del 1977. Ha publicat els llibres de poesia Disparos
en el paraíso (1982; 1997, seguit de Muerte sin ahí), Muerte sin
ahí (1986), El cónsul del mar del Norte (1990), El Amor lejano.
Poemas 1973-1988 (1991), A las islas vacías (1997), En tregua
(2001) i El amor lejano. Poemas (1975-2005) (2006). En narrativa, De
tu boca a los cielos (1985) i Madame (1989). En assaig, Escritos
(1994).
Va recollir els seus diaris a Los
que cruzan el mar. Diarios, 1974-2004 (2004). Podem seguir aquesta
faceta de la seva obra al seu diari
virtual.
(Poema inèdit en llibre, aparegut a
la revista “El pont”, núm 97, 1984)
Nascut
a Barcelona el 1965, Vicenç Llorca
ha publicat, entre d'altres, els llibres de poesia Places de mans (Edicions 62,
1989. Premi Salvador Espriu 1988); Atles
d'aigua (Eliseu Climent Editor, 1995. Premi Vicent Andrés Estellés
1995), De les criatures més belles (Proa,
2006) i L'últim nord
(Bromera, 2008. Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2007). En el terreny
de l'assaig, destaquen Màrius
Sampere. Assaig de revisió del Realisme Històric (Columna,
1989), Salvar-se en la paraula. Aproximació
a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (Edicions 62, 1995.
Premi Joaquim Xirau 1994) i L'entusiasme
reflexiu (La Magrana, 1997). En prosa, cal ressenyar el singular
epistolari En absència de l'àngel (Columna,
2000) i els llibres il·lustrats Places de
Catalunya (Lunwerg 2003) i Enric
Monjo. La realitat de la figura (Lunwerg, 2006). Properament veurà
la llum la seva poesia completa i podeu llegir les seves opinions al voltant de
la cultura al bloc Quadern blau.
Il·lustració:Oli de Hammershoi (Col·lecció
personal sobre la lectura en l’art de Juan Salas).
