Un dels pilars més fonamentals de la democràcia és la participació dels individus. La participació pot tenir moltes formes, i no és la intenció d'aquest bloc entrar en el debat tècnic. Però per damunt de tot hi ha dues qüestions de sentit comú. En primer lloc, una societat madura és aquella en què els individus que en formen part tenen una opinió formada de les principals qüestions que els afecten com a integrants del col·lectiu. En el cas de la societat catalana, la consciència de pertànyer a una comunitat diferent de l'espanyola és unànimement acceptada. Una altra cosa són els sentiments a l'hora d'identificar-se amb una, amb l'altra, amb una més que amb l'altra o amb totes dues alhora. La nació existeix; els Països Catalans són una realitat lingüística i cultural, però no una realitat política. I no és així perquè el territori està fragmentat en quatre estats: l'espanyol, el francès, l'italià i l'andorrà. En segon lloc, malgrat aquesta realitat, l'Estat espanyol no reconeix aquesta comunitat nacional, sinó únicament unes comunitats autònomes a les quals, a més, prohibeix expressament la confederació. Tampoc els reconeix el dret d'autodeterminar-se, és a dir, de decidir sobiranament si volen continuar formant-ne part o si prefereixen constituir un nou estat en el marc europeu. I això és una greu mancança democràtica i un abús de poder.
Cal obrir un debat. Cal posar sobre la taula el dret d'autodeterminació. L'objectiu d'aquesta iniciativa és ambiciós: aconseguir que el 2007 sigui l'any en què el dret d'autodeterminació entri a l'agenda política amb un calendari concret. Ho és perquè només una de les formacions polítiques amb presència al Parlament té aquesta voluntat. I ho és perquè el bloc, tot i ser un mitjà de comunicació excel·lent i amb un immens potencial, encara no té prou incidència en la societat. Però una iniciativa anterior sorgida d'aquest bloc i que va tenir un ressò notable em fa pensar que pot ser una eina útil per començar. Després, pot ser que altres blocaires s'hi afegeixin. Pot ser que alguns mitjans locals o comarcals lliures de pressions polítiques assumeixin el repte com a propi i donin veu a la ciutadania. El que demanem no és la independència. Sobre això cadascú té o hauria de tenir (que d'això es tracta) la seva opinió, i la d'aquest bloc és prou clara. El que demanem és el dret d'expressar-ho democràticament com l'any 2006 ho van fer els ciutadans i ciutadanes de Montenegro, com en altres ocasions ho han fet al Quebec o com potser aviat ho faran a Flandes, a Escòcia o a altres llocs, països, tots ells, a qui es reconeix un dret que l'Estat espanyol nega.
Animo tothom, doncs, a opinar amb llibertat, sense por. Perquè tots plegats continuarem convivint amb plena normalitat, com ha de ser. Per aquest bloc aniran passant tots aquells que amablement han respost a la crida i molts altres que espero que s'hi afegeixin. Són i seran persones d'Arenys de Mar o d'Arenys de Munt preferentment però no exclusivament. Persones que tothom coneix o que passen desapercebudes, que se senten catalanes, espanyoles, argentines, marroquines o el que sigui, però que són catalans a efectes de ciutadania i, per tant, part interesada en aquest procés. Res del que passi en aquest país els ha de ser indiferent, i la qüestió de l'autodeterminació trucarà a la porta de la ciutadania ben aviat. Cal tenir present que dues plataformes de la societat civil com són Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir tenen com a objectiu dur a terme una recollida de signatures per a una Iniciativa Legislativa Popular que permeti la realització d'un referèndum, una competència que l'Estat espanyol també nega a la Generalitat de Catalunya.
Feu sentir la vostra veu!
Marc Soler i Colomer 
