4 de setembre de 2013
Sense categoria
2 comentaris

Dahi Handi a Mumbai amb els Govindes de Sants

Encara amb mal de coll dels aires condicionats en els avions de tornada, crec que haig de deixar constància al Bloc del meu quart viatge casteller internacional. El primer va ser a Xile amb els Castellers de Vilafranca al 2008, el segon a Israel amb els Minyons de Terrassa (encara n’haig d’escriure la crònica) al 2009, el tercer a Nova York amb els Verds el 2012, i ara a Bombai amb els Castellers de Sants.

Bombai (o Mumbai com es diu ara) i Thane (la ciutat on estavem a uns 50 km del centre de la capital) són urbs gengantines on hi viuen milions de persones i on els gratacels s’alternen amb els slums, els barris de barraques humils. El trànsit és infenal i, conduint per l’esquerra, s’apilen a les calçades i s’esquiven com poden camions destartalats, autobusos amb gent penjada de les portes, motos amb quatre o més passatgers, bicis, vianants parlant pel mòbil, cotxes de totes les mides i els omnipresents rickshaws (moto-tricicles groc i negres que fan de taxi); la banda sonora de tot això és el sonar continuat de tota mena de clàxons. A les voreres, sovint intransitables, paradetes de tota mena i botigues més aviat destartalades. Diuen els més viatjats que Bombai no és la pitjor de les ciutats de l’Índia, tampoc és la més interessant per al turista.

Bombai però és una experiència incomparable si s’hi va en vigílies del Janmashtami, la festa que commemora el naixement del déu Krishna, un dels personatges de l’hinduïsme que se’l representa tocant el flabiol i  que, quan era petit, s’enfilava damunt dels seus amics per arribar a l’olla on sa mare guardava el iogur; la llegenda mil·lenària és el que va provocar el naixement dels govindes, colles de gent jove que fan piràmides humanes per trencar una olla plena d’un liquid viscòs, fet amb iogur, llet, aigua, flors i espècies.

Viure l’experiència amb els Catellers de Sants, una colla que jo coneixia poc, però que ens ha acollit amb una gran cordialitat i en la que he descovert un taranna envejable, ha estat una oportunitat impagable. I també ha estat un gran encert i un repte engrescador fer-ho amb l’objectiu de gravar un bon documental (el “definitiu) sobre la trobada intercultural de govindes indis i castellers catalans, un encert i un repte compartit amb dos entranyables companys dels meus Quarts de Nou, el Guille Soler i el Josep Serra, i dues excel·lents videoperiodistes, la Marta Saleta i la Marta Masdeu.

(N’hi ha més aquí sota) 
    

Podria extendre’m molt explicant-vos la vivència i potser algú es preguntarà per què no ho he fet des d’allà, com ho vaig fer a Xile o a Nova York. Aquest cop, el diari del viatge casteller l’he escrit a la Revista Castells.cat i us recomano que el llegiu perquè val la pena. També vaig fer una crònica per al diari ARA del 28 d’agost, que forma part ‘un interessant reportatge de l ‘amic Efren Garcia titulat “La volta al món aixecant castells”. I el dia 30 vaig escriure una crònica-resum del viatge dels borinots al Canal Castellers de Lavanguardia.com.

El viatge dels Castellers de Sants a l’Índia ha estat, ben segur, el més reenviat, compartit i washappejat de tots els que s’han fet a l’estranger. Si voleu llegir les notícies i els comentaris que s’hi penjaven i veure fotos, us passo unes quantes adreces molt interessants.

El FCB del Carles Paniello, un gran casteller i un autèntic ckack de la fotografia i el vídeo: https://www.facebook.com/carlespani?ref=ts&fref=ts

El web oficial dels Castellers de Sants:  www.borinots.cat/india  i el FCB : facebook.com/borinots  
 

Les fotoshttps://picasaweb.google.com/105536596228678784412/ViatgeALIndia#5916558299637692706

 

Afegeixo dos enllaços més que m’han semblat interessantíssims:
La col·lecció de fotos que va fer el Jorrdi Gallego (bonísssimes!):
     
De tot plegat a més, i en l’àmbit més personal, en queden unes ganes enormes de tornar a l’Índia, de conèixer bé el país i les zones de més interès viatger. I també d’aprofondir en la realitat dels govindes, la seva vigència, la seva evolució, els seus patrocinadors… Ha estat només un tast. Caldrà tornar-hi aviat. 
  1. Xavier.
    He gaudit llegint el teu bloc, vaig seguir-ho una mica pel Facebook, he pensat que vas ser molt fefiç i com tu dius, una experència inolvidable…que bé, que bé!!!
    Isabel
  2. jo hi vaig ser -amb els castellers de vilafranca- ara fa dos anys, i vaig tenir la oportunitat d’entrevistar -en video- un historiador local, a qui ens va costar deu i ajuda trobar i que ens va explicar l’origen i tot el que ell sabia sobre els govindes (com que no admets comentaris amb enllaços ho hauras de buscar al google. Posa “Botarga” i “El Dahi Poha i l’origen dels castells indis”)

    salutacions

    manel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!