Centrem-nos i anem per feina
|
|
Consultes per la independència En un Foment ben ple, ahir a dos quarts de nou del vespre es va presentar Mataró Decideix. No era pas una primera trobada informal en un bar per veure quants en som i què fem, sinó que hi ha hagut una feina prèvia de preparació, ja d'entrada, per a aquest acte. I cal dir que ha estat excel·lent. Mataró Decideix comença amb molt bon peu i promet força. La gent de Mataró va respondre molt bé. Hi ha ganes i convicció. I ara ja sabem que hi ha uns fonaments sòlids per començar a construir. Acabo la sèrie de valoracions del 13-D amb un seguit de punts breus. Abans voldria insistir, però, i quant als resultats, que assolir un 27,5% de SÍ en un municipi és sinònim d'estar preparat per a la independència. És el 55% del 50%. Els qui ja hi són, ja ho poden celebrar, però que continuïn treballant per guanyar més suport; els qui freguen aquesta quantitat, tampoc cal que es posin a plorar. I si a la mitjana del país (excepte Osona) surt un 22-23%, tenint en compte els recursos de què s'ha disposat i el fet que siguem just a l'inici i no al final del procés, i a Osona surt un 40 % o més, això no vol dir que unes estiguin ben organitzades i les altres, mal organitzades, sinó que probablement en un cas s'ha sabut ser més eficaç que en l'altre. Un 27,5% és un bon resultat. Un 40 o un 50 % és, senzillament, millor encara. Es tracta de compartir experiències, treure'n tot allò que es pugui i preparar el segon assalt. Com veuríeu, per exemple, la idea d'agermanaments sobiranistes entre municipis perquè els qui tenen l'experiència del 13-D ajudin els del 28-F i els del 25-A?
Tenim projecte. D'acord que la cosa ve de lluny, que ho podem fer arrencar del 1975, del 1714, del 1472 o de quan vulgueu; d'acord que als anys 80 i 90 del segle XX ja es van fer passes importants que també formen part de la història d'aquest moviment i sense les quals avui no seríem on som. Però el 13-D ha demostrat que aquest projecte que durant anys va ser qualitativament fort però quantitativament minoritari i que posteriorment s'ha anat eixamplant fins que aquests darrers mesos ha esdevingut quantitativament important, de sobte ha esdevingut també qualitativament important. Cap altre projecte col·lectiu d'aquesta societat no és capaç d'il·lusionar tantes persones i de posar-les a treballar desinteressadament, només per conviccions democràtiques i idees de progrés col·lectiu. Algú es pensa que els federalistes catalans tenen la força que ha demostrat l'independentisme? Algú es pensa que la defensa d'Espanya mouria més gent? Inèrcies, tantes com vulgueu. Però les societats avancen amb projectes d'empenta. I el projecte independentista, certament, no és l'únic, però sí que és el més fort.
La valoració de la jornada forma part de la jugada. Si hem treballat de
bon principi amb uns determinats criteris, no els canviarem ara. Sabem
que hi ha hagut campanya activa per al boicot en la participació per
part del dependentisme. Sabem que les seves estratègies passen per minimitzar, negar i ridiculitzar. Ja hi comptem. I, com diu en Partal avui, "nosaltres, a la nostra". Fins al final del procés, ells tindran les seves estratègies i nosaltres tindrem les nostres. I hem d'estar ben desperts per no entrar en el seu joc. No parlar de fracassos allà on no n'hi ha. I permeteu-me que no entri encara en la polèmica que s'ha generat i que ha permès als mitjans parlar, un cop més, de divisió del sobiranisme l'endemà mateix de les consultes. Malgrat tot, la jornada del 13-D permet fer una valoració EXTRAORDINÀRIAMENT POSITIVA. Us ho explico tot seguit. Mitjans d'arreu del món tornen a fixar-se en nosaltres. Ja ho van fer el 7 de març a Brussel·les i el 13 de setembre a Arenys de Munt. I ara hi tornen. A la BBC han fet aquest vídeo. A Le Monde, un editorial que val més que tots aquells de la dignitat junts. A Vilaweb van donant noticia de tots i cadascun d'aquests mitjans. Això, sens dubte, ajudarà molt a aconseguir una gran participació. Potser, mireu què us dic, serà aquest el referèndum realment important. Potser serà avui que es decidiran les coses i es farà un nou pas en ferm cap al procés. Potser el dia del referèndum de ratificació posterior a la declaració d'independència al Parlament serà un simple tràmit. Empenyem fort avui, que són pocs metres i després ve la baixada! Ahir vam fer la darrera sessió de vot anticipat a Arenys de Mar. Inicialment teníem previst fer-ne només dos dies, divendres 4 i dissabte 5 de desembre, però l'èxit de participació, del qual s'han fet ressò mitjans com Vilaweb, Directe!, Crònica i l'Avui, ens ha fet pensar que la gent agrairia tenir una altra oportunitat. I així ha estat. Al final, en tres dies i 24 hores d'obertura ha votat prop del 3% del cens estimat per a la consulta i tot fa preveure que a Arenys de Mar no serem pas menys que els nostres eterns rivals d'Arenys de Munt. El passat 21 de novembre, a la biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar es va fer el primer dels actes encaminats a estimular la participació en la consulta d'aquest diumenge. A la taula, Miquel Colomer, Quim Gibert, Assumpció Maresma, Ramon Verdaguer i un servidor. Va presentar i moderar Roser Maresma. Miquel Rubirola no va poder assistir-hi i va deixar el testimoni d'un text que va llegir Marta Catalan. Les intervencions dels tres primers ja es poden veure al canal de YouTube d'Arenys de Mar Decideix. Els teniu tots tres a continuació:
Ja sabem que els nostres vots de diumenge vinent no seran "legalment vinculants", però som conscients que estem afirmant la nostra convicció que la democràcia està per damunt de la legalitat vigent en forma de constitució espanyola. I això pot ser simbòlic, però no vol dir que no sigui important. La consulta d'Arenys de Munt també va ser simbòlica, però el país n'anava ple, milers de persones se'n van contagiar l'alegria i ara resulta que, tres mesos després, coneixem una enquesta en què per primer cop l'opció independentista és majoritària. S'entén, doncs, que descreguts, desil·lusionats i desafectes a la política no hi ha res que ens faci il·lusió, però que una bona injecció simbòlica ho encén tot i ràpidament es tradueix en conseqüències polítiques. Sabent això, d'aquí a una setmana tots els esforços dels dependentistes s'encaminaran a minimitzar i ridiculitzar la participació obtinguda a les consultes, sigui la que sigui. Si es declara un objectiu i no s'hi arriba, hi veuran un fracàs absolut; però si passa al contrari, també!
Si el dia del referèndum vinculant som, posem per cas, set milions amb dret a votar; si resulta que va a votar el 55% d'aquestes persones; si guanya el SÍ pel 55%, això voldrà dir que hauran votat NO 1.732.500 persones. 1.732.500 persones poden estar disposades a pagar 90 euros al dia per continuar dins l'Estat espanyol. Posades una darrera l'altra en fila
serien quilòmetres. Junts, serien una manifestació com mai no n'hem
feta cap d'independentista. Escoltant-los dir "he votat no" un darrere
l'altre ens hi passaríem mesos. I què? Un dels nombrosíssims avantatges que presenten les consultes a la població del proper dia 13 és que, a banda de l'organització material per fer possible el vot i per fer que tot funcioni de manera impecable i obtingui el màxim ressò possible, hi ha també un esforç col·lectiu en l'àmbit de la reflexió i la comunicació. Quan els partits han de fer campanya apleguen unes quantes persones per pensar quina és la millor manera de convèncer la gent. Hi ha molts experts en comunicació política al servei de partits, però en alguna ocasió he preguntat a un d'aquests experts com hauria de ser una campanya per la independència i ha tret pilotes fora. Tant si aquests experts ens hi volen ajudar com si no, el 13-D serà una ocasió extraordinària per repassar el nostre argumentari, per repensar-lo i debatre'l i interioritzar-lo entre tots. I cada dia que sortim al carrer per informar les persones que el dia 13 han d'anar a votar tenim també una oportunitat per parlar amb els qui diuen que votarien que no o amb els qui s'abstindrien. No hi ha res més potent que un poble sencer entrenat per explicar els avantatges de votar SÍ a la independència.
Let The People Speak in Catalonia
View more presentations from xaviermir.
D'aquí a menys d'un mes, centenars de milers de persones tindran l'oportunitat d'expressar la seva voluntat política en un seguit de consultes a la ciutadania que es faran de manera simultània a més d'un centenar de municipis arreu del país seguint el model d'Arenys de Munt. Serà així gràcies a la iniciativa de totes aquelles persones que creuen de manera profunda en la democràcia i que s'estan organitzant i repartint la feina perquè tot tingui les màximes garanties. Al marge, és clar, de l'Estat espanyol. És per les mancances democràtiques d'aquest estat que ara fem això. I els representants polítics locals que, fent ús de la seva condició, trien abstenir-se o votar contra la ciutadania ja han triat. Malgrat ells, el compte enrere ha començat.
|
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
