Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

25 de setembre de 2007
8 comentaris

(Maragall dimissió) No t’abstinguis: planta’t (II)

L’apunt
on proposava un vot nul organitzat per a les properes eleccions
estatals ha començat a generar un debat interessant. Pels
comentaris acumulats aquests darrers dies, però, dedueixo que
cal aclarir i reforçar alguns aspectes. El principal, sens
dubte, és aclarir l’objectiu de la proposta. No es tracta pas
de convèncer ningú que votar un determinat partit és
inútil, sinó de donar una opció més
perquè qui tenia decidit no anar a votar hi vagi finalment.
L’eslògan és ben clar:
no
t’abstinguis
.
Per tant, el votant d’ERC, de CiU o del que sigui, no pot sentir-se
al·ludit. El missatge va dirigit als qui no pensen votar pel
motiu que sigui. Hi pot haver tantes motivacions per no votar com
persones amb dret de vot. Però si hi ha un grup que té
en comú el rebuig a l’Estat espanyol, estaria molt bé
que es pogués diferenciar de l’abstencionista sense criteri,
que també existeix. Crec que és una opció més.

Les regles del joc
d’aquest estat preveuen no votar o votar en blanc; i consideren un
error introduir qualsevol altra butlleta o paper dins el sobre. El
percentatge de vot nul és sempre residual i insignificant. En
canvi, el percentatge d’abstenció darrerament és força
elevat i es preveu que per diferents motius també ho sigui a
les properes eleccions estatals. Qui tingui previst abstenir-se pot
barrejar-se amb els qui passen de tot sense cap mena de criteri o pot
diferenciar-se’n a través d’aquest vot nul. La resposta
catalana a la situació política no pot ser
desentendre-se’n. Hi ha molta gent que segurament voldrien veure una
societat políticament desestructurada, desanimada, sense
capacitat de mobilització ni de resposta, farta i cansada. El
fet que a Catalunya hi hagués molta més abstenció
que a la mitjana de l’Estat no té res de positiu. En canvi,
una participació elevada donaria el missatge que no som
indiferents sinó que estem indignats.

Un
cop aclarit això, crec que he donat resposta a alguns
comentaris com els de Jack Monterey, Nil, Mininu, Bixo o Taiada. Ara,
en tot cas, tenen la paraula els abstencionistes. Són els qui
han defensat la pràctica de l’abstenció els qui han de
dir si trobarien avantatjós i útil un vot nul
organitat. I no són pocs. A les darreres municipals, el 46,2%
de la població que podia votar va decidir no fer-ho. Segur que
dins d’aquest percentatge hi ha blocaires que tenen ocasió de
penjar les seves reflexions al voltant d’aquesta qüestió.
Alguns fins i tot escriuen articles a la premsa, com Xavier Roig, que
el passat 31 d’agost escrivia a l’Avui.
?
Com
que els representants catalanistes (?) a Madrid deixen que em
maltractin i, quan tenim identificat el culpable, li permeten fugir
tot obrint-li el cadenat de la porta, he decidit que a les properes
eleccions els votarà son pare. I com que aquesta situació
és fruit d’un sistema electoral viciat, fet a la seva mida i
que no tenen intenció de canviar, no només no els
votaré sinó que m’abstindré -perquè
protesto contra el sistema que ells s’han dissenyat-. I de tot això
en faré proselitisme i propaganda: "Sobretot, no voteu!".
O sigui que ja ho veuen, poden tenir per segur ses senyories (?) que
a les properes eleccions em quedaré a casa. O aniré a
fer el vermut. Qualsevol cosa abans de maltractar la democràcia
i legitimar, amb el meu vot, que determinats individus puguin
trepitjar un Parlament.
?
I els dies posteriors a les eleccions del 27 de maig des d’aquest
bloc mateix també es van publicar alguns apunts crítics
amb l’abstenció que van merèixer comentaris de tota
mena. Els qui aleshores hi van prendre part són novament
interpel·lats. Per recordar-ho, podeu repassar els apunts del
28 de maig
(I)
, (i II),
29 de maig o 2 de juny.

En
definitiva, si els partidaris i partidàries de l’abstenció
tenen coneixement d’aquesta iniciativa i no la troben interessant
sinó que prefereixen abstenir-se un cop més, ells i
elles tenen la paraula. Tenen una bona ocasió per
diferenciar-se d’un altre tipus d’abstencionista que no aporta res.
Si malgrat tot ho desaprofiten, que no sigui perquè no s’han
proposat alternatives.

  1. Al debat que he obert al Racó Català (http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=9&fil=5141#1854466), algunes de les intervencions indiquen, crec que amb tota la raó, que el vot nul tampoc permet diferenciar-se del que voten nul per qualsevol altra cosa. L’única esperança seria que el vol nul creixés de manera molt important com per atribur-ho realment als que volem un Espat Propi. A més, com que no es comptabilitzen, podria afavorir opcions més minoritàries tipus Ciutadans.

    I si afegim el vot en blanc a la campanya? El blanc sí que computa com a vot vàlid i pot tenir el mateix efecte de protesta i d’indignació contra els partits i contra l’Estat. I sempre serà major el valor del vot nul+blanc que el de qualsevol d’aquestes dues opcions en solitari. És clar que també té l’inconvenient que no sabrem quins dels vots en blanc ho són per voler un Estat propi, però sempre és millor sumar.

  2. Estic d’acord amb Talaiòtic: el vot nul queda fora de la computació. Allò que cal és incidir en els percentatges totals. A tall d’exemple: si el vot blanc a les darreres eleccions al parlament hagués estat un xic més alt, la candidatura nacionalista espanyola C’s no hagués entrat al Parlament, perquè el percentatge sobre el total de vots vàlids no hagués arribat al mínim necessari. I això influeix en general a totes les forces.

  3. Un company no sobiranista, votant habitual d’Iniciativa, m’ha enviat avui un sms indignat: el tren que l’havia de dur de BCN a Mataró estava amb els llums apagats a l’estació, sense informació de cap mena, la gent dubtant quin era aquell, tren, si estava averiat… Pels altaveus es diu de cop i volta que el tren que va a Manresa circula amb un quart d’hoa de retard. El tren "a les fosques" obre els llums tot d’una, tanca portes i arrenca. El meu company el veu marxar i, al lluminós del darrere de tot, hi llegeix "Mataró". Aquest era el tren que havia d’haver sortit mitja hora abans, i que ell hauria pogut agafar! Hi havia gent que s’estirava els cabells. Megafonia: un nou avís de retard, aquest per al tren de la línia de Mataró: no poden dir quan arribarà.

    El company ha trucat a un amic. "D’on surt l’autocar d’en Casas?" "De Ronda Universitat". "Merci".

    El meu amic ha acabat amb la Renfe (potser caldria matisar que és Renfe qui l’ha fet acabar, després dels darrers dos anys de prendre el tren 10 cops per setmana durant el curs acadèmic). S’ha passat a l’empresa privada -en aquest país sempre acaba així, el conte. L’eslogan, a Catalunya hauria de ser: si vols tenir èxit en els negocis, munta una empresa que ofereixi els mateixos serveis que una empresa pública: milers de clients insatisfets et veuran com la seva salvació. I pagaran gustosos. Emprenyats, però gustosos. En mitja hora, el meu company estava assegut al bar de davant de casa seva, dinant un entrepà i llegint el 9 esportiu.

    I a l’hora del cafè meditava si l’absoluta repugnància que li produïa tornar a votar Iniciativa -en vista de l’èxit del "Gestor" que els diputats d’ICV van contribuir a propulsar a la presidència del país- no l’estaria convertint en sobiranista. Aleshores m’ha trucat. "Tio, jo no era independentista -és una paraula lletja, aquesta, per a una persona normal, n’hem de ser conscients-, però em penso que m’hi estic tornant. La Renfe a Catalunya és una vergonya. I la nostra vergonya és el seu èxit. M’he passat de la Renfe a en Casas".

    És una metàfora més del tema de sempre: els catalans ens ho hem de solucionar naltros, si no… malament. I això em du al tema del vot nul. Aclariu-m’ho els que ho sapigueu: el vot blanc sé que compta, però no sé en favor o en detriment de què. El vot nul només figura a l’acta de la mesa, però amb prou feines se’n fan ressò les publicacions locals. No sé què és més cridaner, més efectiu. Jo, que sóc animal de mena, aposto pel vot nul, organitzat o fruit de la inspiració per dir-hi la teva. Per cagar-te en les infrastructures, en ZP o en qui sigui.

    Però si entre tots arribem a la conclusió que el blanc serà més escoltat i pot tenir més pes efectiu, el blanc, tu. Voldria llegir arguments a favor d’una cosa o l’altra. Només una cosa per acabar: mentre pugui anar a votar, jo no m’abstindré mai.

  4. Benvolgut Xavier,

    Em sembla molt bé la iniciativa del vot nul organitzat. Coincideixo amb tu en què pot marcar una diferència significativa respecte el vot nul, diguem-ne, "amorf". Però crec que el moment clau d’aquesta iniciativa, a banda del fet de fer-la funcionar i que tingui èxit a l’hora de la votació (que no és poc), vindria un cop passades les eleccions. És a dir: aleshores vindria el moment de fer molta més feina, perquè no quedés tot plegat reduit a un estudi d’intenció de vot independentista, perquè en prenguessin oportuna nota els partits interessats en treure rèdit d’aquesta, suposadament, inexplorada "mina" electoral.

    No sé si m’explico… Vull dir que l’important és: ¿què és voldria significar en dir que molta gent es planta pels Països Catalans i ho fa no votant els partits que, suposadament, defensen les seves idees? Una simple crítica a la línia política dels partits "catalanistes-sobiranistes-independentistes"? O la lectura caldria fer-la en clau sociològica i veure com una part del vot nul és, efectivament, independentista? I qui cal que faci aquesta lectura: "nosaltres"? Els mitjans, sobretot? Els partits? Crec que seria bo clarificar tots aquests punts, opino.

    Manel

  5. Xavier, un apunt al marge: no et perdis el que estan fent els de http://www.immi.cat, amb el Diego Arcos al capdavant, immigrant argentí que per mi ja és català perquè ell ho vol ser. Estan promovent la campanya "Jo encara no parlo català: parla-m’hi". Hem d’escoltar catalans d’adopció com aquest, que ens ensenyen com podem fer de l’acollida dels immigrants una part del procés de construcció nacional, fent que ells també se’n sentin part. A ells, ja porto anys dient-ho i escrivint-ho, també els convé la independència.

    Hi ha també aquella altra associació que ara no recordo, formada principalment per immigrants de 1a i 2a generació, que promouen el català com a llengua comuna. El millor d’aquestes iniciatives és que surten de la societat civil. No hi ha res millor que sigui el nou(i ben)vingut mateix qui s’adoni que serà beneficiós per ell (i el major signe de respecte cap a la societat que l’acull) aprendre el català per integrar-se millor.

    Com deia Jordi Llimona, cap immigració té dret a ser conqueridora (o, afegeixo jo, convertir-se en col·laboradora més o menys accidental dels que ens han volgut esborrar del mapa com a cultura diferenciada). Gent com el Diego Arcos i els d’immi.cat ho han entès. Visca la immigració!

  6. Segueixo pensant que un vot nul o blanc no serveix de res a la causa que defensem. En Xavier Roig diu al final "Qualsevol cosa abans que maltractar la democràcia i legitimar, amb el meu vot, que determinats individus puguin trepitjar un Parlament". Si del que es tracta és de DESLEGITIMAR la democràcia espanyola, que l’abstenció a Catalunya superi el 55% (o el 60%) no seria una demostració fefaent d’això que dic? En canvi, un, posem pel cas, 10% de vots nuls… quina lectura tindria? Que els sobiranistes només arrosseguem un 10%? Per guanyar la partida d’un estat propi (que vindrà) cal afegir al carro dels insatisfets al màxim número de gent. I creieu-me que els abstencionistes (una gran majoria de curta edat) és un dels gruixos socials a on hem de dirigir les nostres aspiracions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!