El 9 de març i el més enllà

Com diu Jordi Grau al seu article d’avui a El Punt, que els partits catalans siguin capaços d’animar la campanya de les eleccions amb arguments que mobilitzin l’electorat serà “un repte complicat”. Grau troba “cada vegada més gent que s’apunta al ja s’ho faran”, és a dir, a l’abstenció. I és que d’aquestes eleccions no en sortirà res de bo. Hi ha molt a perdre i res a guanyar. Des del meu punt de vista, i com deia en un apunt el 2 de gener, a Madrid hi hauria d’haver Zapatero perquè l’alternativa continuï essent pitjor que el mal menor, perquè en un horitzó de quatre anys no hi hagi millora possible. Altres, però, consideren que tots els independentistes hauríem de votar el PP per afavorir l’estratègia de la confrontació. Com que amb el PP tenim la confrontació garantida, penso que és millor reservar aquesta estratègia per al tram final.

El més enllà del títol
de l’apunt no és l’altre món sinó tot allò
que pugui passar després del 9 de març, ja que costa
que hi hagi informació relacionada amb una data més
llunyana quan l’Estat es troba en plena precampanya. La informació,
però, hi és. Carod s’ha entrevistat amb Alex Salmond.
Llegiu la notícia d’El Punt La
butlleta del referèndum
, on ens diuen que “els nats
defensen que amb el 50% més un dels vots emesos el sí
ja seria vàlid, perquè el contrari seria un mecanisme
arbitrari que semblaria un obstacle per evitar la victòria
independentista, com ja va passar a Escòcia amb el referèndum
d’autonomia de 1979
”.

I ara, un parell de notícies de
l’Avui. La primera fa referència a la reunió
d’ERC, PSC i ICV. Diuen que “el
tripartit es blinda davant un possible pacte PSOE-CiU
”, i a mi
em ve al cap la reforma de govern que va dur a terme Pasqual Maragall
després d’aquell primer intent fallit. Carod va sortir a dir
públicament que s’entenia que aquella reforma representava un
reforçament fins al final de la legislatura al marge de la
posició adoptada respecte de l’Estatut. I Maragall, amb tot,
va expulsar els consellers d’ERC. Tinguem memòria, perquè
el titular pot fer-nos pensar que un acord PSOE-CiU després
del 9 de març no afectarà el govern de Catalunya, però
les coses no són així. El PSC farà allò
que convingui al PSOE per molt que els posin contra les cordes. I si
no, m’encantarà equivocar-me.

L’altra notícia diu que “El
PSC tem que un retrocés d’ERC el 9-M afecti el govern
”.
Aquesta és una línia argumental que s’ha posat en joc
des que Joan Ferran va sortir amb l’estirabot de la crosta
nacionalista perquè tots plegats oblidéssim la
manifestació de l’1 de desembre. Ja m’hi he referit en algun
altre apunt.
La idea és que ERC traurà uns mals resultats i els
socialistes s’aferraran a la idea que tot gest d’ERC, per mínim
que sigui, obeeix a les pressions internes derivades d’aquests mals
resultats. En realitat, tot plegat és l’excusa que tenen
preparada per si els convé trencar, un cop més, un
acord de govern. La sociovergència continua essent una
alternativa versemblant. Menys de dos mesos i començarem a
tenir respostes sobre l’evolució política del país
el 2008.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*