Blog d'en Xavier Mir

No crec que tingueu ganes de llegir gaire més sobre les eleccions nord-americanes i per tant no en faré cap anàlisi. Hi ha moltes persones que la farien millor que jo. Ara bé, em sembla clar que si Trump ha guanyat és perquè Clinton no ho ha fet. Tenia a l’abast ser la primera dona presidenta dels Estats Units, tenia el suport d’Obama i es podia convertir en l’esperança per evitar que Trump fos president. És molt significatiu que amb tots aquests factors a favor no ho hagi aconseguit, i el fet que les mirades de tot el món hagin estat pendents d’ella ha fet més gran la decepció. El que caldria demanar-se, però, és qui ha decebut realment? Com s’arriba a votar majoritàriament i a tenir un president com Donald Trump?

A l’altra banda del món, en un país petit i pobre a la frontera de la Unió Europea, no hi mira ningú. Perquè el poder és als Estats Units, és clar. Però des del punt de vista de l’interès polític, social, periodístic, econòmic, lingüístic, cultural, etc, el contrast en el tractament informatiu acaba sent desproporcionat. Per això vull compartir i celebrar amb els qui llegiu aquestes línies el fet que hi hagi un programa de ràdio que es diu La Veu de la Comunitat, que s’emet des de Ràdio Kanal Barcelona, que el passat dilluns 7 de novembre (a partir del minut 71 de l’enllaç a Ivoox) va dedicar una part important del programa a parlar de la República de Moldàvia, en català, amb una persona que hi va convidar: Elena Nazarova, presidenta de l’Associació Eşti Moldova. Felicito les persones responsables del programa i aprofito per recomanar-vos que l’escolteu.

Dit això, si heu anat llegint els darrers apunts que he publicat sobre la República de Moldàvia ja sabreu que diumenge voten en segona volta per decidir, definitivament, si la presidència del país ha de recaure en Igor Dodon o en Maia Sandu. A banda dels col·legis electorals ubicats allà, també n’hi haurà d’escampats per tot el món, perquè la diàspora moldava és molt nombrosa. Barcelona no en serà una excepció i qui vulgui votar ho podrà fer, segons la informació de l’ambaixada moldava a Espanya, a Via Laietana, 16, entresol 1a, sala 13. Esperem que la iniciativa impulsada per Anastasia Condruc des de Barcelona a través del grup de Facebook “Adopta un vot” tingui l’efecte desitjat i que votin moltes més persones que no pas a la primera volta.

Aquesta darrera setmana de campanya ha estat especialment intensa des del punt de vista de debats i de tensions en els mitjans de comunicació. Tal com he explicat en apunts anteriors, la retirada de la candidatura de Marian Lupu (PD) va anar acompanyada d’una explicitació verbal de suport a Maia Sandu que resultava molt poc creïble, que ella va rebutjar enèrgicament i que més aviat semblava una estratègia per assegurar que Dodon fos president a la primera volta mateixa. Va anar de ben poc. Posteriorment, els mitjans controlats per Plahotniuc (PD) s’han dedicat a escampar un reguitzell de mentides contra Maia Sandu que han demostrat aquest doble joc. Aquestes mentides, replicades amb arguments i amb proves que les refutaven, es podrien haver girat en contra tant de Plahotniuc com de Dodon, però sempre caldrà esperar a tenir el resultat de les urnes per veure si la revolta ciutadana ha estat prou forta.

El partit de Sandu va publicar al web una selecció de les 10 mentides més destacades: (1) que Sandu portaria 30.000 refugiats sirians al país, (2) que Sandu està a les ordres de Plahotniuc, (3) que és una agent dels Estats Units, (4) que quan era ministra va tancar 300 escoles, (5) que va participar en el robatori del segle, (6) que és la responsable de la concessió de l’aeroport de Chişinău, (7) que una dona no pot portar un país, (8) que promourà l’homosexualitat, (9) que és membre d’una lògia massònica, (i 10) que està en contra de l’Església i de l’Ortodòxia.

Aquest és el nivell de la campanya contra Sandu orquestrada entre Plahotniuc i Dodon per impedir que arribi a la presidència. I més baix i tot, perquè fins al debat d’aquest dijous mateix a Moldova 1, canal públic del país, Dodon encara denigrava Sandu, soltera i sense fills, per aquestes dues raons. Però la pressió no es limita a Sandu, ja que Dodon, que dilluns havia de participar al debat de TV7, va fer públiques les seves reserves respecte de la imparcialitat de qui havia de moderar el debat, Natalia Morari, quan aquesta cadena, segons l’informe de l’Associació de Premsa Independent i el Centre pel Periodisme Independent, és de les que ofereix una informació més neutral i objectiva en contrast, precisament, amb els mitjans descaradament favorables a Dodon i a Plahotniuc des dels quals s’escampen aquestes mentides. La queixa de Dodon va tenir dues conseqüències: Morari va demanar al seu col·laborador Popov que moderés el debat, mentre que ella va publica un escrit de denúncia a Europa Libera en què deia “Ja n’hi ha prou!“.

La primera de les mentides abans esmentada, la dels 30.000 refugiats sirians, és un cas exemplar de les tècniques de desinformació i manipulació i el Ziarul de garda explica exactament com es va construir: una pàgina web, guralumii.net, va publicar la suposada informació sense que ningú la signés. Hi deia que Merkel havia promès suport a Sandu a canvi d’acollir aquests 30.000 refugiats (que a Catalunya acolliríem encantats, és clar, però que allà s’utilitza com a arma llancívola). Altres mitjans se’n van fer ressò sense contrastar res. Divendres passat, amb la intenció de continuar alimentant el tema sirià, en un canal de YouTube creat aquell mateix dia, que ara ja ha estat eliminat i que es deia Fundació Sirians Sense Fronteres (i ningú no té constància de cap fundació que es digui així, és clar) s’hi va publicar un vídeo en què tres estudiants sirians de la Uni­ver­si­ta­t de Medi­ci­na i Far­màcia “Nico­lae Tes­te­mițea­nu” de Chi­și­nău donaven suport a Maia Sandu. Dissabte, PrimeTV, la televisió amb més audiència del país, i controlada per Plahotniuc, va publicar una notícia sobre la suposada diàspora síria a la República de Moldàvia en què utilitzava aquest material. També ho van fer altres mitjans afins. Posteriorment, un d’aquests tres estudiants ha denunciat la manipulació de les seves paraules.

Un altre atac a Sandu a través del seu partit ha vingut per la via del finançament en una operació que tenia més de mediàtica i de malèfica que cap altra cosa. Resulta que Ilan Şor, una de les persones de qui se sospita que ha participat i s’ha beneficiat del robatori del bilió, ha fet una transferència de 280.000 lei (poc menys de 13.000 euros) al compte del partit. Immediatament s’ha fet públic amb preteses proves segons les quals hauria estat el partit qui hauria demanat aquesta transferència. S’ha publicat una conversa entre el tresorer del partit i una altra persona que no ha resultat ser la que el muntatge pretenia fer veure que era, però el tresorer del partit no feia altra cosa que informar de les possibilitats que té un ciutadà que vulgui ajudar a finançar el partit. Evidentment, el partit ha rebutjat els diners i s’ha esforçat a desmentir el muntatge, que no pretenia altra cosa que presentar-los com una formació que demana finançament sense escrúpols. Cal recordar que la procedència poc clara del finançament va ser l’argument que es va esgrimir a les darreres eleccions al Parlament moldau per excloure la formació de Renato Usatii.

Espero que us hàgiu fet una idea de la mena de campanya que s’està fent en aquell país. És contra tot això, que s’enfronta Maia Sandu i el seu equip i és contra tot això que m’agradaria que els moldaus i les moldaves d’arreu del món es mobilitzessin, que anessin a votar diumenge. Sandu no ho té fàcil per retallar els gairebé 10 punts percentuals que li va treure Dodon a la primera volta, però si ho fa, a diferència dels Estats Units, tindrem una dona presidenta que no culminarà decepcions sinó que representarà l’inici de moltes esperances. Exactament al revés que als Estats Units. Tant si et dius Sandu com si et dius Clinton com si et dius independència de Catalunya, si mobilitzes els teus potencials votants, guanyes. Però a més, en el cas de Sandu, si no se’n sortís no seria una derrota com la de Clinton.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!