Blog d'en Xavier Mir

Ahir vaig assistir per primera vegada a un acte organitzat per RoBarna, una associació de romanesos de Barcelona amb una pàgina web força activa on podreu trobar notícies, articles d’opinió, propostes per al temps lliure, consells pràctics per a la comunitat romanesa i també informacions relacionades amb la República Moldava, ja que col·laboren amb Eşti Moldova, els seus homòlegs de la República veïna, amb qui comparteixen llengua i més coses.

L’acte en qüestió era la presentació del llibre Sârme și portocali [pàgina de Facebook del llibre], editat per Herg Benet, que podeu comprar en versió electrònica a Elefant.ro. Es tracta d’un llibre que recull les memòries d’un període de temps relativament curt i d’una dona encara jove, però que ha volgut parlar-nos de la seva experiència com a emigrant romanesa, primer a Alemanya i després a Catalunya. Es tracta de Delia Oltea Rusu, una gironina d’origen romanès que ja porta la ciutat tatuada a la pell (literalment) i que parla un català excel·lent. L’acte em va permetre conèixer-la personalment tant a ella com a moltes altres persones de la comunitat. I va presentar el llibre Alexandra Corina Stavinschi, també romanesa i també excel·lent catalanoparlant.

La Delia ha entès perfectament quina és la importància, la transcendència i la utilitat que pot tenir per a un estranger aprendre el català. Sempre requereix un esforç i moltes hores de dedicació, i la temptació és pensar que amb el castellà ja n’hi ha prou, que els entendrem igualment i així els estalviem l’esforç, perquè sovint ja tenen una vida prou complicada i plena de problemes. Però per sort moltes persones com la Delia entenen que sí, que val la pena aprendre el català. I en aquest sentit, trobo que són tot un exemple per animar la resta. Em va agradar molt sentir-li dir, a més, que des que s’ha tornat a instal·lar a Girona li parlen més en català. Potser nosaltres també n’anem aprenent, de no amagar-los la llengua.

La primera a prendre la paraula va ser Ani Dumitru, de RoBarna, amb qui també ens acabàvem de conèixer en persona després d’un temps de seguir-nos a Facebook, i que va tenir l’amabilitat d’esmentar-me, d’anunciar la meva presència a la sala, al mateix nivell que les dues conferenciants, que la cònsol de Romania a Barcelona o que el pare Aurel Bunda, tot i que jo hi era únicament com a oient. Ho va fer en uns termes, però, que vull compartir amb vosaltres perquè també serveixin com a estímul (i no per cap mena de vanitat meva, és clar). Va dir que sóc l’únic català que coneix que parla bé el romanès. Evidentment, deixant de banda que no el parlo tan bé com m’agradaria, tan aviat com pugui presentaré a l’Ani Dumitru uns quants catalans que també el parlen i que el parlen molt millor que jo, però el fet és que, certament, en som pocs, que comparativament són molts més els catalans que parlen altres llengües romàniques com el francès, l’italià o el portuguès.

Amb això vull dir que, si ens agrada que persones com la Delia parlin català i valorem, si som capaços de veure-hi una oportunitat més que no pas la realització d’una cosa que es dóna per feta gairebé com si fos una obligació moral, sapigueu que ells també valoren que els catalans parlem la seva llengua i que ens interessem per ells.

Afortunadament, són moltes les persones que parlen prou bé totes dues llengües perquè el diàleg entre aquestes dues comunitats sigui possible sense haver de recórrer a una tercera llengua, sigui el castellà o qualsevol altra. No es tracta de menystenir-ne cap. Com més llengües coneguem tots, millor, és clar. Però tant romanesos com catalans tenim cultures prou importants, prou àmplies i prou semblants per poder tenir un tracte directe, sense intermediaris. No estem parlant de petites tribus perdudes no sé on, sinó de cultures europees amb més de deu milions de parlants. El desconeixement mutu que encara patim és desproporcionat i, en aquest sentit, tot l’esforç que puguin fer persones com la Delia es mereix un aplaudiment i molts rams de flors. Els qui els darrers anys s’han anat establint als Països Catalans han anat tenint fills, els han dut a l’escola i molts d’ells seran o ja són bilingües catalanoromanesos. Per tant, tinc l’esperança que en un futur proper seran més les persones que podran treballar per unir aquestes dues comunitats.

A través d’un modest grup de Facebook que de moment anomenem Grup Catalanoromanès, intentem mantenir el contacte, compartir informacions d’interès i estrènyer relacions entre persones com la Delia i els catalans que ens anem interessant per la llengua i la cultura romanesa. Tothom que es vegi amb cor de llegir i d’escriure de manera mínimament comprensible en qualsevol de les dues llengües hi és benvingut. No es tracta ni d’un col·lectiu de residents a Catalunya que admirem Romania o el romanès, ni d’un col·lectiu de residents a Romania que admiren Catalunya o el català, sinó d’un grup de persones que poden viure a qualsevol lloc del món i que poden fer servir aquestes dues llengües. El grup vol ser un estímul perquè més romanòfons siguin també catalanòfons i més catalanòfons siguin també  romanòfons.

Tornant a l’acte d’ahir, finalment, també val a dir que, a més de la presentació del llibre, amenitzada amb algunes cançons que van interpretar la mateixa Delia Oltea Rusu i el seu marit amb acompanyament de guitarra, a l’espai que va acollir l’acte hi havia una exposició de quadres de Sílvia Stamatescu, que té una extensíssima obra paisatgística inspirada en Cullera i en d’altres indrets del País Valencià, que és on resideix. També va ser un plaer poder-la conèixer i tenir un record de la trobada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!