El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

29 de març de 2009
0 comentaris

Llompart imprescindible.

La
del poeta és sovint una feina solitària, personal, difícil de projectar més
enllà de la pròpia individualitat. Però de vegades trobem poetes que, sense caure
en la temptació d’un realisme fàcil, són capaços de connectar les dues
realitats que entren en joc en literatura, la realitat de ficció i la
quotidiana. El mallorquí Josep Maria
Llompart
es va proposar des del primer moment escriure una obra que, tot i
els rampells de culturalisme i l’enorme exigència estètica, no deixés de banda
la seva condició de ser fill d’una terra i d’un temps concret. Així, llegir
Llompart no només ens posa en contacte amb un dels poetes més destacats de la
seva generació, també ens ofereix una perspectiva immillorable de la societat
mallorquina de la segona meitat del segle XX, de la seva sensibilitat i dels
seus somnis i contradiccions.

Així,
des d’aquells inicials Poemes de Mondragó
(1955), on va conjugar per primera vegada amb encert les línies que
marcarien la seva poesia –classicisme, tradició popular i sentit de la
modernitat-, la seva evolució personal es va projectar a entendre en seu temps
i les seves circumstàncies personals, Memòries
i confessions d’un adolescent de casa bona
(1974). En èpoques més recents,
Llompart entra de ple en una estètica més pròpia de generacions posteriors,
demostrant que també el poeta és capaç d’evolucionar al mateix temps que ho
feia la poesia contemporània. Cal recordar com van influir en la poesia
catalana de final de segle poemaris com Mandràgola
(1980), Jerusalem (1990) o Spiritual (1992), dels quals s’ha de
destacar especialment la seva incursió en la poesia en prosa, un vessant
interessantíssim de la seva obra que arriba a cims només conquerits per J. V.
Foix…


La
poesia de Josep Maria Llompart esdevé imprescindible per acostar-nos als últims
cinquanta anys i, a més a més, configura un conjunt ètic i estètic que no pot
obviar cap lector o escriptor que vulgui copsar el pols del gènere. Per altra
banda, l’edició de Gabriel Janer Manila i Cèlia Riba potser hauria necessitat
un pròleg més adequat a la significació d’una obra completa d’aquest escriptor,
aspecte compensat, però, per l’estremada cura en l’ordre dels poemes i la
recuperació de peces que ens parlen, una vegada més, de l’enorme exigència que
Llompart posava en la seva tasca. El llibre ve a demostrar, per si encara era
necessari, que prescindir de l’obra d’aquest poeta mallorquí seria una errada
imperdonable.  

X. R. Trigo

_____________________

Josep Mª
Llompart, Poesia completa, Barcelona,
Columna, 2000. 494 pàgs.

Fotografia: Josep Maria Llompart el 1981 vist per Manolo
Rivera al Diari de Mallorca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!