Centrem-nos i anem per feina
|
|
General Això no para d'enlairar-se. Ahir (de fet, diumenge) poc abans de mitjanit portàvem 6.500 visionats. Avui (ja dimarts) acabo de veure la darrera actualització: 18.130. Aviat és dit. Hem de seguir amb aquest ritme i ampliar-lo des de l'estranger. Encara s'hi poden abocar més esforços, de mitjans de comunicació i d'internautes particulars. Gràcies a tothom per aquesta excel·lent resposta en el primer dia. Recordeu l'enllaç al vídeo.  La campanya ha arrancat la passada mitjanit i ha començat forta. Som portada de l'Avui.cat., de Vilaweb i d'E-notícies. En Xevi Mató, autor del documental, ho explica també des del bloc Cròniques d'una nació. En Lluís Soler, que ja havia donat suport a la campanya, en torna a parlar des del seu bloc. La Lídia Pelejà, de Capçanes, també s'hi afegeix. I també en torna a parlar el Bloc del Bixo. La portada de l'Avui.cat ha generat ja més d'un centenar de comentaris. Gràcies a tots els qui us heu fet ressò de la proposta i hi heu contribuït des dels vostres blocs o mitjançant correus electrònics, ja som notícia a uns dels mitjans més importants del país.  Aquesta mitjanit arranquem. Hem superat els 6.000 visionats del vídeo en la fase de difusió de set dies i hem aconseguit que ja figuri en dos rànquings. Tot estava a punt per començar amb força, però ara encara en tindrem més, de força, perquè tal com es pot llegir al web de Víctor Alexandre i també al de l' obra de teatre sobre el cas, Noam Chomsky ha vist el documental i ell també ho diu: “el món ha de saber-ho”. Doncs som-hi: fem-ho saber a tot el món. Escampem-ho intensivament i no parem de visionar el reportatge. Chomsky no és un qualsevol. Ara m'agradarà saber què pensen tots els qui han deixat comentaris al vídeo dient que fèiem el ridícul i que érem uns nazis.
Estatpropi.cat
ja ha assolit les 13.000 adhesions. Encara no hi és
tothom, però. Potser algú hi és reticent perquè
es pensa que les seves dades es faran públiques, com passava
en l'adhesió a Sobirania i Progrés. En el cas
d'estatpropi.cat aquestes dades són protegides i les adhesions
es reflecteixen únicament en la xifra vinculada al municipi on
s'ha fet l'adhesió. Barcelona, per exemple, té 1862
adhesions; Sabadell, 340; Girona, 297; Terrassa, 263; Manresa, 211,
etc. Que aquesta quantitat es mantingui o pugi dependrà del
grau de mobilització de les comunitats
digitals de cada municipi, del suport mediàtic que rebi la
iniciativa (que creixerà a mesura que creixi el nombre
d'adhesions) i de la capacitat que tinguin els sectors sobiranistes
del país de potenciar aquests espais de consens.
Estatpropi.cat és un dels pocs llocs on poden coincidir
persones de tots els partits i ideologies. I tinguem clar que si
volem un estat propi no n'hi ha prou d'exercir el vot cada quatre
anys. Hem de construir i fer créixer els nostres espais de
sobirania, espais com estatpropi.cat i la Xarxa de Blocs Sobiranistes
(xbs.cat), que, per cert, també s'encamina a una xifra força
envejable: els 500 membres. I paral·lelament a això,
continua la campanya
de projecció internacional a través de YouTube “El
món ha de saber-ho”.
 El documental de Xevi Mató figura ja a dos rànquings de YouTube. Ocupa el lloc 98 dels més valorats o puntuats (top rated) aquesta darrera setmana dins la secció “Notícies i política”. Ha entrat, per tant, al rànquing dels cent primers, ni que sigui per pèls. Més consolidada encara és la posició 61 en el rànquing dels marcats com a preferits (top favorites) en la mateixa categoria. D'això, al YouTube, en diuen “Honors” i a sota de la pantalleta on es veu el documental hi veureu els honors acumulats. I això que la campanya només està en fase de difusió! Hem de continuar perquè aquests dos “honors” demostren que ho tenim a l'abast. El meu país no és tan petit. Potser som una taqueta al mig del món, però sabem fer-nos veure. Continueu enviant correus arreu del món i deixant comentaris als blocs i fòrums d'arreu del món amb l'enllaç al vídeo o al PDF “The world must hear about this”. A la foto, per cert, el concert d'ahir de Relk a Arenys de Mar. Genial! Atenció professionals que contracteu espectacles: no badeu amb Relk. Gràcies Joan Vallcorba, gràcies Maira Comalat, gràcies Jordi Bilbeny per buscar temps per fer de lletrista malgrat tota la feinada que fas; espero que tots els qui vau ser-hi en gaudíssiu. Tot i que haver superat els 4.000 visionats en només sis dies i en la fase de difusió de la proposta ja és un èxit considerable, encara som lluny de les 13.000 o 15.000 que ens fan falta per aparèixer entre els cent vídeos més vistos a tot el món. No és impossible. Ho tenim a l'abast. Amb la col·laboració de tots vosaltres ho podem aconseguir. Però hi ha altres rànquings a YouTube que també podem assaltar: el dels vídeos més comentats, on la posició 100 l'ocupa un vídeo amb 107 comentaris (i nosaltres en tenim prop de 30) i els més valorats, una mica més difícil. A través d'un comentari a l'apunt de dijous passat, el lector Banalista proposa també puntuar, respondre, enllaçar, comentar i qualsevol altra opció que permeti que el vídeo aparegui ja en alguna modalitat de rànquing de YouTube. Gràcies a l'excel·lent resposta que tots i totes esteu donant a aquesta iniciativa, les idees per aconseguir que sigui un èxit no paren d'arribar.  Enmig de la campanya “El món ha de saber-ho” i de l'arrancada de les jornades “Arenys per un estat propi”, l'altra novetat que m'ha portat aquest agost ha quedat una mica en segon terme. Em refereixo al llibre que he publicat a través de Lulu.com: Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC. En el seu moment ja se'n va fer ressò Vilaweb, i ahir va ser Ràdio Arenys qui en va passar el tall de veu i ho ha recollit al web. A més, la revista L'Agenda d'aquest mes també porta una breu nota de premsa explicant-ho. I des de Vilaweb Arenys ja s'ha penjat també la notícia de les jornades Arenys per un estat propi, unes jornades que us convido a seguir i a adaptar a la vostra comunitat digital local. A Arenys tenim Arenys.Org, però el país és ple de comunitats digitals i d'entitats que fomenten l'ús d'Internet, que d'això es tracta. Demà dissabte, per exemple, qui encara no tingui bloc pot venir a l'Espai Jove del Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar i li ensenyarem les quatre coses que cal saber, que és molt i molt senzill i a l'abast de tothom. Però abans, aquest vespre a dos quarts de nou, concert de Relk a Arenys de Mar per arrencar.
 Demà arrenquen les jornades Arenys per un estat propi amb el concert de Relk. A la imatge, el cartell que el grup ha preparat per fer-ne difusió. Els cartells i la imatge de promoció no són pas qualsevol cosa, com podeu veure. Relk és un dels grups més atractius que es poden escoltar actualment, de manera que no us podeu perdre aquest concert, que a més es farà en un marc també molt atractiu. Serà a dos quarts de nou del vespre. I dissabte, recordeu que a les sis de la tarda fem un taller per aprendre a mantenir blocs. És una nova oportunitat perquè us ensenyin gratuïtament les quatre coses bàsiques que cal tenir en compte. L'acte, a banda dels ensenyaments indispensables, comptarà amb la presència (i qui sap si la paraula) de la joveníssima Dènia Muñoz, que a la seva tendra edat ja té bloc a Arenyautes. Ja veieu com s'espavila el jovent d'avui! I què feu vosaltres sense bloc? Només han passat tres dies des que vaig fer pública la proposta i el balanç és escandalosament optimista. La difusió es continua estenent pels blocs i a través de correus electrònics. Al pas que anem quan arribi el dia 3 de setembre, que és la data proposada per al visionat massiu, el reportatge de Xevi Mató sobre Èric Bertran ja figurarà en el rànquing. Aquesta mitjanit ha superat el miler de visionats.  La proposta
que vaig fer dilluns va pel bon camí gràcies a
l'excel·lent acollida per part de tota la Internet catalana.
Tot fa pensar que ens trobem al principi d'un altre fenomen semblant
al de la campanya “Jo també vull un estat propi” de l'any
passat, però que superarà l'esmentada perquè ara
hi haurà una projecció mundial. Els mecanismes de
difusió a Internet estan funcionant bé, com ho prova la
progressió geomètrica en els visionats del vídeo
en qüestió. Si ahir en acabar el dia rondava els 200
visionats, a l'hora de penjar aquest apunt ja ha superat els 600. Tornem a ser
protagonistes, doncs, d'una campanya que ha de projectar la nostra
voluntat política al món sencer. Seguiu-la,
participeu-hi. L'actualitat política es troba en un moment
apassionant per als qui ho seguim, però val la pena pensar
també en les repercussions que pot tenir aquesta nova
iniciativa si tots hi posem el granet de sorra.
La revolució sobiranista de setembre
Comencem forts un curs polític que promet.
Quan un marxa cinc dies i en tornar comprova que no hi ha res de nou, que tot continua igual i no ha passat res, té la sensació que tot és inamovible. Però no és el meu cas. He estat fora cinc dies i em trobo moltes informacions interessants, molta feina endarrerida, molts apunts per escriure sobre coses que han passat o s'han dit. Anem per feina, que ens espera un setembre de nassos! 1. La recepció del llibre 2. La conferència de Carretero a Prada 3. Montilla maragalleja 4. Maragall ciueja 5. La desfederació de Lluís Rovira continua avançant La setmana que ve em prenc uns dies de desconnexió total. Un viatget. Quan torni, ho faré carregat de novetats i propostes per començar el curs amb empenta. Però hi ha una cosa que ja he pogut deixar a punt abans de marxar. He publicat un llibre. Ho he fet a través de lulu.com i el títol del llibre és Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC.(http://www.lulu.com/content/975120). La setmana passada vaig fer vacances forçades perquè em vaig quedar sense ordinador i no vaig tenir ocasió de preparar ni penjar res. Bé, en realitat vaig estar preparant coses com l'entrevista a Jordi Solé i Camardons, que espero que us hagi agradat, o la xerrada a tres bandes amb en Maiol i en Joan. També durant la setmana passada, concretament el 25 de juliol, va fer un any que vaig publicar l'article "Jo vull un estat propi", embrió de la posterior "Crida a la blogosfera sobiranista". L'estiu passat vaig descansar uns dies i vaig tornar-hi al setembre. Des d'aleshores no he parat. Ha estat realment esgotador. La campanya, la Xarxa de Blocs Sobiranistes, les enquestes "Referèndum és democràcia", el seguiment de les municipals. He hagut d'afluixar una mica i tornar a un sol article cada dia. I amb tot, encara em falta temps. O sigui, que faré uns dies de vacances de bloc. Em reservo, però, l'opció de penjar algun articlet escadusser.
TV3 emet un programa que consisteix a triar una llar i prendre'ls el televisor, deixar-los sense tele. Es planteja com un experiment. Telerealitat, potser? A algú li deu fer gràcia, però a mi m'ha fet pensar. Per què es fa un programa com aquest? Per què funciona? Quin interès té? De fet, jo no podria ser protagonista d'aquest programa perquè des que visc a Arenys de Mar no tinc tele, i això em permet, entre altres coses, mantenir un bloc. Aquesta setmana, però, m'he quedat sense ordinador i no he tingut ocasió de connectar-me. Alguns lectors m'han trobat a faltar i m'han fet arribar missatges i comentaris. Moltes gràcies per la vostra fidelitat i pel caliu humà, que també es percep a través d'Internet. No és que tingui un gran interès a parlar d'un partit tan residual com el PP. Per molt que les seves posicions es radicalitzin, tenen un sostre electoral molt clar i ja el van trobar amb l'estratègia vidalquadrista. En l'àmbit de l'espanyolisme a Catalunya, el problema no és tant el PPC com el PSC. Amb tot, la dimissió de Piqué introdueix nous elements.
Iceta no té cap vergonya d'intitular un apunt seu amb un desinhibit "Gràcies, Zapatero!" Sí, ja sé que és propi d'un partit sucursalista que es pensa que governa un país de segona donar les gràcies a l'amo quan li fa un favor. Però és evident que Catalunya aspira a molt més que donar algun ministre a l'Estat espanyol. A mi personalment no m'interessa gens la procedència dels ministres espanyols. Bé que hem fet president de la Generalitat una persona d'Iznájar, no? Aleshores, quina importància tenen els orígens? No. Allò que realment importa és el projecte. I amb l'actitud reverencial i submisa del PSC Catalunya no serà mai un projecte. No es pot donar les gràcies a Zapatero per fer ministra la Chacon després de tot el que ha fet (el que ha fet ZP, vull dir). O només es pot fer si ets en Miquel Iceta. 1. Marcús emergent. 2. Iceta i Nació.cat. 3. El bloc de Pere Mayans. 4. David Figueres. 5. Carod. Avui estic fent la crònica de la jornada des de la mesa on m'ha tocat ser a Arenys de Mar. Penjo els apunts en un altre bloc que tinc a www.arenyautes.cat/node/1014 És una experiència interessant que us convido a seguir. Però sobretot, sobretot, aneu a votar!! Avui mig país està desconnectat i l'altre mig, de vacances. Sembla que no passi res. Calma absoluta. Però com diu l'havanera, no et fiïs mai de la calma, que és mare del temporal. I al mes d'abril hi haurà temporal. El 10 d'abril tothom tornarà amb les piles carregades. Els partits, si no és que ja tenen la feina feta, aniran tancant i fent públiques les llistes de les municipals. Però abans de marxar de vacances hem tingut una setmana memorable per al sobiranisme/independentisme/separatisme (disculpeu que ostenti tanta barra, però ja parlarem de terminologia en una altra ocasió): l'Àgora del C33 ha dedicat un programa a l'autodeterminació i El Periódico ha preguntat als seus lectors si veien bé que es fes un referèndum. Fins ara, les respostes a aquest diari no s'han comentat gaire, però en queda constància: un 65 dels lectors que hi han participat ho veu bé. I ara què, Iceta? A part d'aquesta dada, més de 4.000 persones s'han pres la molèstia de respondre, cosa que no està gens malament si tenim en compte que, com pretenen alguns, això no interessa. I ara què, Iceta? |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
