Centrem-nos i anem per feina
|
|
Blogosfera Ara fa un any, la "Crida a la blogosfera sobiranista" va permetre dur a terme una acció coordinada. Del 4 a l'11 de setembre, més de cent blocs van intitular els seus escrits amb la frase "Jo també vull un estat propi". A partir d'aquella proposta han nascut la Xarxa de Blocs Sobiranistes i el web www.estatpropi.cat. Enguany no repetirem aquella proposta, però podem fer una altra cosa de profit si tots, blocaires i internautes en general, us hi animeu. És una satisfacció enorme asseure's davant l'ordinador i comprovar que cada dia va pujant el nombre d'adhesions a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat) i a estatpropi.cat. Uns dies pugen més i altres pugen menys, però sempre pugen. Al moment d'escriure aquest apunt, a la XBS hi ha 436 blocaires. Ha estat un dels espais de referència per copsar les reaccions a la mort de Lluís Maria Xirinacs. No som només una xifra. Som una font d'informació i d'opinió. És com si cadascun de nosaltres portés una torxa apagada i ens anéssim aplegant a poc a poc, sense ser vistos, sense que ningú es fixi gaire en nosaltres. De cop, però, podria ser que ens trobéssim tots i totes en un mateix punt i que ens poséssim d'acord per encendre les torxes. Per avui, deixem-ho en una metàfora. Després de llegir el llibre de Saül Gordillo arribo a la conclusió que el millor és el final. Però tranquil, Saül, que no em refereixo al decàleg de Vicent Partal; no estic dient que el millor del llibre sigui el decàleg i no el llibre en si. Nació.cat té dues parts. Formalment en són tres perquè el periodista blocaire de referència dóna un protagonisme especial al fenomen blocaire, però en realitat hi ha una primera part on s'explica com va anar la conquesta del .cat i una segona part on es fa un repàs de la Internet catalana a través dels seus protagonistes, inclosa la blogosfera.
Estatpropi.cat és una proposta que continua rebent adhesions sense parar. Cada cop hi ha més municipis que se situen en el mapa, i un cop situats, el nombre d'adhesions comença a pujar. En aquest arrelament en el territori, els blocs hi tenen un paper fonamental. Artuditu i el Bloc Mil·lenari, per exemple, crec que des de Banyoles, ha donat suport a la campanya, i a Banyoles ara mateix hi ha 35 adherits.
El fòrum del programa Àgora, que finalment es decideix a plantejar-se si Catalunya hauria de poder exercir el dret a l'autodeterminació, ha anat rebent diversos comentaris. El blocaire Talaiòtic, o Sergi Pascual, autor del bloc Sospitós habitual, ja hi han deixat els seus comentaris. Tot i que el programa presentat per Ramon Rovira ja ha rebut algunes crítiques per la tria de convidats, el fet important és que per primera vegada la qüestió de l'autodeterminació sigui tractada a la televisió pública catalana en un debat com aquest. A més, segons un comentari deixat per en Nil al meu darrer apunt i corroborat per un correu de la PSiP, Oriol Junqueras ha estat incorporat al programa a última hora. Qui no tingui televisor pot veure el programa per internet des d'aquesta adreça clicant a la pestanya on diu "en directe" i seleccionant "33". Proposo a la blogosfera sobiranista que des d'aques mateix moment participem massivament en el fòrum del programa per demostrar el nostre interès a plantejar el debat democràtic de l'autodeterminació. I durant l'emissió del programa, proposo que pengem apunts al bloc per comentar en directe l'emissió. Al bloc de Saül Gordillo podeu llegir que el proper dijous 22 de març a les set de la tarda a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona es parlarà del fenomen dels blocs en català. Tot i que la blogosfera catalana troba a faltar la hiperactivitat blocaire de Saül Gordillo des que ha començat a dirigir l'Agència Catalana de Notícies, el país continua tenint altres fenòmens. Per això a l'acte hi intervindran Toni Ibáñez, Daniel Solano i Marc Vidal. El mateix Toni Ibáñez fa referència, des del seu bloc, a una conversa amb Vicent Partal sobre els estudiosos del fenomen, al llibre d'Enric Bruguera dins la Col·lecció Vull Saber de la UOC i al bloc d'Enric Gil. Després d'algunes incursions mediàtiques de Saül Gordillo a la ràdio i a la televisió; després de la posada en funcionament de Poliblocs, la blogosfera camina amb la passa ferma cap al ple reconeixement dels altres mitjans de comunicació. Tenim la sort que hi ha gent que treballa des de dalt per construir i prestigiar aquest mitjà. Ara només cal que l'engreixem des de baix, que creem més blocs, que ens coordinem en xarxes com la XBS. Amb el vostre permís, destaco unes quantes aportacions remarcables a la blogosfera de les darreres hores i en faig un comentari final. Abans, però, us emplaço a visitar el bloc de Saül Gordillo, el més mediàtic dels blocaires, destinat a tenir un paper històric en el desenvolupament de la blogosfera sobiranista. Ell és una referència ineludible per estar al dia del que passa a la blogosfera catalana en conjunt. També una referència prèvia a la notícia que Ernest Benach ha rebut Enric Badosa i Blanca Serra, entre altres coses, per veure si podem recuperar les columnes de Puig i Cadafalch. Un nou esforç de la societat civil. I encara, una bona notícia (per E-notícies) que ajuda a construir la mentalitat d'Estat: l'acord signat amb l'ONU (aquí, segons El Singular Digital). I una recomanació: un article de Tribuna Catalana en què, veient que el Quebec, Escòcia i Flandes són actualitat per llur debat d'autodeterminació, es pregunta quan arribarà el torn de Catalunya. Si més no, tenim la sort de comptar amb alguns mitjans. Els altres ja cauran, tard o d'hora. Avui ja en portem 19 i encara n'aniran sortint més. Els arenyencs i les arenyenques es van animant i continuen enviant les seves respostes. Agraeixo a tothom la col·laboració amb aquest bloc, que sovint costa trobar una estona per asseure's davant l'ordinador, reflexionar sobre unes preguntes i escriure sabent que es publicaran en un bloc. Gràcies de tot cor. Les preguntes s'han començat a estendre per la xarxa. A Menorca, el blocaire Talaiòtic ha fet seva l'enquesta i ja n'ha començat a obtenir les primeres respostes. Si el visiteu, trobareu un article en què cita l'arenyenc Marc Soler en la seva resposta a l'enquesta. Altres blocaires també han començat a respondre-la, com La Trappola, en Toni Hermoso de Softcatalà, Indústries i Caminars, Doi, etc. Arnau Cunillera, des del seu bloc La veu de les llambordes, es fixa en la projecció que comencen a tenir els blocs. Parla de fenomen i no n'hi ha per menys. Només cal mirar com ha anat el 2006, i això que la presència als mitjans impresos i audiovisuals ha estat fins ara testimonial. Només recentment Saül Gordillo ha aconseguit, en molt poc temps, passar pel Telenotícies, pel Minoria Absoluta i per l'Oracle. D'altra banda, hi havia algun pronòstic que deia que el 2007 es tancarien molts blocs perquè la gent se'n cansaria. Jo m'atreveixo a pronosticar que això no serà així a Catalunya, en primer lloc perquè ens ha il·lusionat que la blogosfera catalana hagi impulsat com ho ha fet l'ús de la llengua a Internet, i això pot engrescar encara més gent; i en segon lloc, perquè el col·lectiu sobiranista hi ha trobat un nou mitjà amb un gran potencial. Aquests dos factors faran que, mentre en altres països es vagin abandonant els blocs, als Països Catalans en continuarem obrint a cabassos. Ahir feia una pinzellada per dir que Joan Manel Tresserras ha començat amb bon peu a la Conselleria. Avui, l'E-notícies li donava un semàfor vermell pel contracte de digitalització de la bibliografia catalana. Precisament ell, juntament amb Enric Marín, és autor de l'assaig Cultura de masses i postmodernitat. Elogi i crítica de la comunicació contemporània, Premi Joan Fuster d'Assaig el 1994. La cultura de masses és, des de fa temps, un element ineludible en la política cultural. Però durant molt de temps ha semblat que hi havia grans dificultats per unir els dos extrems que correspondrien a una cultura de masses feta "des de dalt" amb grans mitjans i grans capitals, amb criteris de rendibilitat, d'una banda, i la cultura de proximitat, amb dificultats per guanyar mercat, per deixar de ser minoritària o, sovint, minoritzada. Fa anys que els agents culturals s'encarreguen d'unir aquest dos extrems, però és possible que l'entrada dels blocs en aquest joc signifiqui tot un revulsiu. La democratització de la comunicació a través d'aquest nou mitjà permet intensificar els fluxos d'informació de baix cap a dalt. L'articulació de noves xarxes en què les propostes es transmeten a una velocitat de vertigen i acompanyades d'elements audiovisuals altera les regles del joc existents. Com que tot plegat és rabiós present, segurament caldrà esperar un cert temps per poder estudiar minuciosament fins a quin punt la blogosfera està incidint en l'evolució política i cultural del país. Però val la pena anar-hi rumiant. En Carles Lombarte de les JNC de Sabadell ha publicat una carta a l'E-notícies en què demana una Catalunya independent. És una de les poques alegries del dia. Això i un bon article de Ramon Tremosa a l'Avui. L'atemptat d'ETA ha posat fi a la treva, i segons el govern espanyol al
procés de pau, però ha donat el tret de sortida a les eleccions del
2008, que fins i tot podrien avançar-se per legitimar l'estratègia que
adopti el PSOE. A partir d'ara la política catalana deixarà d'existir
a molt mitjans de comunicació impresos i digitals. Serà més notícia el badall d'un
ministre espanyol que no pas un moviment de la societat civil, com per
exemple el fet que Crida per Mallorca s'hagi afegit a Sobirania i
Progrés. D'això, si més no, n'ha informat alguna publicació digital com Tribuna Catalana. Sobirania i Progrés va fent. És a tocar de les 9.000 adhesions i a punt per encarar la recta final. El reportatge del Telenotícies al qual s'ha estat referint en Saül Gordillo en els seus darrers articles és tota una fita. Sentir dir a en Xavi Coral que els blocs creixen a una velocitat vertiginosa fa goig. Tal com es diu al reportatge, les properes municipals seran un nou punt d'inflexió en l'evolució de la blogosfera. I és un mitjà amb un gran potencial per diversos factors, un potencial que entre tots, fent xarxa, hem d'anar veient i desenvolupant. Quan l'Anna Boluda de Vilaweb TV em va fer l'entrevista arran de la campanya "Jo també vull un estat propi" ja vaig dir que alguna cosa havia passat. Doncs bé, continuen passant coses. Amb tot, persisteix el risc que Internet i els blocs siguin una còpia dels esquemes que funcionen a la resta de mitjans. Si ahir ens congratulàvem que la Xarxa de Blocs Sobiranistes hagi superat els 200 membres, avui ja coneixem dos espais més que caldrà tenir en compte: la xarxa de blocs de les JERC i el diari El Singular Digital. La primera arrenca amb una cinquantena de blocaires, alguns dels quals també estan registrats a la XBS (convidem els qui encara no ho han fet, per cert), però amb les crítiques pel domini .com i no .cat. El segon, dirigit per Jordi Cabré, membre de la Fundació Catalunya Oberta, inclou un bon article d'Hèctor López Bofill. També és recomanable, ara que Tribuna Catalana ha tornat del pont, llegir l'article de Miquel Sellarès "Primer, que ens diguin la veritat", on insisteix (i ho comparteixo) en la importància qué té ara per al sobiranisme la societat civil. I no ho és menys el nou dossier de socialcat.cat. Ahir vaig escoltar l'Internauta, el programa de Vicent Partal a Catalunya Ràdio. Hi havia els joves d'Olesa creadors de l'EyeOS i en Saül Gordillo, periodista blocaire de referència. En Saül va fer una reflexió sobre el risc que el món virtual de la blogosfera sobiranista s'allunyi massa del món real. Va recordar que navegant pels blocs semblava que el NO a l'estatut havia de guanyar i que al final el resultat va ser el que va ser. La reflexió és correcta: cal no oblidar que hi ha una immensa quantitat de gent que viu al marge dels blocs. Però penso que hem de concebre la relació blogosfera-societat com una relació dinàmica. La blogosfera és un mitjà de comunicació com ho poden ser la televisió i la premsa. Tant en un cas com en l'altre hi ha dos vessants: d'una banda donen una visió de la realitat, però de l'altra creen realitat en si mateixos. Quan una cadena de televisió o un diari donen una notícia, també estan determinant què és notícia, què és important i què no. El tractament de la notícia també pot ajudar a sobredimensionar o relativitzar les informacions. Tot això és igualment aplicable a la blogosfera. Ja ho deia Joan Josep Isern en el reportatge de Vilaweb TV: la blogosfera és tan creadora d'opinió com ho pugui ser un diari. Per tant, en una relació dinàmica amb la societat, quina ha de ser la tendència? Reflectir una realitat freda i estadística? O bé oferir una visió alternativa de la realitat a través de l'expressió lliure, amb la interacció dels lectors a través dels comentaris i la hipertextualitat dels enllaços? En la represa del meu bloc el dia 16 em referia a l'article d'El Punt en què Jordi Cabré esmentava un lector seu amb el qual em podia identificar. Tot i que ell no diu res d'aquest lector seu, aquest seria un cas en què un bloc surt de la blogosfera per entrar al món de la lletra impresa. Un altre cas és el de Pere Meroño, que el 25 de juliol va escriure al seu bloc una entrada sobre el documental Aiguaviva i ara, si aneu al cinema, hi trobareu la seva crítica al costat de la d'altres publicacions. També al marge de la política hi ha el cas de Cristina Vallès, que ha publicat un llibre amb textos del seu bloc l'Aeroplà del Raval. Aquests són uns quants exemples. N'hi ha més, però tampoc és ara la meva intenció fer-ne un inventari exhaustiu. El que sí vull és reivindicar un tracte de justícia per als blocaires. En la blogosfera és molt i molt freqüent de trobar-hi referències a articles de la premsa impresa, però encara costa massa veure el mateix en sentit contrari. Quants articulistes professionals inclouen referències a blocs? Per quin motiu no ho fan? Consideren que el mitjà de publicació és de categoria inferior? Per simple inèrcia? |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
