Amb la tranquil·litat que dóna saber que quan comenci el debat gros, aquell que ha de posar la independència damunt la taula de totes les llars del país, els arguments es decantaran a favor de tenir un estat propi, és un immens plaer veure com el projecte va ocupant els espais mediàtics. Ja he escrit en altres ocasions que el projecte polític dels qui voldrien continuar subvencionant l'Estat espanyol és un titànic que s'enfosa. L'iceberg ja ha rebentat la sala de màquines i l'aigua ja ha entrat a borbollons per molt que les pobres víctimes de la manipulació i la desinformació només hagin notat una lleu tremolor sense importància. El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha penjat en set parts els vídeos del debat sobre la independència del programa de BTV "Els uns i els altres", presentat per Vanessa Petit. Tot un esdeveniment que no pot passar desapercebut. Tot un indici que el procés està molt més avançat que no sembla. A vegades algunes actuacions polítiques ens poden decebre, però no podem badar ni desanimar-nos perquè no hi ha motiu. Avancem, i tant que avancem!
Fa dos anys em preguntava: "Per quan un manifest per la sobiranització de CiU?" Avui els independentistes empenyen CDC: Alfons López Tena, Àngel Colom, Enric Canela, etc. No ha calgut cap manifest. Si CiU no vol que tots aquests pleguin, no tindrà més remei que continuar evolucionant cap a posicions independentistes, l'únic futur possible.
Fa un any publicava quatre apunts e un de sol per fer referència a les 16.000 adhesions a estatpropi.cat, a un apunt de Marcús a l'Olla de grills, al federalisme de Miquel Iceta (fa temps que no se'n parla, ara, de federalisme; potser comencen a caure les benes) i a una enquesta de l'Avui.
Fa dos anys denunciava el comunicat de les JSC en què criticaven les JERC per voler posar sobre la taula el debat de l'autodeterminació. Deia que les JSC no volen debats democràtics.
Fa dos anys em demanava si el president de la Generalitat no volia un operador català de telecomunicacions arran de la informació publicada per Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Aquests dos darrers anys ens han portat més exemples de casos en què el PSC no ha fet cas dels experts i de les coses que funcionen, i que ha frenat, negligit o bloquejat tot allò que pogués semblar massa ambiciós per a un govern que vol ser nacional malgrat ells. Una de les decisions més emblemàtiques ha estat arrencar la crosta nacionalista de Catalunya Ràdio i aconseguir perdre 70.000 oients. Tot un exemple de bona gestió.
Fa un any parlava dl llibreElogi de la Transgressió i sembla que cada cop la transgressió és més present a la nostra societat. Anem camí de desafiar l'Estat perquè ens hi sentim legitimats, perquè ells són els primers que no compleixen les seves lleis. Els darrers casos, la iniciativa de Miquel Català o la insubmissió electoral de Marc Belzunces. Anem de pet a la desobediència i no ens podran dir que no hàgim esgotat primer totes les opcions, nou estatut inclòs.
Fa dos anys em fixava en les opinions de Salvador Cardús a l'Avui o en un Mail Obert de Julià de Jòdar ("als senyors que tenien el poema de Gil de Biedma a la tauleta de nit,
Pepe Montilla no els fa peça. I no els en fa, de peça, perquè, vulgues
no vulgues, ser president de Catalunya significa posar-se al servei de
la catalanitat.") que el mateix autor em demanava que llegís sencer en un comentari per no perdre de vista allò de la catalanitat esbiaixada.
I fa un any em rebotava contra el tractament que TVC havia fet de la sonada manifestació de la PDD.
