Com ja us vaig comentar, el conte Quaranta-tres el vaig escriure per encàrrec de la Universitat d’Alacant dins el cicle Escriure el País: relats de les nostres comarques. Doncs, bé, després d’eixir publicat al suplement Quadern del diari El País, em va tocar llegir-lo i explicar-lo a la Universitat del sud. La sorpresa fou que la sala d’actes del Col·legi Major del campus de San Vicent del Raspeig estava plena. Hi havia uns dos-cents estudiants de diferents facultats que em van interrogar sobre la música i la literatura. Vam parlar, també, de la desconnexió en què vivim al País Valencià així com la situació política i les perspectives de futur.
Va ser un plaer, ho he dir. No només perquè quan viatge a Alacant guanye una perspectiva diferent del nostre allargat país sinó perquè sempre encoratja veure gent que comparteix les mateixes inquietuds que tu a banda i banda de la nostra geografia. I tot, gràcies a la gent del Departament de Filologia Catalana que organitzava les jornades. Amb ells vaig dinar abans d’emprendre de nou la tornada a casa, assajar amb el grup, i viatjar a corre-cuita cap a la nit dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’endemà viatjava cap al País Basc a tocar després de molts mesos sense fer-ho. Però això ja és una altra història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!