Una de les altres experiències ben interessants fou a Carcaixent (gràcies Empar!). Allí, al nou edifici de l'IES Arabista Ribera la primera sopresa fou que 'La Flama' sonava per megafonia entre classe i classe. Després, la sorpresa de trobar-me tota sala d'actes amb estudiants que havien llegit el llibre i que em preguntaren sobre diversos aspectes de les històries. Però el més gratificant fou escoltar dos dels contes gravats en àudio i dramatitzats (amb efectes espcials i tot!) pels alumnes i rebre un llibre impressionant amb frases destacades de cada conte retallades i enganxades (a mode de collage) a les seues pàgines. Vaja, que encara estic flipant amb Carcaixent...
Avui, però, m'agradaria parlar-vos de dos casos que, personalment em van omplir d'il·lusió. El primer fou a l'IES Alvaro Falomir d'Almassora. Vaig anar-hi convidat a participar a la primavera literària que des de fa dotze anys organitza el semninari de valencià del centre. Doncs bé, a banda de topar-me amb un patí ple d'arbres i joves que m'ompliren de preguntes, la gent de l'institut em va regalar un dels exemples d'una revista increïble que guardaré com un tresor. és tracta del Badallat especial dedicat al llibre. Quan el vaig fullejar em vaig quedar bocabadat. Reunia l'opinió d'una vintena d'alumnes però no només això, sinó perquè també hi havien finals alternatius als contes, una article sobre la relació de la música amb la literatura així com un mapa del món on se situaven totes les històries de llibre. Sense paraules. El millor, però, i com sempre, poder xerrar una estona amb els joves d'Almassora i recollir les seues impressions personals de llibre i, de pas, d'allò real que batega dia a dia d’aquest poble de La Plana. (I ja de pas, m'agradaria recordar en aquest apunt a Antoni Matutano, el nostre professor-amic d'Almassora que ens va deixar quan encara ens ensenyava valencià a l'IES Benlliure)
Aquest final de curs he pogut visitar diferents instituts del País
Valencià, per parlar del llibre, el grup i les experiències que hem
viscut des que vam començar l'any 1993 en unes aules semblants a
aquelles. I sempre et sorprens.
Et soprens quan tornes a aquell institut on et vas criar a València
i descobreixes una sala plena d'estudiants com tu fa ja prop de vint
anys que malgrat tot continuen endavant al cap i casal amb nous grups
de música o nuclis de SEPC o altres inicitives que mantenen viva
aquesta flama que durant generacions hem anat rellevament gairebé
secretament.
Et sorprens quan vas a Crevillent, al sud
del sud, al front meridional, al cor del Vinalopó, i topes amb una aula
i un saló d'acte ple de joves que volen escoltar-te però ets tu el que
flipes quan pugen a l'escenari un parell d'adolescents rapers i
comencen a disparar trets en forma e cançons amb base hip hop i en
valencià amb lletres incendiàries que amplifiquen les veritats que
alguns volen callar.
Et sorprens quan vas a Torrent i
descobreixes un institut que malviu entre barracons amb professors
heroics que per a continuar organitzant actes i xerrades, per
iniciativa pròpia i sortejant els impediments administratius, han de
desplaçar-se amb tota la classe, vint minuts caminant, fins a un altre
centre que disposa d'una sala condicionada per parlar i compartir.
Et sorprens també quan vas a Gandia
i et trobes amb el mateix panorama, amb uns mestres de valencià que es
trenquen les banyes cada dia per a oferir activitats i fer de la
nostra, una llengua atractiva encara entre l'alumnat, batallant contra
la falta de mitjans i les travetes continues de l'esperpèntica
conselleria d'educació que ens governa.
I així, podriem continuar
i continuar, perquè, com sabeu, el nostre panorama educatiu està farcit
d'exemples que omplirien no un llibre, sinó una enciclopèdia d'experiències d'atacs, dignitats i
resistències.
Cansat, esgotat, arribe de Vitoria-Gasteiz després de la xarrada d'ahir a la Universitat del País Basc. Ha estat un dia dur (després dels viatges llampec de les darreres dues setmanes a Gandia, Carcaixent, Gata de Gorgos, Torrent, Tarragona, Barcelona i Crevillent) amb presses i cancel·lacions de vols cortesia d'Iberia. Però ja queda menys. Divendres 8 faré la darrera presentació del llibre (fins l'estiu). I serà en en un dels llocs que més respectes d'aquest país i amb una dels escriptors valencians que també respecte per la seua obra: la casa de Joan Fuster, a Sueca, i acompanyat de l'escriptor Manuel Baixauli, autor entre d'altres de l'aclamat 'L'home manuscrit'.
Vaja, que això de l'Històries del Paradís Tour s'acaba i comence a tenir ganes de descansar de veritat...
08.05.09 SUECA (Ribera Baixa) Casa Joan Fuster. 20h. Acompanyat per l'escriptor Manuel Baixauli.
Després d'arribar amb el darrer tren nocturn procedent de la diada de Sant Jordi a Barcelona (gràcies gent de Bromera i la Sirga!) i la intensa setmana que l'ha precedit amb parades a Llíria (gràcies Albert i Casal Jaume I!), Sitges (gràcies Rita i Ateneu Popular!), Vilanova i la Geltrú (gràcies Antoni, Josep Maria i l'ass. Desperta!), Sant Llorenç de Morunys (gràcies Àngel i l'Ateneu l'Escletxa!), Solsona (gràcies Marc i l'Ateneu La Fura!), Cardona (gràcies ass. 18 de setembre!), Sabadell (gràcies Roc i Can Capablanca!), Barcelona (gràcies Eva i Consorci!), avui m'haguera agradat passar-me tot el matí al sofà. Però no ha estat així.
Avui, el Miquel i jo hem anat a l'IES Benlliure, allà on va començar tot, i ens hem topat de morros amb les nostres arrels. Ha estat un matí on ens hem emocionat recordant les classes, el 'paredón', Vivers, els recreatius Vallejo, el carrer Alboraia, el Kasal Popular i altres escenaris de la nostra adolescència. A mi personalment m'haguera agradat que hi fórem tots els qui la vam compartir. Seria un homenatge a tots plegats, a tots aquelles i aquelles que ens vam fer grans dins aquell edifici vell i mig en runes. Però no ha estat així. Ens hem trobat un centre totalment nou (el van enderrocar i reconstruir) i ple d'estudiants que, per sorpresa nostra, continuen mantenint les ganes de fer coses a la nostra ciutat (fins i tot hi ha un nucli del SEPC!). Amb ells (jo diria que eren uns cent-cinquanta!) hem estat xerrant una bona estona i fins i tot hem cantat una cançó junts en plan 'we are the world'. Vaja, que no he descansat massa però he carregat piles que és el que compta.
De fet, l'Històries del Paradís tour, com diria el meu bon amic Joanma, encara continua i demà estaré a la Fira del Llibre de València, a partir de les 12:30 per signar i xerrar amb els qui us hi acosteu. I per la vesprada. a les 18:00, participaré en el col·loqui sobre nous narradors valencians amb Urbà Lozano, Francesc Bodí i Paco Calafat (mestre també del Benlliure) que farà de moderador.
Aquesta vesprada, però, m'agafe festa. És hora de fer una cervessa amb els meus. I passar de tot una estona.
Una de les altres experiències ben interessants fou a Carcaixent (gràcies Empar!). Allí, al nou edifici de l'IES Arabista Ribera la primera sopresa fou que 'La Flama' sonava per megafonia entre classe i classe. Després, la sorpresa de trobar-me tota sala d'actes amb estudiants que havien llegit el llibre i que em preguntaren sobre diversos aspectes de les històries. Però el més gratificant fou escoltar dos dels contes gravats en àudio i dramatitzats (amb efectes espcials i tot!) pels alumnes i rebre un llibre impressionant amb frases destacades de cada conte retallades i enganxades (a mode de collage) a les seues pàgines. Vaja, que encara estic flipant amb Carcaixent...
Aquest final de curs he pogut visitar diferents instituts del País
Valencià, per parlar del llibre, el grup i les experiències que hem
viscut des que vam començar l'any 1993 en unes aules semblants a
aquelles. I sempre et sorprens.
Cansat, esgotat, arribe de Vitoria-Gasteiz després de la xarrada d'ahir a la Universitat del País Basc. Ha estat un dia dur (després dels viatges llampec de les darreres dues setmanes a Gandia, Carcaixent, Gata de Gorgos, Torrent, Tarragona, Barcelona i Crevillent) amb presses i cancel·lacions de vols cortesia d'Iberia. Però ja queda menys. Divendres 8 faré la darrera presentació del llibre (fins l'estiu). I serà en en un dels llocs que més respectes d'aquest país i amb una dels escriptors valencians que també respecte per la seua obra: la casa de Joan Fuster, a Sueca, i acompanyat de l'escriptor Manuel Baixauli, autor entre d'altres de l'aclamat 'L'home manuscrit'. 
