Centrem-nos i anem per feina
|
|
El quart front Avui a la una del migdia es presenta una candidatura al Col·legi de Periodistes de Barcelona. No per regir el Col·legi. Tampoc per fer la competència als partits que previsiblement voldran concórrer a les eleccions del Parlament de Catalunya l'any que s'apropa. És, per contra, una candidatura a la feixuga feina d'intentar resoldre un problema del qual fa temps que ens queixem. Passa, però, que l'opinió pública cau sovint en les contradiccions i en l'amnèsia. Les persones que es dediquen a la política municipal s'hi troben sovint. Quan finalment poden dur a terme alguna gestió llargament demanada resulta que surten a criticar-la les mateixes veus que la demanaven. O, per posar un altre exemple, quan hi ha hagut majories absolutes (sigui la de CiU aquí o siguin les de González o Aznar al país veí) la gent s'ha queixat que no són bones per a la democràcia perquè els qui en gaudeixen fan el que volen. Quan, després, l'aritmètica parlamentària ha permès formar majories alternatives, les mateixes veus s'han alçat contra les "conjures de perdedors". És clarament contradictori i sovint, en adonar-se'n, les persones rebaixen el to incendiari de les seves crítiques.
Josep Maria Torrent a l'Avui: "Què pot passar si Carretero es presenta? Electoralment, poc. Ara bé,
una agitació en l'escenari català i algú amb un discurs nacionalment
radical que tibi li convé a Catalunya per despertar-la d'aquesta
improductiva migdiada."
Marçal Sintes a l'Avui: "No comparteixo la proposta de classificar els catalans en dues categories, això és, unionistes i independentistes. Una aproximació d'aquestes característiques no contribuiria a la suma, sinó que provocaria tensions i divisions, i tampoc no resultaria eficaç, tot al contrari, per a l'objectiu principalíssim del mateix Carretero, la independència de Catalunya." Aquest rebuig terminològic ha merescut una resposta del biòleg arenyenc Pere Alzina i Bilbeny: "Em sorprèn llegir molts analistes polítics que no els sembla bé la classificació de la societat catalana en dos grans grups (unionistes i independentistes) i em sobta encara més que no exposin gairebé cap motiu per a fonamentar la seva opinió. Només alguns apunten que "no és prou precisa perquè inclou en un mateix grup -el dels unionistes- persones amb una ideologia i model d'estat diferent -autonomistes, centralistes, etc-". Jo, en canvi, considero que la classificació és, científicament, impecable i inqüestionable: uns volem ser un estat lliure com els que ja hi ha pel món (els independentistes) i uns altres no ho volen pas (els unionistes) o no ho consideren "apropiat per aquest moment". Això no obstant, considero que sí que manca en aquest criteri de classificació de la nostra societat un segon nivell de concreció. A saber: els unionistes tenen un objectiu comú (continuar a l'Estat Espanyol) però una metodologia diferent (federalisme asimètric, autonomisme, etc). O sigui que aquest segon s'hauria de subdividir en unionistes-autonomistes, unionistes-federalistes, unionistes-unitaristes, etc. D'aquesta forma es podrien classificar els diversos col·lectius amb afinitats ideològiques comunes sense que cap en quedés exclòs." |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
