El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

20 d'abril de 2010
0 comentaris

Marea de lletres que maregen, de Coia Valls.

Quan
recordem les nostres primeres lectures sempre ens ve a la memòria una sensació
màgica i combinatòria. Amb les lletres anàvem formant paraules, sovint breus,
més carregades d’un sentit fonètic que d’un significat del tot entenedor. I la
vida que albiràvem darrere d’aquelles paraules ens anava obrint camins cap a
una quotidianitat on il·lusió i lectura anaven de la mà. Més enllà d’aquells
sons que ens omplien la boca, hi trobàvem milers de possibilitats per expressar
els sentiments de sorpresa davant el món dels adults.

La
sèrie dels Contes d’en Liu, de Coia
Valls
, ens retorna aquella màgia. Són històries on la paraula pren
protagonisme i, alhora, se’ns revela amb tota la seva dimensió lúdica. Ben
significatiu és el títol del primer lliurament: Marea de lletres que maregen
(Editorial Barcanova). El mareig és en aquest conte un símbol de riquesa, un
cant a les combinacions que ens ofereix el llenguatge i també un exercici de
creativitat, aquella que els més petits encara veuen des d’una perspectiva no
contaminada.

Coia
Valls ha imaginat una família peculiar que anirà desvetllant-se al llarg
d’aquestes històries, però també és una família qualsevol d’ara mateix. Les
situacions quotidianes de les seves històries venen marcades per la paraula,
per les possibilitats que presenta, i se’ns obren a través d’elements senzills.
A Marea de lletres que maregen és
l’aigua la que ens serveix per al joc de despropòsits, un joc que aviat acabarà
assolint sentits insospitats. És l’essència de les històries infantils, la
sorpresa, la dislocació del món adult, que ve embolicada de paraules i ens
ofereix una sèrie de propostes originals per la lectura dels més menuts. Se’ns
dubte una bona idea per aquest Sant Jordi, que també hauria d’anar adreçat a
ells com a lectors del futur.

Marea de lletres que maregen serveix a més a més com a
excel·lent preludi a la literatura de Coia Valls, de la qual podem gaudir també
en el bloc “El quadern taronja” i que aviat ens donarà noves sorpreses en el camp de la novel·la d’adults.
Mentrestant, podem gaudir d’aquest llibre per a lectors i lectores de totes les
edats. Perquè amb 5, 6, 7 anys o 80, les històries d’en Liu sempre ens deixen
un somriure, una idea lluminosa, una sorpresa plena d’imaginació per compartir.

Però
seria molt injust tancar aquest comentari sense fer esment de les
il·lustracions de Susana del Baño.
El llibre guanya també amb els seus dibuixos, d’una enorme creativitat, capaços
de posar rostres i expressions als personatges sense oblidar que la senzillesa
és una bona màxima per enfrontar-se a la sempre difícil tasca d’il·lustrar per
als més petits.

Si
abans parlàvem, doncs, de la màgia de les paraules, s’ha de celebrar que també
la imatge acompanyi la paraula en el seu camí vers l’encontre amb el lector, i
que aquesta conjunció sigui tan feliç. Un llibre que romandrà molt de temps en
l’imaginari dels seus lectors i lectores.

X. R. Trigo

_______________________________

Coia
Valls, Marea de lletres que maregen,

Barcelona,
Editorial Barcanova (Sopa de llibres, 154), 62 p.

Fotografies: Dalt, Coia Valls;
baix, Susana del Baño. A sota del text: un dibuix de Susana del Baño.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!