Henry Charles Lea (1825-1909) és un historiador americà i activista polític de Filadèlfia. Podeu llegir més sobre ell a la Wikipedia. Allà hi expliquen que després d'uns anys dedicats a la química va tenir una crisi nerviosa que el va obligar a fer repòs. Aleshores va començar a llegir llibres d'història i així va començar la seva gran passió. Entre les obres que va deixar publicades hi ha una History of the Inquisition of Spain en quatre volums, publicada a Nova York i Londres els anys 1906 i 1907 i que actualment es pot consultar per Internet (I, II, III i IV). A la Wikipedia també ens expliquen que els seus fills van cedir la seva col·lecció a la Universitat de Pennsylvania l'any 1925. Aquesta universitat disposa d'una extensa sèrie de biblioteques, les Penn Libraries, entre les quals la Henry Charles Lea.

Dijous passat esmentava per primer cop la relació entre Galceran de Cardona i Garcilaso de la Vega com a primera notícia després d'un sopar. El cap de setmana, Vilaweb informava del llibre que Charles Merrill té previst publicar i on coincideix, amb Jordi Bilbeny, en la catalanitat de Colom, cosa que em va portar a parlar-ne un altre cop. Algú em va demanar si podia donar-ne més detalls i avui, gràcies a la feina feta per en Pep Mayolas i a la seva deferència envers aquest bloc, puc oferir-vos el PDF amb el text de vint pàgines en què s'explica la hipòtesi. Que ningú no s'esveri i que tothom deixi de banda els prejudicis. Calma i estalvieu-vos les desqualificacions habituals. Llegiu-ho tranquil·lament. Si ho trobeu interessant, us animem a investigar-ho més; si no ho veieu clar o penseu que la hipòtesi no s'aguanta, tan amics.

Aquest cap de setmana Vilaweb s'ha fet ressò d'una notícia que en el seu dia ja es va comentar des d'aquest bloc: el professor nord-americà Charles Merrill és a punt de publicar un llibre en què afirma que Colom era català. Seria bo que des de l'àmbit institucional i universitari es comencessin a posar recursos al servei d'aquesta línia d'investigació. Hi ha prou indicis per no esperar que els estudis hagin de venir de fora. He entrat la notícia de Vilaweb a La Tafanera i sembla que ha despertat interès. Per cert, Bilbeny parlarà demà dimarts a les set de la tarda al casal comarcal d'ERC-Eixample, al carrer de Villarroel, 7 baixos.

Segons m'ha arribat via Facebook, el Plaid Cymru llança una campanya per demanar que el govern laborista compleixi la seva promesa de 2001 de legalitzar els distintius a les matrícules dels cotxes. Sobirania i Progrés informa a través d'un correu que, després de la creació de Sindicalistes per la Sobirania (que per cert han convocat un acte en memòria del Noi del Sucre per dilluns vinent a dos quarts d'una a la Rambla del Raval cantonada Sant Rafel), ara l'expansió del sobiranisme fa un pas més amb Juristes per la Sobirania.

La Gran Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar per Internet. Un pas més en l'alliberament de la informació. Una de les primeres consultes que hi he fet ha estat la de Cristòfor Colom, i he vist que hi ha una entrada on es tracta del seu origen català. Han passat ben bé quinze anys des del primer cop que vaig sentir a parlar d'aquesta hipòtesi. Bilbeny mateix, amb qui encara no ens coneixíem personalment, la va exposar a l'Ateneu Barcelonès en una conferència organitzada per l'Associació Roca i Ferreras. L'efecte que em va causar va ser estrany. Una barreja de sorpresa, incredulitat, alarma, indignació i moltes altres coses. Explicat davant d'una vintena de persones incondicionals de l'independentisme semblava més una broma que cap altra cosa. Avui llegeixes l'article a l'enciclopèdia i t'adones que no és més que la darrera aportació a una llarga tradició, que Bilbeny no s'inventava res. La percepció ha canviat. Potser no hi ha proves físiques de la manipulació de la història (no seria estrany si la manipulació passa per destruir i tergiversar), però s'admet la hipòtesi.

A la llum de les investigacions de Jordi Bilbeny, concretades darrerament en els llibres Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya i La vida de Llàtzer de Tormos, cada cop és més clar que cal mirar amb lupa el segle XVI. Per a mi encara és massa aviat per saber què es pot concloure, però la lectura d'aquests dos llibres posa damunt la taula moltes coses que no lliguen o, més ben dit, que lliguen massa bé. Al llarg del 2008, el segle XVI renaixerà. Se'n parlarà. Ja existeix una xarxa de blocs i de persones que fa temps que aboquen informació, però aquesta xarxa farà el salt el 2008. La disponibilitat de gran quantitat de recursos a Internet accelera el procés i fa que moltes persones puguin fer-se ràpidament una idea dels elements principals. Auguro, per a l'any que som a punt de començar, un gran interès per la història, pels arxius, per la filologia; una revifalla espectacular. Hi ha persones que són molt reticents a admetre certes hipòtesis i que no volen entrar en discussió, perdre el temps. Però ells també es poden beneficiar d'aquesta explosió d'interès. Ens caldrà molta informació, molt de criteri. I ens sobraran els prejudicis i els apriorismes.

Ja fa un mes i dos dies que em va caure a les mans el llibre de Jordi Bilbeny La vida de Llàtzer de Tormos. L'he anat llegint amb calma i mentre observava com les primeres reaccions venien, com és lògic, del País Valencià. Lògic perquè si en la qüestió colombina són els de Pals els qui hi haurien d'estar més interessats, en la qüestió del Llàtzer els grans afectats són els valencians. Si el Llàtzer no era de Tormes sinó de Tormos (Marina Alta), l'article de la Viquipèdia no trigarà gaire a incloure-hi referències. De fet, l'article sobre el Lazarillo ja inclou les recents investigacions de Bilbeny (la modificació no té ni un mes). En aquest mapa de la Viquipèdia hi podeu localitzar Tormos i comprovar la proximitat amb Teulada, Gandia o Dénia.

El passat 6 de novembre vaig ser un dels pocs, poquíssims afortunats a rebre, de mans de l'autor, un llibre que s'ha de llegir. Cal respirar amb profunditat abans de començar i tenir el cap molt clar. La lectura no és fàcil perquè és plena de notes a peu de pàgina, de referents que cal tenir presents i d'argumentacions on no es pot perdre el fil. Però la cosa més difícil és pair allò que s'hi diu. Ja fa temps que Jordi Bilbeny investiga l'apropiació de la descoberta d'Amèrica i ho ha explicat pertot arreu. L'any passat vaig assistir a una conferència seva en què assegurava que el Quixot havia estat escrit per un valencià, que l'obra s'havia traduït al castellà i se n'havia destruït l'original i totes les proves possibles de l'autoria. Inicialment vaig pensar que era un muntatge per vendre llibres, però el dia que vaig sortir de la conferència estava preocupat i alarmat. Tot allò que havia dit tenia sentit. Si més no, calia encendre el senyal d'alarma i començar-se a mirar coses.

Si dissabte passat vaig estar tot el dia a la jornada organitzada per Òmnium, aquest divendres i dissabte he estat a Arenys de Munt per seguir el VII Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica. Divendres mateix en parlava en aquest apunt. És el primer cop que hi assisteixo i no serà pas el darrer. El simposi és un èxit més gran a cada any que passa. Guanya ponents, guanya assistents i guanya interès. Tot i que les ponències encara s'han centrat en Colom, l'aparició del llibre La vida de Llàtzer de Tormos fa pensar que l'any vinent s'ampliarà notablement el camp d'investigació. Allò que durant anys ha semblat una presa de pèl per a molts és a punt de fer el salt. És possible que tot plegat hagi estat dormint durant tots aquests anys? Naturalment que sí. Si ara afirmem que el Lazarillo de Tormes va ser escrit en català i posteriorment traduït al castellà i que l'autor original va ser Joan Timoneda, la immensa majoria de lectors i lectores d'aquest bloc es preguntaran “i qui és Joan Timoneda?” El desconeixement de la nostra tradició historiogràfica i literària és encara prou gran perquè puguin passar aquestes coses. En el fons, no és estrany.

Coincidint gairebé amb la publicació del llibre La vida de Llàtzer de Tormos, avui comença el VII Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica. La jornada es presenta avui amb la projecció del documental Americae i demà és el dia en què es concentren les ponències. Fins a una vintena d'intervencions tractaran tot un seguit de temes relacionats amb les investigacions iniciades per Jordi Bilbeny. Marc Colomer, Pep Mayolas, Albert Gispert, Josep Barba, Quim Vila, Enric Guillot, Jordi Teixidor, Lleonard Garcia, Marta del Castillo, Manel Capdevila, Josep Comajuncosa, Xevi Mató, Jordi Miravet, Pere Alzina, Daniel Ibànyez, Joanjo Albinyana, Jaume Pujol-Busquets, Miquel Maresma, Xavi Mas i Roger Mallola seran els encarregats de fer aquestes ponències. La jornada també compta amb parlaments del mateix Jordi Bilbeny, de Carles Móra, batlle d'Arenys de Munt, i amb el discurs de clausura a càrrec de Salvador Sostres.

Fins ara, la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha estat relativament poc visible. Quan es parlava de plataformes independentistes i d'iniciatives de la societat civil, altres organitzacions més veteranes o amb més projecció mediàtica o amb més recursos acaparaven l'atenció i relegaven a un segon terme aquesta xarxa. Però a poc a poc i discretament hem anat creixent, ens hem anat congriant, i finalment s'acosta l'hora de presentar-nos. La XBS es presentarà públicament el proper 28 de novembre a les set de la tarda a la seu d'Òmnium a Barcelona, però aquesta és la convocatòria “oficial”. La teniu garantida tant si a la sala hi ha deu persones com si n'hi ha cent. La presentació “real” depèn de tots els qui formeu part de la XBS, de tots els qui hi envieu apunts. El 28 de novembre podria visualitzar-se allò que fins ara ha passat desapercebut: que existeix una comunitat blocaire sobiranista amb un gran potencial en la generació d'informació, en la creació d'opinió i en l'intercanvi de coneixements.