El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

28 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Bilbao-New York-Bilbao, de Kirmen Uribe.

Encapçalar un llibre amb tres cites de, respectivament, Elias Canetti, W.
G. Sebald i Virginia Wolf, és en aquests temps tota una
declaració d’intencions o, segons com es miri, una mena de provocació que
et pot conduir a la glòria o a l’infern. Per a molts lectors i lectores
contemporanis serà suficient com a carta de presentació, però no tothom té
l’obligació d’entendre perspectives globals.

D’entrada podríem posar-li moltes etiquetes, a aquest llibre esplèndid, com
ara memòries, quadern de viatges, novel·la, assaig, biografia. Amb cap d’elles
ens equivocaríem. Bilbao-Nova York-Bilbao és tot això, s’ha de llegir
dins d’aquest vessant de la literatura actual que beu de fonts tan diverses i,
alhora, tan semblants com poden ser Magris, Vila-Matas, Cercas, Píglia,
Madieri, o l’esmentat Sebald –per només citar uns quants noms- i que reinventa
la narrativa de ficció partint de l’assaig i de l’autobiografia.

Kirmen Uribe escriu sobre el seu avi mentre fa un recorregut per la seva
pròpia contemporaneïtat, ens deixa memòries de la seva família, dels quadres
que li han marcat, dels veïns i parents que, en algun instant, han format part
d’una història, la seva, la d’un escriptor curiós, provocador, tastaolletes i,
sobretot, amant del llenguatge i de les frases ben fetes.

Perquè una de les preguntes que es podria fer qualsevol lector després
de llegir els paràgrafs anteriors és si, amb tant ambició, el llibre es
podrà llegir sense ensopegar a cada pàgina contra els nombrosos castells
que edifica. La resposta és ben clara: el llibre és una delícia de lectura, d’aquelles
que no ens deixen dormir, de les que voldríem més, malgrat la gran paradoxa que
el travessa. La trama és dèbil, a penes un fil conductor, aquest vol
Bilbao-Nova York-Bilbao, però les petites històries que va desgranant al llarg
del llibre són tan monumentals, tan plenes d’una autèntica calidesa humana, que
ens enganxen a la lectura com la millor novel·la de misteri.

Només que en aquest cas és el misteri de la vida, rotunda,
però també fragmentària, feta a partir de petits retalls d’existència
que es relacionen i van construint les memòries individuals. I és que aquest
llibre ve avalat pel Premi dels Llibreters d’Euskadi i pel Premi Nacional de
Narrativa, que no són poca cosa, però igualment hauria cridat l’atenció a
aquells amants de la lectura que s’estimen les històries per damunt de
qualsevol altra cosa.

La primera novel·la de Kirmen Uribe ens dóna notícia d’un autor que, des de
la seva primera novel·la, parteix d’un postulat sempre ben difícil, la seva
comprensió del moment literari és tan evident que només podem recomanar aquest
llibre des del plaer de la lectura.  

X. R.
Trigo

________________________________________

Kirmen Uribe, Bilbao-New York-Bilbao, Barcelona, Edicions 62, 2010,
189 p. 

(Publicat al Serra
d’Or
)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!