Blog d'en Xavier Mir

Ens hem manifestat. Ens han respost amb un joc de paraules al·ludint a la proximitat de les eleccions, com si fossin CiU o ERC els qui convocaven la mobilització. Ens han dit que la solució als nostres problemes és l’Estatut. Alguns mitjans de lluny ens han volgut reduir a la ridiculesa amb molt males maneres. D’altres, més de prop, ens han silenciat. I ara ens demanaran que anem a votar. El 9 de març ens demanaran que participem en la formació d’un Congrés dels Diputats que podria acabar presidit per un catalanòfob furibund com José Bono; i encara que no fos així, tenim assegurada una majoria absoluta de diputats nacionalistes espanyols que fins i tot es podrien posar d’acord per canviar les regles del joc i fer que allò que ells en diuen la perifèria tingués encara menys representació. I què volen que votem, el 9 de març? Què podem fer el 9 de març perquè no es trenqui l’esperit de l’1 de desembre?

Opció 1: votar ERC per continuar tocant els nassos; perquè gent com en Tardà posin en evidència el nacionalisme excloent que es practica al Congrés, on no es permet expressar-se en cap llengua que no sigui la castellana; perquè la presència de diputats o diputades independentistes al parlament del país d’on es vol marxar és carregar-se el sistema des de dins; per assegurar-se que el PP no governa (perquè, a diferència de CiU, ERC no pactaria mai amb el PP ni a canvi de la retirada del recurs contra l’Estatut); perquè si cap dels dos no té majoria absoluta haurà de pactar (però quan l’alternativa al pacte no existeix les negociacions perden força); per continuar posant una mica de peix al cove, etc. La veritat és que en un eventual pacte constitucionalista, encara que ERC obtingués, posem per cas, deu escons (que seria un resultat més que extraordinari), no servirien per gaire més que per decorar.

Opció 2: votar CiU, també, pel peix al cove. Però amb el risc d’un pacte amb el PP; canviant l’independentisme i la tocada de nassos per nacionalisme i moderades paraules. Els lectors afins a CiU podeu ampliar argumentari a través dels comentaris. Pel que diuen els de Reset-Cat, jo sóc “fidel a l’ortodòxia de l’oficialisme tripartit”. Què us he de dir, doncs?

Opció 3: votar Partit Republicà Català o alguna altra opció independentista minoritària. No crec que serveixi per gaire, però diuen que és una opció per als qui havien votat ERC i ara els volen castigar.

Opció 4: que voti sa tia que jo em quedo a casa. Just el contrari del que vam fer dissabte. Com que l’Estat espanyol no ens ho posa gens interessant, com que votem qui votem no sembla que puguem fer gran cosa ni canviar res, ens quedem a casa i avall que fa baixada.

I, finalment, això que ha dit el President Pujol en una entrevista a Rac1 segons informa Vilaweb: que, per dignitat, és hora de plantar-se. I és que, un cop demostrat l’èxit de la mobilització de l’1 de desembre potser val la pena plantejar-se una campanya que faci visible aquesta desafecció. I si en lloc d’abstenir-nos massivament ens plantem massivament? Pujol ha dit que “la reclamació no es pot quedar aquí, com una explosió de mal geni i prou, sinó que ha d’anar seguida d’acció política i de noves idees”. I al Singular Digital destaquen que segons Pujol, “el PSOE, a Catalunya, enganya més que el PP”. Suposo que això no és una excusa per a un futur pacte amb el PP. Per tant, a falta d’altres accions polítiques i vistes les possibilitats, jo poso sobre la taula un cop més el vot nul organitzat, una plantada col·lectiva de primer ordre perquè el 9 de març entenguin que no volem jugar amb les seves regles. No t’abstinguis: planta’t. Concretem la nostra desafecció en termes electorals.

Per cert, avui hi ha dues coses que m’agraden molt a Vilaweb. La primera és la notícia del manifest Decidim!, signat per seixanta-cinc càrrecs electes d’ICV, ERC i CiU. La segona, una modalitat periodística que cal tenir en compte. Es tracta de remarcar una determinada afirmació i sotmetre-la a valoració. Ho han fet amb una frase de Mònica Sabata i espero que la sèrie continuï. A l’hora de buscar consensos, aquesta pot ser una eina molt bona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!