20 de gener de 2010
1 comentari

Cesk Freixas

Podria dir moltes coses d’en Cesk Freixas.
Podria dir que és un cantant de vint-i-pocs anys, però que ja es
carrega una motxilla plena de concerts i d’experiències recollides
pertot arreu del nostre país allargat. Podria dir que aquesta tasca de
sembrador pacient li ha portat els fruits que avui exhibeix amb la
humilitat de qui se’ls ha treballat. Podria dir que no el sustenta cap
gran multinacional ni és producte de cap operació de màrqueting i que
s’ho fa tot solet amb vocació d’artesà. Podria dir que segueix la
màxima punk del ‘do it yourself’ que practiquen els guerrillers
mediàtics que no renuncien a guanyar. Podria dir que és un fenomen a
internet, que el seu bloc és un constant martelleig, que al Facebook ha arribat a la xifra màxima de seguidors, i que ha aconseguit de ser el MySpace més escoltat de tot l’estat. Podria dir que, en aquesta línia, ha decidit de publicar tot el nou disc
a la xarxa abans de ser editat. Podria dir que en tres dies fórem quinze
mil les persones que el vam escoltar. Podria dir que el nou treball, presentat a l’Auditori de Barcelona,
demostra que aquest jove és molt jove, però que aprèn a emocionar-nos a
passos de gegant. Podria dir que no fa cançons d’amor, però mentiria
perquè sí que en fa, i és un amor a les persones i als pobles i a les
petites coses que es canten amb el cor a la mà. Podria dir que es
desviu per reivindicar el seu ofici de treballador cultural mentre
milita en les causes que alguns creuen perdudes, però que, a uns
altres, ens carreguen les bateries de la dignitat. Podria dir que ha
estat perseguit
pels inquisidors de partits que es fan dir populars i ciutadans, però
que aquesta criminalització només ha aconseguit d’evidenciar que allò
que pensem és tan sincer que mai no ens ho podrem callar. Podria dir
que no està sol, sinó que forma part d’un nou estol de cantautors
de curta edat que demostren que la guitarra nua també és l’arma dels
joves d’avui que empaiten el demà. Podria dir moltes coses d’en Cesk
Freixas. Però avui només volia dir-vos que, per damunt de tot, aquesta
nova fera ferotge m’esgarrapa el cor quan esmola les cordes i comença a
cantar.

[Publicat a Vilaweb el 15 de gener del 2010]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!