11 de desembre de 2009
0 comentaris

Pandèmies

Van dir que no podríem eixir de casa, que ens hauríem de proveir de
mascaretes i vigilar de reüll amics i familiars. Van tancar escoles,
van retenir persones en hotels i van dreçar controls de seguretat per
mesurar la temperatura corporal als aeroports mentre transmetien
imatges apocalíptiques de ciutats superpoblades, i llunyanes, preses de
pànic i desconcert. Van afirmar que aquell virus era tan nou i perillós
que havien de declarar el grau màxim d’alerta sanitària mundial: la
pandèmia. I sí, ho hem de reconèixer, ens ho vam creure. I vam passar
por. Però ara que hem comprovat a casa nostra i en carn pròpia que tot
allò era un bluf sensacional, et demanes: com és possible que ens
espantaren d’aquesta manera?

I tractes de desentrellar aquest interrogant i inevitablement
reflexiones sobre com hem esdevingut éssers addictes a les crisis, a
les alarmes, a les onades de terror que rebem cíclicament en forma de
grips de pollastres o porcs o vaques. I rasques un mica la xarxa i de
seguida topes veus crítiques com la de Teresa Forcades que denuncia les
mitges veritats sobre la grip A com també els interessos econòmics i
riscos per a la salut que s’amaguen rere la intenció d’una campanya de
vacunació que voldrien a gran escala. I tot perquè l’OMS ha canviat els
criteris per declarar el grau superior d’alerta global, és a dir, la
pandèmia. I aquest punt et condueix a textos encara més punyents com el
de Koldo Campos Sagaseta que cita Santiago Alba Rico i penses carai!
potser aquest parell d’escriptors proscrits tenen raó quan assenyalen
que aquesta batalla forma part d’una guerra cultural en què les
paraules són usades com armes defensives d’una determinada i
interessada manera d’entendre la realitat.

Perquè no deixa d’intrigar que, parafrasejant Campos Sagaseta, ja
no parlem de pandèmia referint-nos al fet que mil milions de persones
visquen en perenne crisi alimentària; o que cada sis segons muira un
xiquet de fam al món; o que perden la vida tretze milions de persones
l’any per causa del deteriorament del medi; o que la meitat de la
humanitat no tinga accés a l’aigua potable; o que cent milions de
xiquets no puguen estudiar, sofrisquen maltractaments, esclavització
forçosa o qualsevol dels mals endèmics que afecten els infants. No. En
aquesta formidable bombolla on vivim, una pandèmia es manifesta quan,
mentre dines, la televisió anuncia que un parell de jugadors del Barça
no podran calçar-se les botes per disputar el lideratge de la lliga al
Real Madrid a causa de la inoportuna grip A. I aleshores soltes la
forqueta mentre exclames ostres! això sí que és preocupant!

[Publicat el 21 de novembre del 2009 a Vilaweb]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!