Emulant, si se'm permet, el títol de Josep Benet sobre Josep Tarradellas, faré un breu recorregut pel bloc de Xavier Febrer, número 2 pel PSC, que va començar la seva activitat el 9 de gener de 2005. Sovint als seus articles explica el contingut dels plens municipals, als quals assisteix, si no sempre, gairebé. El dia 28 de juliol de 2005, per exemple, explica com el govern, ja en minoria després de marxar-ne Lluís Blanchar, sembla que comença a preparar l'alternativa: "La
impressió que en vaig treure, com a assistent al Ple, és que l’alcalde
d’Arenys, a qui ningú li podrà negar la seva intel·ligència i capacitat
de lideratge, sembla
haver començat a treballar l’alternativa al govern d’unitat, i ho
estaria fent amb el mateix grup que havia presentat la proposta. Ja ho
va deixar anar el representant del grup municipal d’ERC, el senyor
Joaquim Doy, quan va argumentar el seu canvi de posició davant el
“pacte a què han arribat l’equip de govern i el grup municipal del PSC”. Cal entendre, doncs, que la incorporació de Xavier Febrer al PSC és una manera d'evitar la sociovergència?
Tot i que el més probable és que CiU torni a ser la força més votada a Arenys de Mar el proper 27 de maig, les possibilitats que Miquel Rubirola pugui repetir com a alcalde són més aviat baixes. Només m'imagino un titular que el pugui portar a l'alcaldia: "La dispersió de vot afavoreix Rubirola". I és que els dos partits que es presenten per primer cop a Arenys de Mar, VIA i Ciutadans, podrien tenir l'efecte de dispersar el vot. Podríem veure com, tot i perdre suport en vots absoluts, la distribució del vot els ajuda a mantenir el nombre d'escons. En qualsevol cas, dubto que CiU pugui aspirar a gaire més que mantenir resultats. Aquest que s'acaba podria ser, perfectament, el darrer mandat de Miquel Rubirola.
Bona part dels candidats que es presenten a les properes municipals d'Arenys de Mar han respost les tres preguntes de la sèrie "Referèndum és democràcia". Ara que ja se sap que es presenten set partits, potser serà bo saber què opinen cadascun d'ells sobre aquesta qüestió. Caps de llista, militants, possibles alcaldes i possibles regidors... Fem-ne un repàs.
Avui el diari El Punt publicava aquesta entrevista amb Oriol Ferran. L'Oriol serà el cap de llista d'ICV després que aquest partit hagi deixat de banda una plataforma que ells mateixos van promoure, el VIA (Veïns Independents d'Arenys, que per cert acaben de fer públic aquesta mitjanit que el seu cap de llista serà Lluís Blanchar, també blocaire). Preguntat pel mandat que ara s'acaba, tant ell com altres destaquen la mala relació entre l'Ajuntament i el sector jove, una mala relació que té en la Nit de Naps de l'any 2006 un referent clar, però que ha estat una constant en tot el mandat. L'Oriol és una persona propera que tothom té associada al periodisme i a les noves tecnologies, especialment després d'haver estat Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. Ignoro fins a quin punt haver tingut aquest càrrec li pot portar rèdits electorals al municipi, però ell afirma a l'entrevista: "Espero entrar a l'Ajuntament acompanyat. M'agradaria arribar a tres regidors."
Davant la possibilitat que CiU no obtingui prou suport per revalidar el mandat o que el PP de Rosa Zaragoza no pugui mantenir la seva representació i faci imposible la reedició de l'acord CiU-PP (que en aquest mandat ja s'ha fet pels pèls), una de les alternatives seria la reedició de l'acord que va portar a l'Ajuntament PSC, ERC i ICV de 1999 a 2003, amb dos anys d'alcaldia per a Santiago Fontbona i dos per a Joaquim Ponsarnau. En aquest sentit l'aposta per part d'ICV és clara; Oriol Ferran va ser secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació durant el primer govern tripartit i, a més, ho va ser en una conselleria d'Esquerra. La seva aposta per aquesta combinació ja és pública perquè així ho va formular a Ràdio Arenys. Ara falta per veure quina força tindrà ICV per afavorir aquest acord o impedir-ne d'altres, tenint en compte que ICV era l'avaladora d'una candidatura independent, el VIA, de la qual finalment s'ha desvinculat, i que això li pot comportar alguna penalització o certa disgregació de vot. Fa temps que ICV té un sol regidor a Arenys de Mar. Els canvis en l'esquerra, en tot cas, poden venir de l'alteració dels actuals 4 regidors del PSC i dels 3 d'ERC.
No és cap bestiesa. Hi ha força possibilitats que el proper 27 de maig Arenys de Mar sigui un municipi en què el PP no tingui representació. Actualment hi ha una única representant d'aquest partit, però el fet que CiU es quedés a un sol regidor de la majoria absoluta (regidor que posteriorment va perdre quan Lluís Blanchar va passar a ser no adscrit) va portar-la al govern. Ara, la llista que Ciutadans presenta a Arenys de Mar pot arrabassar prou vots al PP perquè ni els uns ni els altres puguin obtenir representació. Els 655 vots que van obtenir els populars a les municipals de 2003 ja en van ser 577 el passat 1 de novembre. Ciutadans en va obtenir 172. Potser l'espanyolisme haurà de concentrar esforços en el PSC-PSOE per evitar que la lluita fratricida els deixi sense representació al municipi.
En l'àmbit de la política nacional, i com a sobiranista que sóc, he trobat força persones que sostenien la seva posició contrària a un estat propi argumentant que avui tot es decideix a Brussel·les, que ara ja no té sentit voler un estat perquè els estats estan perdent poder. Evidentment és un argument fals. Els estats poden perdre sobirania en alguns aspectes en benefici de la Unió Europea, però encara no he conegut cap estat que per facilitar la integració hagi decidit dissoldre's. I en el cas de l'Estat espanyol, si tan inútil resultés la formació d'un nou estat per part d'una Comunitat Autònoma no hi posarien tants entrebancs. Crec que és de calaix. I, encara, un altre recurs fàcil és el de citar Andorra com a exemple "de com es pot perdre nacionalitat essent un Estat", com algun dia va escriure el socialista mataroní Ramon Bassas. Curiosament, però, Andorra no vol annexionar-se a cap altre estat, per la qual cosa podríem concloure que tampoc es guanya res pel fet que la pròpia sobirania resideixi en un altre estat. En resum, són arguments sense fonament que no pretenen altra cosa que desincentivar, apaivagar les veus i esmorteir els esforços encaminats a plantejar un canvi en la manera com ens organitzem. L'esquerra socialista, que hauria de ser transformadora, esdevé en aquest punt més conservadora que cap altra a causa dels vincles amb un socialisme espanyol massa assentat en el nacionalisme.
El sistema democràtic que tenim vigent fa que, quan s'acosten les eleccions municipals, alguns partits (la majoria, de fet) tinguin problemes per elaborar les llistes. Quantes vegades no hem sentit a dir "el que han de fer és anar tots junts i treballar pel poble"? Ja se sap que la idea potser és massa idíl·lica i que existeixen projectes de govern amb massa diferències perquè puguin coincidir, però alguna cosa hi ha darerre d'aquesta frase tan popular que fa que la tensió partidista que la gent tolera, més o menys, en l'àmbit nacional, sigui més difícil de digerir en l'àmbit municipal. A les municipals, com es diu sovint, no es voten partits, sinó persones. Aleshores passa que a cada partit hi ha una o dues persones (depèn del municipi, és clar!) que poden defensar la candidatura amb més o menys garanties, però a mesura que vas baixant posicions de les llistes et trobes de tot. Com que les llistes s'han de fer, comencen a aparèixer els figurants, aquells que hi són però no hi pots comptar, bé perquè no estan preparats o bé perquè tenen altres compromisos i saben perfectament que no podran assumir la responsabilitat d'una regidoria i encara menys d'una alcaldia.
Finalment, en Xavier Febrer s'ha decidit a parlar de la seva presència a les llistes del PSC. Ho ha fet des del seu bloc, on de moment ja ha rebut mostres de suport d'Oriol Ferran i Isabel Artero. Com ell mateix explica, "Sempre
he defensat la meva independència dels partits polítics, i continuo
creient en la possibilitat de treballar per un poble, o un país, sense
necessitat de militar en un partit polític", cosa que ara sembla que ha canviat; potser, com ell diu, perquè "el model de democràcia en què ens movem deixa molt debilitades les possibilitats de governar des de la independència partidista". Curiós que escrigui això ara que a les municipals es presenta una candidatura independent: el VIA. Sigui com sigui, Febrer ha optat per la llista del PSC.
En un moment de l'evolució històrica del PSC en què s'ha defenestrat Pasqual Maragall, s'ha vist la seva esposa trencar el carnet, s'ha imposat la línia de Montilla i de PP Zaragoza; quan sembla que l'objectiu del PSC és mantenir els vots espanyolistes i si pot ser incorporar-hi els que només voten a les estatals; quan el socialisme de Pallach o fins i tot el d'Obiols ha passat a millor vida i s'ha deixat orfes un seguit de persones que se sentien orgulloses de ser catalanistes i socialistes, a Arenys de Mar es forma una llista ben peculiar i interessant. El cap de llista ja no és Santi Fontbona, sinó Ramon Vinyes. I sembla ser que el número dos serà l'independent Xavier Febrer. Interessant, però estrany. I potser arriscat.
Diumenge passat vaig participar per primer cop a l'espai El Dominical de Ràdio Arenys, conduït per Enric Sierra, que també té bloc i l'escriu en castellà (aquí, entrevistat per Comunicació 21). La idea era aplegar diversos mitjans del municipi per fer una mica de balanç i prospectiva de la legislatura passada i de la que vindrà respectivament. A la taula hi havia Isabel Artero en representació d'Arenys.org, que precisament la setmana passada va estrenar-se com a blocaire i ho va fer parlant de Ràdio Arenys, on de fet havia treballat com a cap d'informatius. També hi havia Francesc Castell en representació de la revista L'Agenda i de l'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar, promotora de la iniciativa Arenyenc de l'any i sovint corcó del govern de torn. Castell és vicepresident primer de l'AIA, el president de la qual és, justament, Enric Sierra. En tercer lloc hi havia Mar Sànchez, cap d'Informatius de Ràdio Arenys. En quart lloc, Eudald Prat en representació de la revista Vida Parroquial (a falta de web, un apunt del bloc de Xavier Febrer sobre la renovació de la revista). I enmig d'aquestes persones, un blocaire. Si més no, això és un reconeixement més dels blocs com a mitjà de comunicació. En el cas d'Arenys de Mar, hi ha un altre blocaire que segurament hauria pogut aportar opinions més interessants, que és en Xavier Febrer, però la notícia que anirà a les llistes del PSC va portar-lo, segurament, a declinar la invitació.
Aquesta setmana han coincidit dues estrenes importants relacionades amb Arenys de Mar i que han significat una projecció municipi enllà. D'una banda, la Nora a la Sala Muntaner; de l'altra, el documental d'en Lluís Danés Lluís Llach: la revolta permanent.
Després dels recents èxits de Lluís Danés amb l'espectacle Tranuites circus i amb l'estrena del documental Lluís Llach: la revolta permanent; després que la Primera història d'Esther hagi passat pel Nacional, ara arriba l'hora de la Companyia Fènix Teatre, que desembarquen a la Sala Muntaner per representar-hi, a partir del proper 7 de març, la Nora d'Ibsen, una excel·lent adaptació de Casa de nines a càrrec de Jordi Pons i dirigida per ell mateix. L'espectacle ja s'ha representat a Arenys de Mar en quatre ocasions i és una gran notícia que ara estigui a l'abast del públic de Barcelona.
De tant en tant m'agrada parlar d'Arenys de Mar. Si puc, sovint faig referència a Fèlix Cucurull. L'avi, Fèlix Cucurull i Tey. Perquè també hi ha el nét, Fèlix Cucurull i Sangerman, que forma part del grup Reig Bord. En Fèlix ha versionat poemes del seu avi amb un gust exquisit. Fa poc vaig tenir ocasió d'escoltar els Reig Bord en un concert a la biblioteca d'Arenys de Mar i va ser una experiència més que recomanable. En aquella ocasió els acompanyava en Dídac Rocher. Ara podeu veure en Dídac en un concert a YouTube, i us recomano que ho aprofiteu si us agrada la música intimista (atenció programadors de concerts!). En Dídac té una veu càlida i un toc de guitarra d'aquells que creen ambient.
