El proper dissabte estarem cantant amb el Botifarra i molts altres amics a Xàtiva. I la veritat és que em, ens, fa molt il·lusió. Primer perquè presenta el seu nou i esperat disc que segur que és ple de cançons senzilles i boniques com les que ens acostuma a regalar. Segon, perquè ho fa al Gran Teatre de la seua Xàtiva, en un escenari digne del que ell representa en la ciutat que ens representa (per cert, el cartell de Jordi Albinyana em sembla magnífic...!). I tercer, perquè crec que Pep és tot un tresor col·lectiu de saviesa popular dins d'una cuirassa d'honestedat i humilitat tremenda.
Des d'ací, doncs, vull donar-te les gràcies Pep. Per ensenyar-nos mots i músiques i alegrar-nos els dies i les nits amb la teua humanitat.
Ací vos deixe una cançó del nou disc 'Te'n cantaré més de mil':
xavisarria |
crear |
dilluns, 28 de setembre de 2009 | 13:40h
València, aquesta ciutat que sembla morta però que té més vida que els gats que la vetllen de nit, sempre ens reserva sorpreses. I la darrera me'l vaig trobar precisament una nit d'aquests que ixes a fer una cervesa quan em van entrar uns joves, molt joves, amb una demo de quatre cançons a la mà. Eren els Sklatasangs una formació, repetisc, molt jove, del sud de la ciutat. T'ho imagines.? En barris com Sant Marcel·lí i d'altres enquistats al front meridional i oblidat de l'àrea urbana, hi ha joves disposats a enfrontar-se a una guitarra, una bateria, un micròfon i cantar en la nostra llengua! Un gran regal, en tots els sentits, que vaig valorar encara més quan, a casa, em vaig quedar bocabadat amb unes cançons que, considerant la joventut dels seus executors-creadors, delataven un gran potencial.
Això, que potser hauria de ser normal, encara sembla molt estrany a la ciutat on visc. Però els tòpics, i més ací, estan per a berenar-se'ls. Perquè resulta que aquests xavals no són els únics que donen guerra al sud de València sinó que en realitat segueixen l'estela d'altres com The Skafeïnats, una de les formacions revelació de l'any. Sí, són aquell grup que ha posat la banda sonora a la Gira'09 i que amb només unes temporades a les esquenes ha sabut sacsejar el panorma musical de la ciutat amb la seua música brillantment cuidada, fresca i de sobrada qualitat. I des de Malilla que vénen! Malilla, aquell barri escanyat per les vies del tren i l'scalextric de la Pantera Rosa que també lluita per sobreviure contra la despersonalitzacó a què l'aboquen les polítiques municipals.
A vegades tenim massa prejudicis, massa complexos, i pensem que a la ciutat on vivim tot està perdut. Gent viva, inquieta i jove com aquesta (i molts altres com els Orxata o els 121db o els rapers Jezie i Fabre o el sorprenent Sénior i molts més que em deixe amb discules incloses) ens vénen a dir, però, que hi ha generacions disposades a plantar batalla. No sabeu com me n'alegre. València, la ciutat on l'amor i l'odi passagen de la mà, es mereix que no dessitim, almenys, en l'intent de sacsejar-la.
Propers concerts The Skafeïnats: 24 oct 2009 Meliana (L'Horta) 2on Festival València Ska. Sala Durango.
Propers concerts Sklatasangs: 02 oct 2009 Malva-rosa, València (L'Horta)
Aquest dissabte 29 d'agost, a Benifairó de la Valldigna, el Col·lectiu Ovidi
Montllor organitza el COMcert, un festival que compta amb bona part de la gran
fornada de grups valencians que escampen cada dia la música en la nostra
llengua al nostre país (tots ells guanyadors en alguna edició dels Premis Ovidi). Una bona ocasió per assaborir nous sons i
comprovar com es consolida la creativitat i la qualitat entre la nostra gent.
Animeu-vos que l'estiu s'acaba!
Això no vol dir, però, que m'oblide del concert, el mateix dissabte, que farà Cesk Freixas a l'altra punta del país, Figueres, i que ha estat criminalitzat pel PP i Ciutadans. Sens dubte, un nou cas de persecució i poca vergonya política que, de ben segur, se'ls girarà en contra. Ànims Cesk, saps que tots i totes estem amb tu!
El David m'envia des de Caracas el nou documental que ha realitzat amb la seua productora Guarataro Films. Una treball agosarat que el situa, de nou, a la primera línia del gènere. Ací teniu la sinòpsi i els crèdits:
"Grabado
entre los estados Portuguesa y Aragua, Un golpe y una carta nos relata
en primera persona los detalles nunca contados de como salió al mundo
la carta de un presidente preso un 13 de abril de 2002 en Venezuela.
Esta carta recorrió el país en horas, encendiendo la chispa de la
rebelión.
Durante un Golpe de Estado un humilde
soldado de una aldea de los Llanos se ve enfrentado a si mismo como
nunca soñó. Juan deberá tomar la decisión más importante de su vida.
¿Que puede hacer un individuo frente al engranaje de una poderosa
maquinaria militar? Una carta puede cambiar la historia de Venezuela. Y
la vida de Juan Rodríguez. Para Siempre." Dirección: David Segarra Guión: David Segarra, Vicent Chanzà y Vicente Forte Imagen: Vicent Chanzá Producción: Vanessa Vargas Edición: Thairon Martínez y Núria Vila Música: Ensamble Kaza-Be"
Diumenge vaig anar al Teatre Micalet a veure Iuventituts Day: Un thriller episcopal. I només trobe una paraula per descriure-la: brutal! Dues hores sense treva del millor humor de Xavi Castillo conduït per Joan Peris i interpretat
per sis actor brillants on queda retratada la València d'avui. Pels qui
encara no l'heu vista, dir-vos que l'han prorrogat fins al
febrer. Així que ja sabeu, apropeu-vos al Micalet i prepareu-vos pel mal de galtes. El xiquet de Benimaclet us espera amb el ganivet esmolat!
El proper dissabte estarem cantant amb el Botifarra i molts altres amics a Xàtiva. I la veritat és que em, ens, fa molt il·lusió. Primer perquè presenta el seu nou i esperat disc que segur que és ple de cançons senzilles i boniques com les que ens acostuma a regalar. Segon, perquè ho fa al Gran Teatre de la seua Xàtiva, en un escenari digne del que ell representa en la ciutat que ens representa (per cert, el cartell de Jordi Albinyana em sembla magnífic...!). I tercer, perquè crec que Pep és tot un tresor col·lectiu de saviesa popular dins d'una cuirassa d'honestedat i humilitat tremenda.
València, aquesta ciutat que sembla morta però que té més vida que els gats que la vetllen de nit, sempre ens reserva sorpreses. I la darrera me'l vaig trobar precisament una nit d'aquests que ixes a fer una cervesa quan em van entrar uns joves, molt joves, amb una demo de quatre cançons a la mà. Eren els 
Aquest dissabte 29 d'agost, a Benifairó de la Valldigna, el Col·lectiu Ovidi
Montllor organitza el 
Diumenge vaig anar al Teatre Micalet a veure 
