viure

Enrique Morente

14 de desembre de 2010

Se n’ha anat un dels grans. Capaç de aprofundir i reinventar la música popular i tradicional. El disc Omega n’és l’exemple més extraordinari. Però Morente també era un home compromès i ara fa un any cantava a València, desinteressadament, per defensar el barri Cabanyal. Ací teniu el cartell en record i homenatge.

Llegir més

Director de Vilaweb

20 de novembre de 2010

05:30h. Desperte a València un poc nerviós. Una hora després estic a l’estació del Nord a bord d’un tren que em portarà a Barcelona. Vicent Partal em va trucar fa uns dies i em va demanar si m’atreviria acceptar el repte de dirigir Vilaweb. La meua finestra diària a la xarxa. El diari en català

Llegir més

Quan tenia quinze anys i feia (com podia) ràdio lliure

10 de març de 2010

Dimecres passat vaig estar a a les II Jornades d’Actualitat Crítica que organitzà l’l’Associació d’Estudiants de Comunicació. En concret, vaig parlar de la importància des mitjans alternatius al País Valencià, per raons òbvies, i de la meua experiència en porjectes com el programa de música en català ‘El Celobert’ que feia l’any 1992 a Ràdio

Llegir més

Un valencià a l’Argentina

28 de febrer de 2010

L’Andrés, amic i company de batalles, se n’ha anat a l’Argentina a realitzar un treball d’investigació amb les comunitats indígenes de l’interior d’aquest país enorme. Si voleu seguir les seues aventures només cal que entreu al seu bloc Abya Yala que ha creat especialment per a l’ocasió. Una bona manera de descobrir l’altra cara de

Llegir més

Tornem

26 de febrer de 2010

Aquesta ha estat una setmana intensa. Bé, de fet ja fa setmanes que ho són, però ara ha començat. Tal i com hem anunicat al bloc del grup, enguany tornem a casa. I ho farem en uns quants concerts puntuals i especials que començaran el dia 17 de març a València, per Falles. La veritat

Llegir més

Mavi

3 de maig de 2009

Avui et plorem. I ja t’enyorem. Aquells qui som com ella… Ahir, mentre acomiadàvem Mavi Dolç, emergia una imatge, també, de país. Una classe de valencians, una variant específica de catalunyesos, un col·lectiu sencer i compacte de catalans, tocats per la seua impertinència valenta, un model de gent que crea i crea i crea i

Llegir més

S’ha acabat (de moment)

27 de gener de 2009

Torne de Berlin amb sentiments contradictoris. Cansat pel desgast de dos dies intensos amb els amics d’aquesta ciutat increïble. Feliç per un concert memorable a la històrica sala S036 de Kreuzberg amb els Boikot i els Talco. Però també mig tocat perquè la gira s’acaba i de sobte aquest buit en forma de mesos i

Llegir més

Filles i fills

21 d'octubre de 2008

De sobte comprovem que ens fem grans i al voltant nostre les llavors germinen i ens inunden de criatures fortes i fràgils que riuen i ens demostren com n’és de sorprenent la vida i reps una trucada o un sms i de seguida l’alegria traspassa l’auricular “com està?” ” com esteu?” i tot sembla encerclat

Llegir més

A Les Corts. A casa.

8 d'octubre de 2008

Durant un grapat d’anys vaig pujar cada matí pel carrer Numància fins trencar per Marquès de Sentmenat amb la motxilla enganxada a l’esquena. Em vaig pelar les cames al parc de les Infantes. Vaig jugar a futbol a la plaça de la Concòrdia. Em vaig criar al col·legi i Duran i Bas de la Travessera.

Llegir més

Una setmana intensa (6): Barcelona

28 d'abril de 2008

Divendres a la nit dormim a Manresa a casa del Litus i dilluns aprofitem per fer una xicoteta reunió. Parlem del present i futur del grup, del que ens queda per fer enguany i del que volem fer l’any vinent. Com alguns sabeu, això encara és incert. Però aquest és un altre tema. De vesprada

Llegir més

Postals veneçolanes (2): Caracas

8 d'abril de 2008

Caracas és ha estat per a mi una experiència entre titànica i surrealista. Una ciutat caòtica i plena de vida on hi viuen oficialment quatre milions de persones i extraoficialment més de sis. De fet no se sap. Els cens oficial no existeix. Les masses de població flueixen entre les centenars de milers d’infravivendes que

Llegir més

Postals veneçolanes (1): Nervis i abraçades

7 d'abril de 2008

Aeroport Simón Bolivar. Grans pancartes de la República Bolivariana de Veneçuela. Nervis. Passem el control de passatgers. Només eixir de l’aeroport la calor ens xucla. L’ambient és diferent al de casa. Molt diferent. Mai havia estat a l’altra punta del món i, la veritat, em sent eufòric, molt eufòric, i nerviós, molt nerviós. Només de

Llegir més

Postals veneçolanes (prèvia)

7 d'abril de 2008

Després d’uns dies de desconnexió encete una sèrie d’apunts sobre el viatge que hem fet a Veneçuela. I faig utilitzant el mètode de postals que utilitzen els meus amics i companys Vicent Partal o Jordi Muñoz en els seus brillants blocs. Un viatge intens i apassionat que ens ha portat a descobrir una part de

Llegir més

Una paella amb la família Botifarra (VIII i útim)

9 de març de 2008

(Ve de l’apunt anterior) Després del concert de Beneixama vam dormir a Ontinyent i des d’allí vam fer cap fins a Xàtiva. Allí havíem quedat amb la resta del grup i amb una famíla ben especial: els Botifarra. Al Pep Gimeno ‘Botifarra’ ja fa dies que el coneixem. I vosaltres segur que també heu sentit

Llegir més