La diversitat de l’art contemporani és tan manifesta que els canals pels quals accedeixes a obres i a artistes que t’agraden canvia a cada pas. L’opció de visitar exposicions s’ha de complementar necessàriament amb la consulta de llibres i catàlegs que puguin completar la teva perspectiva. És així, gràcies al llibre-catàleg que ha posat a
París ha estat durant molt de temps la capital de l’art. A través dels segles, pintors de tot el món no se sentien complets si no hi passaven una llarga temporada. Però sens dubte va ser el segle XIX i començaments del XX l’època daurada de la tendència a prendre aquesta ciutat com a capital
L’escriptor nord-americà Paul Auster va dir recentment que fa algun temps tracta de limitar-se a allò que l’interessa apassionadament, a descobriments que ha volgut compartir. Així, esmentava dos llibres, el Per a una tomba d’Anatole, de Mallarmé, i els Quaderns de Joseph Joubert (1754-1824). El llibre explica encara una altra anècdota de Paul Auster, de qui
?Totes les arts provenen de la mateixa arrel. Per tant, totes les arts són idèntiques. Però allò més misteriós i més engrescador és que els ?fruits?, tot i venir de la mateixa font, són diferents.? Això deia Kandinsky en un petit article del seu llibre El futur de la pintura. Sempre he pensat que l?impuls
Potser hi ha hagut pocs moments més negres per l?art català que l?exili provocat per la victòria de les tropes franquistes el 1939. Obligats a marxar, nombrosos artistes i intel·lectuals van deixar un pobre panorama després de protagonitzar un esclat creatiu sense precedents. Bona part d?aquest moviment va tenir relació amb la guerra i vam
En un antic film de Hollywood, l?heroïna assistia a les curses de cavalls amb l?exclusiva idea de passar revista als animals que hi competien. De l?hipòdrom estant, en comentava la posa, la disposició de les crins i, fins i tot, l?harmonia dels muscles en el punt àlgid del seu esforç. Avui, fent un tomb per
Els impressionistes francesos van ser els primers a renunciar al negre com a color pictòric. La llegenda explica que Claude Monet va llançar a les escombraries les seves reserves d?aquest pigment. Les conseqüències estètiques de la decisió van ser enormes. La llum en la pintura es va acostar al funcionament de l?ull humà i les
En un temps amarat de colors, l?antiga avinença entre blancs i negres, que en un altre temps ens servia com a fals reflex de la realitat, sembla reservada a algunes pel·lícules de Woody Allen; no gaires, però, que el públic acostuma a identificar el passat amb l?amargor i la tristesa. El blanc i el negre
Fa poc es van reeditar dos dels treballs sobre pintura més significatius d?Eugeni D?Ors, Cincuenta años de pintura catalana i Pablo Picasso, el primer, inèdit fins ara en llibre, la qual cosa ens dóna motius per revisar la seva visió de l?art, tan elogiada i criticada alhora. Però no podem oblidar que, ens agradi o
Avui a les 19h comença a la Casa de la Cultura de Girona la II Trobada de Poetes amb un homenatge a Ràfols-Casamada. M?ha semblat adient contribuir des del Violinista amb aquest text sobre el recent gran llibre de J. F. Yvars al voltant del pintor. Podeu llegir el programa de les Jornades en un post anterior.
Durant molts anys, sobretot amb la coartada del reconeixement oficial de certs pintors, es va anar amagant que l?art català va patir un terrabastall considerable després de la guerra civil. Càrrecs diversos, sovint mentides o acusacions anònimes, impulsaren la venjança dels vencedors contra un món que mai no podrien entendre: la llibertat creadora feia nosa
Des de l’inici de la creació artística, és a dir, gairebé des de l’inici del món, l’ésser humà ha exalçat o justificat l’art amb teories que molt sovint s’expliquen a través de la ideologia. També els moviments socials es podrien explicar a través de l’art. Això ho sabem tots. Però a banda d’aquesta deficient classe
Fa alguns anys un pintor amic presumia sense misericòrdia de la seva superioritat a l?hora d?explicar el món. Ben cert que l?amistat ajuda a avançar en aquesta mena de converses, a treure els fils més agosarats amb la certesa que la vanitat personal no intervindrà amb inusitada violència. Argumentava que l?escriptura sempre quedava presonera del
L’amic Cucarella sempre ha defensat que l’accés a la cultura és un dels primers problemes a considerar en una societat globalitzada. I és ben cert que la cultura catalana té greus mancances pel que fa a la distribució dels seus productes. Dic això perquè l’estranya circumstància d’una bona distribució m’ha permès accedir amb una certa
Un contorn pot ser daurat, atorgar-li a la pintura el misticisme del Renaixement italià. Però aquest color d’antigues savieses també pot destacar uns cabells o servir de fons a la precisió del llapis, construir-ne un punt d’arribada per a la tinta xinesa que delimita les formes. A mesura que travessa el temps, l’oli adquireix la