Seríem capaços de convertir les eleccions en un referèndum?

El referèndum de l’Estatut que va tenir lloc el juny de 2006 va donar peu a un interessant debat a la xarxa sobre el sentit del vot. A banda dels partidaris del i dels partidaris del no, hi havia també la proposta d’un vot nul organitzat. A mesura que s’acosten les eleccions del mes de març es va veient la possibilitat d’aprofitar-les en benefici propi. El debat és obert i és bo que així sigui. Debatem-ho ara intensament i a veure si som capaços de consensuar el sentit del nostre vot. Abstenció? Vot en blanc? Vot nul organitzat? És possible construir un vot en clau nacional, al marge dels partits, que sigui alguna cosa més que la suma de vots individuals? És possible que la comunitat d’internautes catalans liderem un procés de desobediència cívica, de protesta electoral contra un estat que no ens permet l’exercici del dret de decidir? És possible que a la blogosfera es trobi el consens que els partits ni saben ni volen trobar? Què passaria si entitats com Òmnium, ACPV, OCB o la PDD donessin suport al debat?

Des del bloc Reset-cat ens arriba un interessant apunt en aquesta línia. Ells aposten decididament per l’abstenció com un vot de càstig a ERC i CiU, de qui diuen que són el vell catalanisme. Enllaçant amb això, Joan Cotxà, que té el bloc a la XBS, ha publicat un apunt on recorda el programa que El Nas de Cleòpatra va dedicar a la ucronia amb el capítol “Si Catalunya aconseguís la independència”. Cotxà escriu: “En primer lloc, s’identifiquen com a desencadenants del procés d’independència la sentència contrària a del Tribunal Constitucional a l’Estatut d’Autonomia, la victòria del PP a les Eleccions Generals de 2008 i una reforma electoral a Espanya pactada entre els dos grans partits que bloqueja tota capacitat d’influència dels partits catalans. Tot plegat acaba generant un desencís social sobre la continuïtat de Catalunya dins d’Espanya que acaba amb la reedició de la Solidaritat Catalana com a coalició electoral que agrupa tots els partits catalanistes i que té com a principal punt del programa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

I no menys interessant resulta el reportatge de Le Monde Diplomatique. N’informa Tribuna Catalana i diu que la dicotomia autonomia/independència hi és plantejada de manera ben clara. Voleu més proves que el procés és obert? Ara els francesos estan informats i avisats. Si volen seguir l’actualitat del procés, la blogosfera sobiranista pot ser una molt bona font d’informació. Entre nosaltres segur que hi ha persones que escriuen bé el francès i que poden fer aquesta feina d’internacionalització a la zona francòfona.

D’aquí a quatre anys, quan l’Estat espanyol ens torni a cridar a les meses, les coses hauran canviat. Que ho hagin fet molt o poc depèn de nosaltres, de la nostra capacitat per articular, en menys de tres mesos, un moviment de protesta que s’expressi en un únic sentit a les eleccions: abstenció, vot en blanc o vot nul, però vot de desafecció. Trenquem les regles del joc. Plantem-nos. O és que algú està realment il·lusionat en les possibilitats del sobiranisme en unes eleccions que podem acabar amb Bono presidint el Congrés? No és això una invitació a marxar corrents d’Espanya?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*