Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

14 de novembre de 2017
0 comentaris

Un polèmic reportatge sobre Catalunya a Antena 3 (Romania) (i III)

Al final del segon lliurament d’aquesta sèrie sobre el reportatge d’Antena 3 (Romania) vam veure un intent de contextualització històrica que no anava més enllà del final de la Guerra Civil al 1939 i parlàvem de la tesi de Paul Gabor segons la qual voler la independència és un gest absolutament hipòcrita i egoista perquè si Catalunya és rica és precisament gràcies a les lleis espanyoles i als fons de la Unió Europea.

A partir del minut 19.25, la veu en off es demana: “Per quin motiu Marcela Topor ha donat suport a la independència? Potser per amor al seu marit, potser perquè no ha tingut en compte els fets històrics, potser perquè tenia moltes ganes de ser la primera dama d’un nou país aparegut al mapa d’Europa. En tot cas, dues coses són certes: d’una banda, que mentre ha estat primera dama de la província els romanesos d’allà no hi han guanyat gaire.” Per explicar això, apareix novament l’advocada Iulia Buzdugan, que havíem conegut al primer lliurament d’aquest sèrie, i diu: “com que també era romanesa, m’esperava que fes més per nosaltres; en primer lloc, no hi ha traductors romanesos de català. Et donen documents en català i no tens ningú que te’ls pugui traduir perquè amb els romanesos no hi ha cap conveni. Està massa implicada en temes catalans per veure els temes de la seva terra d’origen. Si tenia alguna capacitat d’influir, ni que fos en aquest sentit…”

De l’altra, reprèn la veu en off, “ni Marcela Topor, ni el seu marit ni els seus aliats no van calcular les conseqüències desastroses del moviment d’independència, perquè al cor de la Unió Europea el separatisme no es pot tolerar. Els líders de Brussel·les saben prou bé que una separació pot portar-ne una altra i així fins al desmembrament total.” I cita Juncker quan deia: “No tenim cap necessitat de caos i d’una zona euro formada per cent estats diferents, que ja és prou difícil amb disset.” Conclusió de la veu en off: “Per tant, immediatament després del referèndum van aparèixer els primers senyals que, en cas que es declarés la independència, Catalunya perdria la riquesa que té; irònicament, el mateix motiu que havia impulsat la revolta. Les grans companyies han fet front comú i, o bé han canviat de seu social cap a altres províncies o bé senzillament han rebutjat continuar tenint relacions comercials amb els catalans. I els nostres romanesos, immediatament, ho han patit.”

Novament l’advocada Buzdugan parla de casos de camions que tornaven buits d’Alemanya perquè, sabent que venien de Catalunya, el client no ha volgut satisfer el contracte; o d’empreses de Bilbao que no volien servir comandes. Assegura que hi ha molta gent que vol marxar a fer negocis a una altra banda i que li han trucat romanesos per preguntar-li què han de fer amb els diners que tenen al banc. I la veu torna a rematar-ho al minut 21.49: “I això no és tot: l’Institut Nacional d’Estadística ja ha anunciat pèrdues d’entre el 15 i el 20% en l’àmbit del turisme, en el qual excel·lia Catalunya i que li aportava uns ingressos de cinc bilions d’euros anuals.”

Al minut 22 reapareix Paul Gabor per explicar que, 25 o 30 anys enrere, tot el que es veu darrere seu  era un poblet agrícola i que s’ha desenvolupat amb l’ajuda de la indústria petroquímica i del turisme de la zona. “En un poble on fa 25-30 anys hi havia 5.000 habitants, avui n’hi ha 18.000 o 20.000”, diu Gabor. D’ell, la veu ens explica que ha viscut els darrers 18 anys a Espanya, 13 dels quals a Tarragona, i que ha vist amb els seus propis ulls com es desenvolupava la zona gràcies a les inversions estrangeres. Assegura que avui, amb el seu afinat instint periodístic, “analitza la situació i preveu un futur ple d’ombres per a aquesta regió en cas que el separatisme no s’extingeixi i que tant inversors com turistes en marxin”. Gabor ho explica així al minut 22.50: “Crec que el pressupost municipal cauria un 60-70% o potser més i tot. Per a aquesta zona seria una catàstrofe econòmica!” La veu ho remata parlant de les reserves hoteleres, que assegura que s’han anul·lat a cabassos i que només queden quatre turistes despistats que miren d’aprofitar els darrers dies de sol a la riba del Mediterrani. “Això fa dos mesos que dura, des que va començar a encendre’s l’ambient nacionalista”, diu.

Al minut 23.50 Gabor insisteix: “A Catalunya, de cara a l’any vinent, en plena temporada turística entre juny i agost, ens podríem trobar amb aquests carrers buits, perquè al cap d’un any les caigudes ja no serien del 10 o el 15% sinó que ens podríem trobar que el turisme ha caigut entre un 50 i un 60%.” I la veu en off diu que novament els romanesos serien les víctimes d’una guerra que no és seva. Gabor ho expressa així: “Nosaltres som jornalers, hem vingut aquí en benefici propi però també en benefici dels d’aquí; i tan bon punt un territori entra en la inestabilitat política i econòmica, els primers que ho pateixen i els qui més ho pateixen són els que han vingut de fora; els darrers a venir són els primers a marxar.”

Al minut 24.40 el reportatge torna a canviar de lloc per anar a l’empresa que Aurel Sapera [Facebook] té a Montcada i Reixac: As de hielo. Se’ns explica un cas d’èxit empresarial i al final la veu en off diu: “Ara, però, quan entra al magatzem, se li trenca el cor. El seu famós gel és a punt de fondre’s sota el foc de la crisi catalana. Les vendes li han caigut un 30% perquè una part dels 5.500 clients que té han anul·lat les comandes, només perquè a les etiquetes hi diu ‘produït a Barcelona’. Ha perdut molts diners i diu que l’octubre de 2017 ha estat el moment més terrible des que va arribar a Espanya. Ni la crisi financera de 2008 no li va provocar tantes pèrdues com el moviment separatista. I sap que la sortida d’aquest atzucac encara queda lluny.”

El periodista Sabin Ciornea i l’empresari Aurel Sapera a la fàbrica d’As del Hielo de Montcada i Reixac.

Els autors del reportatge fan un tomb per l’empresa i parlen del personal, també romanès. Sapera diu que allà hi ha una mena de Romania en miniatura i el comentari de la veu en off és el següent: “Aquesta comunitat, feliç, tranquil·la i pròspera fins no fa gaire, ara està desorientada, insegura i espantada a causa del moviment independentista, que no sembla pas que es pugui moderar amb les eleccions del desembre si tenim en compte que el marit de Marcela Topor, des de la distància, anima a la continuació del procés.”

El que és curiós és el que trobem a la part final del reportatge. “Podríem estar temptats de pensar que Romania se’n podria veure beneficiada, de tot plegat, si aquests romanesos agafessin un avió i tornessin a casa, on farien molta falta [per fer prosperar els seus negocis].” L’un darrere l’altre, però, deixen clar que a Romania no hi tornen: Gabor, perquè odia un sistema ple de familiars i d’amants a tots els nivells infinits de l’administració; Sapera, perquè sap que amb el sistema d’allà li hauria costat 300 anys fer el que aquí ha fet en 12; l’advocada Buzdugan, perquè ja no s’hi veu després d’haver passat tants anys, massa anys per tornar a començar de zero allà. “Quan ho deixes tot a Romania i véns amb una maleta i a partir d’aquí comences a treballar i a treballar, i tens una casa i tens fills… Després d’això, tornar a marxar amb la canalla i amb una altra maleta? És massa per a una persona.”

Amb el testimoni de Iulia Buzdugan havia començat el reportatge i amb ella mateixa s’acaba. Això sí, no sense el comiat de la veu en off, que us transcric novament: “Es quedaran, doncs, en aquesta terra, on ja ha fet arrels la segona generació d’immigrants romanesos, i continuaran avançant tot pregant que el dia de demà els porti tot allò que els va prendre el dia d’ahir, la seguretat que permeti a aquestes persones fortes, acollidores i amb temor de Déu treballar sense por d’haver de marxar també d’aquí. Una pregària per a ells i per a nosaltres, que tot i ser lluny, ens uneix una cosa: una època tèrbola que vivim tots plegats a causa d’uns interessos ocults i d’uns líders que sembla que hagin perdut el rumb.”

Carmen Avram, presentadora del programa “În premieră”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!